tag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post9164609009890268656..comments2024-03-29T05:54:53.350+01:00Comments on cuina generosa: pa amb nata i sucreCuinagenerosahttp://www.blogger.com/profile/06120948538164327659noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post-33003298110425702592008-07-11T00:39:00.000+02:002008-07-11T00:39:00.000+02:00quina enveja, dolorss, al meu poble encara queden ...quina enveja, dolorss, al meu poble encara queden vaques de llet, però poques, ara es porta més la vaca de carn, i fa anys i panys que no tinc llet fresca acabada de munyir.Cuinagenerosahttps://www.blogger.com/profile/06120948538164327659noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post-90680740527838614652008-07-10T23:33:00.000+02:002008-07-10T23:33:00.000+02:00Pa amb nata!!!! sento fer-te "goleta" però potser ...Pa amb nata!!!!<BR/> sento fer-te "goleta" però potser farà un parell de mesos que en vaig mengar, el meu poble és un poble de vaques , sempre hi ha algú que et "dona" algún litre de llet acabat de munyir.<BR/>Però es una delicia i tant simple com això: pa i nata (be i una mica de sucre)dolorsshttps://www.blogger.com/profile/07899913916167520751noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post-44221364899001363982008-07-10T00:10:00.000+02:002008-07-10T00:10:00.000+02:00efectivamente, maria dolores, no me acordé de expl...efectivamente, maria dolores, no me acordé de explicar que los hijos teníamos que vigilar el hervor de la leche, y las veces que se salía y dejaba el pote perdido, con la leche quemada por los laterales...<BR/>gracias por recordar conmigo.Cuinagenerosahttps://www.blogger.com/profile/06120948538164327659noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post-62385938569755891962008-07-09T23:52:00.000+02:002008-07-09T23:52:00.000+02:00No eres el único de pueblo. Recuerdo ir a por la l...No eres el único de pueblo. Recuerdo ir a por la leche detras de mi casa, y sobre las seis de la tarde te ponias en cola y cuando ya te tocaba le dejabas la lechera en una mesita que tenia junto a la vaca y segun iba ordeñando a un picheret medidor te ponian la cantidad que pedias y nada mas llegar a casa a hervirla y cuantas veces me decia mi madre que estuviese al tanto y en un descuido ya se habia salido.<BR/>Que buenos recuerdos y que bueno estaba todo.Maria Doloreshttps://www.blogger.com/profile/01200333828413502265noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post-7618708476788624332008-07-09T22:37:00.000+02:002008-07-09T22:37:00.000+02:00gràcies, gina, llàstima que ara ja no hi ets a tem...gràcies, gina, llàstima que ara ja no hi ets a temps a tastar-la, la nata nata, però segur que tens altres coses a la memòria que et fan el mateix efecte.<BR/><BR/>maria, amb xocolata no ho recordo tant, però suposo que també me'n devien fer, i sí, són molt bons records.<BR/><BR/>xaro, precisament avui he passat per tona, entrenant amb la bici, i segueix sent un poble ple de cases d'estiueig, però em sembla que la llet tampoc no la porten ja a casa.<BR/>fins aviat!Cuinagenerosahttps://www.blogger.com/profile/06120948538164327659noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post-52806650823555609052008-07-09T22:25:00.000+02:002008-07-09T22:25:00.000+02:00Uy Manel, m'has fet recordar els meus estius a Ton...Uy Manel, m'has fet recordar els meus estius a Tona, on també ens portavan la llet a casa en aquestes lleteres grans d'alumini i a mí m'agradava moltísim la nata aquella que feia, amb pa de pagés i sucre, amb xocolata ratllada o a cullerades...quina salivera!!!!!<BR/>Un petó<BR/>Xaroxarohttps://www.blogger.com/profile/00510358129508854076noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post-11195794463814187362008-07-09T20:32:00.000+02:002008-07-09T20:32:00.000+02:00A mi, Manel, era la meva avia qui em feia el pa am...A mi, Manel, era la meva avia qui em feia el pa amb nata i sucre, igual com a tu. Bullia la llet que ens portava la lletera a casa i un cop refredada, encara recordo el gruix de la nata i la seva cremor i espessor. A vegades m'hi ratllava xocolata en lloc de sucre.<BR/>Quins bons records...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post-24223954407825532782008-07-09T09:12:00.000+02:002008-07-09T09:12:00.000+02:00manel, m'ha encantat, a la que he obert el blog he...manel, m'ha encantat, a la que he obert el blog he pensat que t'havies deixat la fotografia, pero a mida que he anat llegint m'he adonat que aquest fotografia només la tens tu a dins la memoria.<BR/>jo n'he sentit a parlar d'aquest famosa nata, pero malahuradament no le pogut tastar mai.<BR/>el d'avui un post molt acertat.ginahttps://www.blogger.com/profile/16289313628502317066noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post-20830661768238733202008-07-09T09:10:00.000+02:002008-07-09T09:10:00.000+02:00mome, epsero conservar els records molt de temps, ...mome, epsero conservar els records molt de temps, sense massa nostàlgia, però, que hem perdut moltes coses però també n'hem guanyat, i és bo mirar enrera però sense ira.<BR/>una abraçada.<BR/><BR/>txell, efectivament, no fa pas tants anys. has dit una paraula màgica que no vaig recordar a l'hora d'escriure l'article, petricons, aquí també mesuraven així la llet, i ara feia molts anys que no sentia la paraula.<BR/>bon dia també per a tu i fins aviat!Cuinagenerosahttps://www.blogger.com/profile/06120948538164327659noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post-69024993309688860812008-07-09T07:37:00.000+02:002008-07-09T07:37:00.000+02:00Manel, gràcies per aquest post tant tendre i evoca...Manel, gràcies per aquest post tant tendre i evocador. Quin tema has tret... M'has fet recordar la meva infantesa, no fa pas tants anys a Mollet, quan l'àvia em deia: Txell ves a Can Flequer a comprar llet! i jo agafava la bici, prenia la lletera i cap a Can Flequer hi falta gent, un cop allà comprava dos o tres petricons de llet... la bullíem i l'aprofitàvem tota. Ara Mollet ja no fa olor a vaqueria, Can Flequer romàn mig abandonada i esperant que l'ajuntament hi faci qualsevol equipament, en el lloc de les vaques ara hi ha cotxes aparcats... bon dia, i bons records!La cuina vermellahttps://www.blogger.com/profile/14625795564948241177noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5360563568055899137.post-77880526349353975682008-07-09T01:49:00.000+02:002008-07-09T01:49:00.000+02:00Manel, m´ha agradat molt el teu totxo com tu dius,...Manel, m´ha agradat molt el teu totxo com tu dius, la veritat es que totes aquestes coses, per desgràcia ja no les tenim al nostre abast, jo et puc dir, que a casa del meu home eren vaquers i que això que tu comentes, la meva sogra ho explicava i gracies al teu bon comentari, m ´has fet recordar....<BR/><BR/>En quant a lo la de la porta ho trobo de meravella, de veritat, abans aquí també existia tot el que comentes, però be ara que ja som un poble totalment turístic, ho hem perdut i també es perden les relacions de barri o carrer, be jo també divago, i m´enrotllo, però es que no ho puc evitar. Moltes felicitats i que els bons records<BR/>sempre els conservis. Petons.mama-momecuinahttps://www.blogger.com/profile/08823687331692069205noreply@blogger.com