dimarts, 15 de març del 2011

'platillo' de minicarxofes amb costella i gambes


Aquests dies, la gastrosfera és plena de receptes amb carxofes, estem en plena temporada, van bé de preu i donen molt de joc a la cuina. Però a mi em va fer molta gràcia un producte que recomanava dies enrere la Dolorss al seu blog de cuina i que podem trobar tot l'any: unes minicarxofes congelades. No m'havia fixat que n'hi havia a la secció de congelats del súper on compro habitualment, i només n'havia vist en conserva, però la Dolorss les recomanava i no m'hi vaig pensar gens quan vaig tenir l'oportunitat de comprar-ne, i el seu primer destí ha estat aquest 'platillo' senzill de preparar i molt gustós. Tenia clar que seria el dinar de diumenge, però no em pensava que acabés menjant-me'l... a les 5 de la tarda. 
Aquests dies intento reprendre les sortides regulars amb bici, però no hi ha manera, quan no és una cosa és una altra que impedeix la regularitat, i després del xàfec de dissabte, tenia esperances que diumenge fes un bon dia per sortir; però a Castellterçol el dia es va llevar tapat i a migdia encara ho estava, i quan no tens encara el ritme agafat, costa sortir si les condicions no són les òptimes i no has quedat amb ningú i no en tens l'obligació. Quan pràcticament ja donava el dia per perdut, una trucada del Kike a quarts d'una em va treure de l'ensopiment i a la una ja rodàvem camí d'Osona. Una hora ben estranya per sortir un diumenge, però no tenia res a fer fins a les cinc i em vaig permetre el luxe d'arribar a casa tres quarts d'hora abans, amb el temps just per passar per la dutxa i posar-me a preparar aquestes minicarxofes. 
Tot i que ja tenia la primera part feta, és clar que no vaig tenir el dinar a punt fins a les cinc, gairebé sense temps per menjar-me'l abans de marxar amb la noia més maca del poble. Sort que sap que el seu pare, això d'anar de d'hora, no ho té gens clar.

Per fer aquest 'platillo', preparem primer un brou amb els caps de les gambes, un tros de porro, una pastanaga i mitja ceba, ho sofregirem uns minuts en una olla i ho cobrirem d'aigua; ho deixem bullir mitja horeta i reservem.
Deu minuts abans de dinar, posem oli en un cassó i fregim breument les cues de les gambes salpebrades, volta i volta; en el mateix oli, posem a enrossir la costella (jo vaig fer servir només la carn, sense l'os), i quan es rossa, hi afegim les carxofetes sense descongelar, les deixem fer una mica sense parar de remenar i hi afegim farina, la remenem bé també perquè perdi el gust de cru i hi aboquem una part del brou de gambes, no massa, just per ajudar a coure la costella i la carxofa i deixar una salseta que quedarà espessa gràcies a la farina. En pocs minuts, les minicarxofes estan toves, aleshores hi afegim les cues de gambes, deixem coure un minut més i ja podem servir.

21 comentaris:

  1. Una combinació exquisida. La carxofa és una de les reines de la cuina. Ja torno a tenir gana

    ResponElimina
  2. T'ha quedat un plat boníssim!!! Per on jo visc només he vist minicarxofes en conserva, no congelades i són a un preu bastant elevat... De tota manera, si en trobe de les petitones, segur que el prepare. Això de mesclar costella amb gambes i carxofes ha de ser un pecatòrum considerable. Salutacions

    ResponElimina
  3. Però quina bona pinta que té, els guisadets aquests, amb aquest dia d'avui que plou tant... au que no me'l menjaria a gust :P

    Un petó :)

    ResponElimina
  4. Hola,
    Doncs haurem de mirar a l'apartat de congelats i preparar aquest guisat que ha d'estar més que bo! una abraçada

    ResponElimina
  5. Un platillo que te d’estar molt i molt bo, doncs tots els ingredients ens agraden. Miraré als congelat si trobo aquestes carxofes, sinó potser també anirien bé les naturals petites.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Molt bona pinta,diria que ha de ser molt bò.

    salut

    ResponElimina
  7. El teu platillo es fantàstic,ja tinc una altre versíó per copiar, ja que a mi la costella em pot, no se per què, però el porc, ufffffffff amb aquests ingredients ha de ser de (si senyor). Petons.

    ResponElimina
  8. A les cinc de la tarda i a qualsevol hora me'l menjaria jo aquest platillo!!

    ResponElimina
  9. Nosaltres diumenge vam anar a escalar a l'Arbolí, a la Serra de Prades i ens va fer molt bon temps! Això sí, tot rajava aigua a dojo.
    Segur que a les 5 de la tarda et va semblar un dinar sensacional, m'encanten aquests mars i muntaya!

