dimarts, 20 de juliol de 2010

Aniversari i vacances


La setmana passada vaig fer anys, una xifra ben rodona que volia celebrar d'una manera especial, sense la típica festa sorpresa que tothom espera quan arriba al mig segle de vida. Per això vaig preferir organitzar a casa un dinar d'aniversari per a la meva família i alguns amics el diumenge anterior i marxar uns dies de vacances a un lloc bonic amb algú especial. Al final no va ser el lloc que havia previst inicialment, però sí el que em venia de gust ensenyar a aquesta persona.
Permeteu que aprofiti, doncs, aquest post per explicar una mica en què va consistir el dinar d'aniversari i per penjar unes quantes fotos d'aquests dies de vacances; potser no seran les fotos més maques, perquè aquestes sempre són les més personals, però n'he triat algunes que us puguin agradar de les platges verges del Cabo de Gata.
També servirà aquest post de comiat, un comiat que fa temps que maduro, com ja haureu endevinat els lectors fidels per la meva reiterada absència del propi bloc i de la xarxa d'amics amb qui comparteixo l'afició a la cuina. No és un comiat definitiu, perquè si ho fos donaria un disgust a la persona que em va acompanyar a Almeria, i l'últim que desitjo és donar-li aquest disgust, però sí que és un 'tancat per vacances' per intentar recomençar després de l'estiu amb noves idees i noves energies per fer el bloc que mereixeu els que amb tanta paciència em seguiu. Com ja us he dit a vegades i no em cansaré de repetir, gràcies per ser-hi i per la companyia, de veritat que cada vegada que veniu o que em deixeu un comentari encoratjador em sento en deute amb vosaltres.
Per celebrar el meu aniversari, vaig preparar un dinar-bufet al meu gust, amb una gran quantitat de plats i platets per anar tastant, en total més de vint, i encara en tenia més a punt però ja no vaig donar per més. Sort en vaig tenir de la inestimable col·laboració dels meus fills, l'Aleix i la Lara, que em van ajudar perquè l'àpat sortís bé i em van fer un regal preciós que es pot veure en la primera foto, per sobre d'una taula parada: un quadre amb fotos seves en les quals apareixen increïblement guapos, com sempre.
Anem pel menú: a banda de les inevitables patates xips i les olives farcides que si no les poses sempre hi ha algú que les troba a faltar, vaig preparar molts mossets amb culleretes perquè és una manera de menjar que m'encanta i, a més, venia una amiga celíaca que no pot menjar ni tartaletes ni canapès, i d'aquesta manera es va ampliar el seu ventall de possibilitats.
Vaig preparar moltes receptes, pròpies i alienes, que ja tinc ressenyades al bloc, com la caponata siciliana, la cullera de salmorejo amb anxova i el gotet de salmorejo amb broqueta de llagostins i oli d'all i julivert. També hi havia a les safates d'entrants tartaletes de formatge i melmelada de tomàquet, tartaletes amb el meu tàrtar de bacallà i tartaletes dolces de sobrassada i mel.
En safates a banda, montaditos de salmó fumat sense pa, canapès diversos, musclos amb dues salses i els meus preferits, els musclos amb vinagreta de verdures; a més de pop a la gallega, pa amb tomàquet, formatges i embotits, entre ells, la inigualable llonganissa de Ca la Isabel de Moià que generosament em proporciona de tant en tant el meu pare.
Com a coses noves en aquest bloc, ben poques. D'una banda, unes culleretes amb melmelada casolana de prunes (gràcies, Marta) amb escates de formatge grana-padano i unes altres amb salsa de mango i boletes fetes amb una barreja de formatge gorgonzolla i formatge d'untar.
I finalment, uns gotets que van agradar molt amb una versió pròpia del bacallà amb samfaina, que faig passant pel túrmix la samfaina per fer-ne una salsa i emulsionant-la amb una mica de l'oli de confitar el bacallà uns minuts a baixa temperatura. Es posa la crema de samfaina al gotet, un tros de bacallà a sobre i unes gotes d'oli d'all i julivert per sobre.
També vam fer pizza de quatre formatges i fideuada de romesco amb gambes i cloïsses, aquest cop amb fideus d'arròs perquè en pogués menjar la Rosa. I alguna coseta més que ja ni recordo perquè a la llista que tenia hi vaig afegir coses i altres es van quedar per fer. Idees per a un altre dia, perquè m'encanta preparar aquesta mena d'àpats!
Jo no en volia, però els meus pares van encarregar un pastís de xocolata boníssim portat d'una pastisseria de Moià per la Cristina i el Jordi, que també es van encarregar de portar uns vins negres a l'alçada de l'àpat. Moltes gràcies a tots!

Cabo de Gata, juliol 2010



diumenge, 18 de juliol de 2010

a sobre del pa (13)


torradeta nòrdica (II)


El gener passat vaig publicar una primera torradeta nòrdica que vaig anomenar així tant pels seus ingredients com pel fet que quan la vaig fer, en una ocasió molt especial per a mi, el meu poble estava ben nevat i vaig poder fotografiar el plat amb un preciós fons de teulades i boscos blancs.
Sobre aquella torrada n'he fet diverses variacions, mantenint, però, el toc nòrdic que de seguida sabreu quin és; ara que el clima ja no és tan fred, es pot fer una preparació menys consistent, més fresca, mantenint l'altra característica que permet anomenar com he anomenat aquests mossets: els principals productes són suecs i comprats a l'inefable Ikea.
Aquesta versió és més senzilla que la primera, i admet diverses variacions. La base és la mateixa, les torrades triangulars de sègol, gustoses i cruixents, i a sobre una barreja d'amanides amb arengs en conserva que venen en diferents salses.
En aquests magatzems suecs de mobles, com bé sabeu, tenen una botiga d'alimentació amb productes que val la pena anar probant. A banda de la coneguda ceba fregida cruixent, que he utilitzat en diverses receptes publicades al bloc, també he parlat a vegades del salmó fumat, de les seves pastes de salmó, de les galetes, melmelades, etc.
Però hi ha uns productes que m'encanta anar provant, i són les conserves d'arengs amb diferents salses, fins a vuit presentacions diferents. L'areng és un peix blau que viu a les aigües fredes de l'Atlàntic, molt popular als països escandinaus, i que a Ikea trobem en llauna i en pots de vidre amb salses més espesses (a la mostassa, a l'all i amb nata agra) i altres més lleugeres (marinat amb ceba, a l'anet i amb ceba i pastanaga, aquestes d'un sabor agredolç que m'agrada molt).
Doncs bé, per fer la torrada de la foto farem servir l'areng marinat a la mostassa. Picarem fi enciam, tomàquet i cogombre i l'amanirem amb la salsa de mostassa de l'areng, tallarem els trossos de peix una mica més petits, els afegirem a l'amanida i posarem la barreja sobre el triangle de pa de sègol. Acabarem el plat escampant per sobre una mica de caviar, els que s'ho puguin permetre, o d'algun succedani, com el cavi-Art que he fet servir jo i que dóna força bon resultat.
També queda molt bé la mateixa preparació amb la salsa agredolça de l'areng marinat amb ceba i pastanaga.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...