salmó a la papillota

Una de les maneres com ens agrada més el peix a casa és a la papillota, sí, a la papillota, és la forma catalana de dir el "papillote" francés, un derivat de la paraula "papillon", papallona.
Perdoneu la digressió filològica i tornem al plat, que és el que fa al cas. El peix sempre l'acompanyo amb una barreja de verduretes tallades en juliana, que prèviament saltejo al wok: pastanaga, pebrot verd i vermell, ceba tendra, porro, espàrrecs verds, carbassó, bolets... la majoria de verdures hi van bé.
Agafo un bon tros de paper de plata i, al centre de la meitat inferior, hi faig un llit de verdures, que només estan a mig fer, i a vegades hi poso a sota unes patates tallades molt i molt fines. A sobre, les verdures, el peix, tot amb la seva sal corresponent, i ho rego amb un raig de vi blanc i un raig d'oli. Després s'ha de tancar el paper passant la meitat superior per sobre el peix i segellar els dos costats i el frontal amb un parell de plecs ben pressionats.
Ja podem posar els paquetets al forn uns quinze minuts; de fet, quan veieu que l'alumini està ben inflat, és que el peix ja està fet. Es poden obrir els paquets a la cuina i servir el peix i les verdures emplatats, però jo prefereixo portar el plat a taula amb l'alumini sense obrir, perquè cadascú esquinci el seu i rebi a la cara el vapor que té a dins i que barreja el millor del peix, de les verdures, del vi...
És un plat que no costa de fer, i per tant es pot servir els dies de cada dia, però que també queda molt bé si teniu convidats; també es pot fer amb altres peixos: lluç, bacallà fresc, turbot, llobarro...Amb pollastre també diuen que queda bé, però confesso que no ho he provat mai.
Bon profit!

retorn al pollastre al forn

Fa anys que m’he acostumat a fer el pollastre rostit, amb ceba, alls, conyac o vi ranci, farigola i romaní, i poca cosa més, algun dia ja us penjaré la recepta. Com que faig servir pollastres criats per la família o comprats al carnisser de confiança, n’hi ha prou perquè quedi un plat deliciós acompanyat amb un puré de patata: els nens es tornen bojos amb el suc fosc que queda i el fan servir per banyar el puré i per sucar-hi més i més llesques de pa.
Diumenge, però, vaig tornar tard de la sortida amb bicicleta dels diumenges i vaig pensar que un pollastre al forn, que no havia fet feia anys, m’aniria bé per poder fer altres coses mentre es coïa i poder dinar a una hora prudent. Per això vaig tallar patates gruixudes, les vaig fregir una mica i vaig cobrir amb elles el fons d’una plata d’anar al forn. A sobre hi vaig posar pastanaga a rodanxes, també fregides, ceba tallada fina i unes rodanxes de tomàquet. A sobre, el pollastre tallat a octaus per una cocció més ràpida, ben salpebrat, un raig de vi blanc, un xic d'aigua, un raig d’oli i una branca de romaní florit que havia collit el mateix matí al costat de la carretera. En tres quarts d'hora, amb el forn preescalfat i el gratinador en marxa, vaig tenir el pollastre prou ros i cuit per servir. El resultat no és d’una plasticitat que sedueixi, però us puc assegurar que no en va quedar gens, i som quatre, i abans havíem fet un pica-pica un xic dispers amb “nachos’ amb formatge, els nens, pop a la gallega i salmó fumat. Un vi de Castella-Lleó, Finca la Estacada roble 2005, va acompanyar prou bé el pollastre (i tampoc no en va quedar).