    ResponElimina
  10. Caram, aquest platillo me'l menjaria ara mateix!! Que vaig tard a l'hora de dinar... jejejeje Haurem de provar aquestes minicarxofes!
    Petons!
    Sandra

    ResponElimina
  11. Ràpid, pràctic i saborós, que més es pot demanar?

    ResponElimina
  12. una combinacion mar montaña y con el toque de las mini alcachofas muy buena, yo tambien se la vi la recomendación a la Dolors pero todavia NO LAS HE ENCONTRADO EN EL SUPER
    UNA ABRAÇADA
    MIQUEL

    ResponElimina
  13. Manel, com que "platillo" això és un senyor plat! Té una pinta estupenda!
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Carai Manel, vinc de visita i veig que fas cas de les meves recomanacions, ja,ja,... a mi me les va recomanar una seguidora del meu bloc, mai les havia vistes tampoc.. surten molt be, al menys a casa ens agraden i solen ser habituals a la nostra taula.
    Agafo la receta teva, les faré així.

    Que consti que jo escolto tambe els teus sugeriments, l'altre dia vaig fer unes mini hamburgueses bones, bones.

    Un petó per a tu i un altre per la noia mes bonica del poble :-)

    ResponElimina
  15. En aquest super -crec que és el mateix que el que faig servir jo- també tenen unes favetes congelades que estan molt bé. Jo les he descobert per la meva mare i donen bon resultat :)

    ResponElimina
  16. El guisat fa bona fila, tot i que jo amb el tema de la cistella ecològica no compro verdures, de carxofes m'estan venint une quantes, suposso que el podrem adaptar i per un dia plujós com els que estan fent, IDEAL EL TEU PLAT!

    I la noia més bonica del poble també va menjar a les cinc? espero que hagués esmorçat,jejej.

    Muas!

    ResponElimina
  17. Si les recomana la Dolorss segurs que s'han de comprar però si tu hi dones el vist i plsu em sembla que ja gairebe és obligació tastar-les!
    Nosaltres diiumenge vam poder esquiar amb "bon temps", ens sembla que serà la darrera esquiada d'aquesta temporada ja que ens agrada la neu, no les pastetes!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  18. a peu coix, estic d'acord amb tu, cada dia m'agrada més la carxofa.

    francesc, segur que on vius en trobes, perquè són del mercadona, que a ca vostra deu ser a tot arreu!

    anniki, tens raó, és un bon plat per dia fred i plujós.

    eri, ara és millor fer servir les carxofes fresques, però quan s'acabin, és un bon recurs, i ara no està malament per passar via.

    sión, de carxofes naturals tan petites no n'he trobat mai, però bé n'hi ha d'haver.

    david, el dia que vulguis ho dius i te'n preparo un 'platillo'!

    mome, la costella dóna sempre molt bon gust als plats, ja siguin arrosos o fideus o aquests 'platillos'.

    albota, jo me l'hagués menjat abans però anava francament de tard!

    gemma, ja saps que l'esport el que té és que t'obra la gana!

    sandra, tu també vas de tard, eh?

    josep, només es pot demanar una cosa, si som còmodes: que ens el preparin... hehehe

    miquel, em sembla que ho he dit en una altra resposta, són del mercadona, segur que en tens un a prop.

    ruben, moltes gràcies, m'agrada dir-ne 'platillos' quan són guisadets així ràpids, perquè en recorden les fondes.

    dolorss, gràcies per la recomanació, celebro que ens fem cas mútuament. li faig el petó a la lara de part teva ;)

    òscar, m'apunto el suggeriment i ja et diré el què!

    gemma, ja m'explicaràs això de la cistella ecològica, que avui he vist que feies uns espinacs molt bons que venien del mateix lloc.
    i no, diumenge dinava sol, sinó no hagués fet esperar tant la meva filla :-))

    quim, gràcies per la vistia, si vols argumentar què és el que no t'ha agradat, segur que m'ajudaràs a millorar.
    per cert, veig que tens un bloc més antic que el meu, però una mica més abandonat, en quatre anys només hi has publicat dues entrades...

    dolça, moltes gràcies, em carregues de responsabilitat a l'hora de fer recomanacions!
    pensa que si no podeu anar a esquiar, amb el bon temps que sembla que arriba segur que us vindrà de gust sortir a caminar.

    ResponElimina
  19. k bon Manel, m'agraden tots els ingredients....

    ResponElimina
  20. Dels darrers post em quedo amb aquest plat, es veu boníssim!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte