divendres, 24 de setembre del 2010

el principal aliment del món (33)


arròs sec de sardines grasses

De l'arròs amb sardines, n'havia sentit a parlar moltes vegades, però, com tantes coses, la idea de fer-lo s'havia anat quedant en un recó. Fins que un dissabte d'agost, després d'unes hores de bicicleta, quan preparava el dinar per a la meva filla i per a mi (recordo que tenia pollastre rostit i pelava patates per fer puré, que a la Lara li encanta per acompanyar el pollastre amb el seu suquet), vaig 'trobar' a la nevera unes sardines grosses, grasses, precioses, que havia comprat  la tarda abans, les havia netejat i no hi havia pensat més. Llavors em va venir al cap l'arròs amb sardines aparcat feia anys, i em vaig posar a fer-lo.
En aquest punt he de dir que no sé si ara és la millor època per a les sardines; aquestes estaven boníssimes, era l'agost i diuen que els mesos sense r són els millors, però se'n troben tot l'any.
Primer de tot: descongelar al microones un pot de brou de peix, un bàsic imprescindible a la nevera del cuiner afeccionat. Segon pas: buscar una recepta. Impossible, són les dues i només faltaria això per dinar a les cinc. 
Obligat, doncs, el tercer pas: improvisar un arròs sec amb les sardines grasses que tenia a la zona 0º de la nevera. 
Som-hi, doncs: posem la cassola d'alumini al foc amb una mica d'oli, salem les sardines i quan l'oli és calent, les fregim breument, hi tirem per sobre oli d'all i julivert (un altre bàsic ja explicat aquí altres vegades) i les reservem.
En l'oli de fregir les sardines, amb el gust intens del peix i de l'oli d'all i julivert, hi sofregim l'arròs, una bona estona, perquè agafi tot el gust, i després, un parell de cullerades no massa grosses de salsa casolana de tomàquet (vaig fer arròs ben bé per tres persones). Un parell de voltes i ja hi podem abocar el brou calent. Com que és un arròs sec, hi posem poc més del doble de brou que d'arròs, i si ho demana, ja n'afegirem, que no passa res.
Deixem coure l'arròs uns deu minuts, posem les sardines a sobre perquè s'acabin de fer, tapem, abaixem el foc i amb pocs minuts més tenim a punt un arròs d'aquells que t'agraden molt o gens, no hi ha terme mig. 
El gust de la sardina és potent i es transmet tot a l'arròs, per tant només és adequat per a qui li agradi aquest peix. En qualsevol cas, si no es vol un arròs tant potent com em va quedar aquest, es pot fer servir un fumet de peix molt lleuger o simplement aigua.
A mi em va encantar com va quedar; la Lara, abans de tastar-lo, sentint l'olor, ja va rondinar, i directament li vaig servir el pollastre amb puré de patates. Els que el van tastar després, ni que fos reescalfat, també el van trobar bo. 
És ràpid de fer i no és gens car, es pot demanar més?

10 comentaris:

  1. Molt bona idea per a utilitzar les sardines d'una altra manera.

    ResponElimina
  2. No he tastat mai arròs de sardines, però crec que ha de quedar tan gustós com dius. I segur que és d'aquella mena d'arrossos que o agrada molt o no agrada gens, oi?
    Ja m'imagino l'oloreta que devia fer la cuina mentre es feia l'arròs... La Lara no sap pas quin bon plat es va perdre, oi? ;)

    ResponElimina
  3. La sardina d'Agost és bona, sobre tot la primera quinzena. O com a mínim això m'han dit els pescadors i això he experimentat a Galicia on fan unes sardinades tremendes.

    Desde Sant Joan fins a Setembre les sardines s'han de prendre (ei, que és improvisat)

    Aquest arròs té molt bona pinta, pero a casa em temo que amb sardines no colarà...l'hauré de fer amb orada o així...

    ResponElimina
  4. Manel; Feia dies que no penjaves cap recepta amb l'apartat de; l'aliment més important del món, semblava que s'hagessin agotat les formules per aquest producte, però veig que no, i a més a més amb nota molt elevada amb sardines, per donar-li un toc més mediterràni.
    Salutacions a Castellterçol Manel¡¡

    ResponElimina
  5. Caram!!!
    El principal aliment del món ja ha arribat al 33è post.
    Aquest arròs té molt bona pinta, i m'ha encantat el truquet per saber si és època de sardines. Veig, però, que m'hauré d'esperar una mica per trobar-les al seu punt...
    Segur que quan la Lara sigui més grandeta sabrà apreciar aquestes menges més potents.
    Fins aviat!
    Anna

    ResponElimina
  6. Aquesta recepta em fa pensar en la meva besàvia...ben bona segur que va ser!!

    ResponElimina
  7. D'aquesta recepta, el que més m'agrada és que l'arròs sigui sec, ara, amb sardines... potser faria com la Lara... o no, potser em sorprendria, oi?

    ResponElimina
  8. Els ingredients són de primera, així que aquest arròs ha de tenir l'èxit assegurat, la sardina, a banda de sabor, segur que li dona una amorosotat fantàstica a aquest arros!

    ResponElimina
  9. Com persona que m'agrada tot... també m'agraden les sardines. I igual que tu, havia sentit parlar d'aquesta combinació. Ara llegint el teu post, ja tinc la metodologia..

    ResponElimina
  10. oteador, em sembla que és el primer cop que et veig per aquí, gràcies per la visita i torna sempre que vulguis que seràs molt benvingut!

    gemma, la sardina ja ho té això, que hi ha gent que només per l'olor ja no en menja, però ells s'ho perden...

    òscar, molt bona la rima improvisada. llàstima que no agradin a casa teva les sardines, perquè per queda un arròs ben bo.

    josepb., em sap greu ser tan pesat, però encara no he esgotat les receptes d'arròs, no, en tinc més ja preparades!

    anna, això dels mesos sense r estava molt bé abans, però ara que tenim de tot i tot l'any, trobaràs sardines bones tot l'any.

    maria josé, és un arròs senzill que ben segur que en èpoques d'escassetat, a la costa es devia fer molt.

    glòria, potser et sorprendria, però si ja d'entrada les sardines no t'agraden... millor et fas un arrosset sec de games, que també en trobaràs aquí.

    teresa, tens raó, i més amb aquests exemplars que només es troben en la millor època per menjar sardines, que sol ser l'agost.

    ricard, suposo que hi deu haver molts maneres de preparar-lo, aquesta només és la meva aportació, però ja saps que sóc de terra endins i segur que a la costa el fan millor, si un dia ho preguntes per cambrils, ja m'ho explicaràs.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte