dilluns, 22 d’octubre de 2012

tofu amb gambes i salsa americana, picant!


De la recent visita a la fàbrica de Natursoy, la primera empresa catalana d'alimentació ecològica, en vaig sortir amb moltes ganes d'experimentar amb els seus productes, que són una font de proteïna vegetal ideal per als que no mengen carn o en mengen poca. Però no només.
Un element bàsic en la seva producció és el tofu, que s'elabora a partir de la llavor de soja remullada i triturada, de la qual s'extreu una mena de llet que després es qualla per obtenir una pasta compacta molt similar al formatge.
A part de la seva riquesa en proteïnes i calci, és un aliment una mica 'soso', excepte en algunes de les preparacions que fa Natursoy, com el tofu fumat o el que porta sèsam negre, molt ben aconseguit. Però sense cap més complement, el millor és cuinar-lo amb altres aliments que li transmetin el seu sabor.
Quan li vaig comentar a la meva companya que volia fer aquest tofu amb salsa americana (un sofregit amb molta verdura, tomàquet i marisc, segons les possibilitats, caps de gamba en el meu cas), de seguida em va dir: però això no una recepta vegetariana, perquè hi ha els caps de gambes. Ep! bon argument, sí senyor, que em va permetre a mi raonar una defensa: no pretenia pas fer un plat vegetarià, li vaig dir. Vull superar els móns tancats dels vegetarians i dels que no ho són: el tofu, com el seitan, les hamburgueses vegetals o la quinoa, no han de ser una exclusiva dels que no mengen carn, són productes que s'han de valorar per la seva aportació a la nostra alimentació, i pel que aporten al nostre paladar. I de la mateixa manera que m'agradaria que un vegetarià provés un dels meus rostits, i estaria ben content si li agradés, també vull tenir el dret de gaudir d'un bon seitan el dia que no em vingui de gust un tros de carn, i d'experimentar amb el tofu per ingerir tot l'aliment que proporciona, però donant-li un toc de sabor que el faci més agradable que menjat sol. Al cap i a la fi, és un invent dels xinesos i em sembla que no se'l mengen pas sol, com a mínim hi posen la seva magnífica salsa de soja, un dels grans invents de la història de la cuina.
Al final, a més de la salsa americana vaig afegir a la recepta els cossos de les gambes, de manera que va quedar un plat ben complert.
Anem a la recepta: en una 'sauté' o cassola baixa fregim les gambes amb oli d'oliva i les retirem. En el mateix oli hi posem a sofregir pastanaga, ceba, pebrot verd i vermell, porro i all, en aquest ordre, i al cap d'uns minuts, quan la verdura és tova, hi tirem un raig de conyac, deixem uns segons que s'evapori l'alcohol i hi afegim unes cullerades de tomàquet triturat, sal i sucre, i deixem que es vagi fent el sofregit, durant una bona estona, fins que quedi concentrat; com a mínim, un quart d'hora. Perquè tingui un toc picant, hi afegim bitxo; jo n'hi vaig posar un parell de petits, i els vaig triturar amb la resta de la salsa de manera que va quedar allò que els anglosaxons anomenen 'hot'.
Un cop a punt el sofregit, afegim els caps de les gambes a la cassola, remenem bé i hi aboquem un raig de vi blanc i un cullerot o dos de brou, deixant que cogui almenys un quart o mitja hora més. Si se'ns asseca, hi afegim més brou. Ho triturem tot ben fi i ho passem pel colador xinès, afegint-hi, si cal, una mica més de brou, fins que tingui la consistència que ens agradi. Si no volem que piqui tant, traiem els bitxos abans de triturar.
Per acabar el plat, sofregim en una paella durant uns minuts ceba tendra tallada a daus regulars, hi afegim el tofu tallat a daus no gaire grossos, li donem unes voltes (no necessita gaire cocció) i hi afegim la salsa, deixem que s'escalfi tot junt i ja podem servir.

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Natursoy, l'aliment ecològic i sa amb una forma més fàcil

Castellterçol, amb poc més de dos mil habitants, és una potència en la indústria agroalimentària, mal m'està el dir-ho, perquè és el meu poble. Però és un fet, i molts amics meus han quedat sorpresos quan han descobert que el poble acull empreses com Sosa, Miró o Coll, de les quals ja vaig parlar al bloc perquè van ser objecte d'una visita gastroblocaire el 2010.
Però hi ha més empreses, algunes punteres en el seu sector, de les quals no he parlat mai i tenia ganes de fer-ho. Una d'elles és Natursoy, pionera en el seu moment i ara capdavantera en l'alimentació ecològica i biològica, especialista en productes alternatius de base vegetal a l'alimentació tradicional.
Fotografies: Marina Antúnez i
Jordi Solanas

Dies enrere vaig tenir ocasió de visitar la fàbrica que van inaugurar fa pocs anys, el 2007, i que encara no havia trepitjat mai tot i tenir amics i fins i tot familiars entre els seus responsables.
L'Eva Roger, responsable de l'àrea de vendes, va ser la guia del nostre grup en una visita preparada per a premsa especialitzada, cuiners i clients, a la qual vam ser convidats també alguns blocaires i que ens va permetre comprovar que l'empresa que l'any 1988 van fundar Tomàs Redondo i la seva dona a casa seva del carrer Josep Gallés i que va ser la primera que va elaborar hamburgueses vegetals, ara és una empresa puixant amb vuitanta treballadors que recentment ha estat adquirida per una multinacional francesa i que és la més important del nostre país en aquest sector emergent per volum de producció i de vendes.
El Tomàs va explicar que Natursoy va néixer abans que com un negoci com una necessitat de trobar unes alternatives que no existien i que ells, com a vegetarians, no podien cobrir fàcilment, bàsicament una alternativa vegetal a les proteïnes que aporten la carn i el peix.
Per això van començar a fer productes derivats de la soja, com el tofu, i altres com el seitan, que aporten una gran quantitat de proteïnes, i ho feien a la cuina de casa, i fins i tot omplint la banyera si feia falta. Des d'allà van llençar al mercat les primeres hamburgueses vegetals, un dels estendards de la casa, amb la intenció "d'acostar l'aliment ecològic i sa amb una forma més fàcil i convencional com és l'hamburguesa".
D'aquella producció artesana feta a casa per a consum propi i d'amics i familiars van passar a una antiga fàbrica tèxtil, a l'altra banda del carrer, on van estar fins que el 2007 van inaugurar la moderna fàbrica actual, des d'on comercialitzen més de 70 referències de producció pròpia (bàsicament, tofu i seitan i productes elaborats amb aquesta base, com les hamburgueses, salsitxes, broquetes, croquetes i altres elaboracions amb base exclusivament vegetal) i un total de 1.400 referències que van des de 'xuxes' per a la canalla fins a productes de bellesa passant per tota mena de productes alimentaris, sempre de producció ecològica certificada.
"Estem oferint una alternativa al consum de carn nutricionalment complerta", explica l'Eva, abans d'acompanyar-nos a l'impressionant magatzem des d'on distribueixen aquests 1.400 productes del seu catàleg i que majoritàriament procedeixen del nord d'Europa.
També vam poder veure el procés d'elaboració del tofu, a partir del gra de soja remullat i triturat per obtenir-ne una llet que posteriorment es qualla, en un procés similar a l'elaboració del formatge. El tofu serveix de base per a altres elaboracions, com les hamburgueses, però també es consumeix sol. De les diferents presentacions, ens va agradar molt el que porta sèsam negre.
El seitan és un altre dels pilars de la producció de Natursoy, a base de farines ecològiques amb les quals s'elabora una massa que es renta fins a onze vegades per treure-li el midó abans de fer-ne boles, en un procés que recorda el pa, amb la diferència que aquestes boles no es couen al forn sinó que es bullen en aigua amb salsa de soja i diversos ingredients més.
La fàbrica respon a la filosofia de l'empresa i lògicament recicla tots els seus residus, entre d'altres, amb una depuradora biològica pròpia.
La matèria primera que utilitzen per a elaborar els seus productes té sempre certificació ecològica, i procuren que sigui produïda el més a prop de casa possible, cosa no sempre fàcil, perquè, per exemple, a tota la península amb prou feines es cultiva soja ecològica, la major part és transgènica, de manera que l'han d'anar a buscar a fora, concretament a França.
A la nova factoria es té una cura molt especial de la higiene, com vam poder constatar durant la visita, que vam haver de fer amb les típiques bates, gorros, botines.... i mascaretes!
I, per no perdre la seva posició capdavantera, és clar que cal cuidar molt la qualitat i la investigació i el desenvolupament de nous productes, de manera que cada any en treuen de nous.
Però, sobretot, una de les coses que més ens va cridar l'atenció va ser l'ambient de treball, amb personal força jove i ben format que comparteix la filosofia que hi ha darrera una empresa com aquesta, sota la direcció del gerent Marc Bàrbara i l'assessorament del fundador, que segueix vinculat a Natursoy.
Es pot pensar que menjar tofu o seitan és avorrit, però al final de la visita ens van demostrar que no és així, amb unes quantes receptes elaborades amb productes de la casa: makis amb arròs integral ecològic; bifàsic de llentia vermella amb melmelada de ceba i cruixent d'algues; canelons de setitan amb escuma d'ametlla i pastanaga; quiche de tofu amb ceba, porros i xampinyons; tortellinis de verdures amb crema de coliflor, oli de cibulet i caviar de salmó; o escuma de iogurt de soja amb teules d'amaranto i fruita seca caramel·litzada. Res a envejar a un càtering amb productes més 'tradicionals'.

divendres, 5 d’octubre de 2012

mos d'albergínia farcida de crema de formatge amb alfàbrega



L'amic Surfzone i un servidor tenim un club virtual d'apassionats per l'albergínia, per això aquí en trobareu sovint feta de tota manera; i potser per això he triat aquest mos d'albergínia com a primera recepta després de les llargues llargues vacances d'estiu.
La recepta no té complicacions però constitueix un bon entrant, i és fàcil de fer. Només cal tallar l'albergínia a rodanxes, salar-la i passar-la per la planxa o per una paella antiadherent amb una gota d'oli, pels dos costats. Quan està mig feta i ha perdut la rigidesa, farcim una rodanxa amb una barreja de formatge d'untar amb alfàbrega ben picada i la tapem amb una altra rodanxa d'albergínia, procurant que quedin les vores ben segellades.
Passem el conjunt per ou batut i farina de galeta, i ja ho podem fregir, fins que l'arrebossat quedi ben rosset.
Vaig servir aquest mos amb una base de salsa de tomàquet casolana (amb alfàbrega, és clar), però es pot menjar perfectament sol.
Una més amb la reina de les hortalisses!

dimarts, 2 d’octubre de 2012

sant tornem-hi!

S'han acabat les vacances. Les del bloc, vull dir. Després de més de dos mesos sense publicar, avui torno a saludar-vos. No sabria dir-vos el perquè: ni per què he trigat tant, ni per què torno. Sí que puc explicar per què torno ara: simplement, m'han donat l'empenta que em faltava.
A vegades costa explicar per què fas les coses, i per què deixes de fer-les. Suposo que si aquest any he publicat poc i m'he agafat unes vacances llargues és perquè devia necessitar-ho, o, com a mínim, no necessitava una comunicació freqüent amb els lectors d'aquest bloc. Ja m'ha passat altres vegades, i estic segur que tots ho enteneu, perquè l'avantatge i l'inconvenient alhora d'un bloc de cuina és que no és professional, no hi ha cap contracte de l'autor amb els seus lectors, cap obligació... excepte el lligam afectiu i l'obligació moral que ambdós estableixin.
Per això, si no en tens ganes, val més aturar-se. I si en tens ganes, el millor és recomençar. Ja en tenia fa dies, de ganes, però a vegades costa arrencar de nou quan el motor s'ha refredat i el cotxe ja no va sol, i aleshores et cal una empenta. La Marina me la va donar ahir, i aquest matí, només arribar a casa, m'he fet un entrepà, li he fet una foto i m'he posat a escriure.
Per què un entrepà? Senzillament, perquè és el primer que he preparat després de rebre l'empenta definitiva, i perquè un entrepà és un bon símbol, normalment s'associa amb el treball. L'entrepà és una menja habitual a les obres, l'excusa per fer una pausa i la manera d'agafar forces per tornar a la feina amb energia. Que és el que intentaré fer a partir d'ara, amb el vostre permís.


L'entrepà? Ah, sí, l'entrepà; no és massa important, però us l'explico: una barra de quart llarga, una fina capa de salsa romesco a banda i banda, uns bons talls de ventresca i unes rodanxes d'albergínia (ecològica), tot fet a la planxa.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...