dijous, 30 de juny del 2016

torrada picant de cansalada, pebrots del piquillo i gambes


Feia dies que no publicava una recepta nova, no pas per falta de ganes ni de material, que en tinc en llista d'espera, però és que he estat força ocupat aquestes últimes setmanes, i no és pas una excusa. 
Divendres ens vam casar la Marina i jo, sí, la Marina de Tapa't de tapes, companya bloguera i, des de fa uns anys, companya de vida i mare de la meva filla petita, l'Arlet. I casar-se, encara que no vulguis, porta una mica de feina, i no et queda temps per dedicar al blog ni a moltes altres coses que queden en un racó esperant una oportunitat; estic segur que m'ho perdonareu.
Encara no fa una setmana que ens vam casar i ahir al vespre ja em va deixar; bé, només una estona, perquè tenia un sopar, i jo vaig aprofitar per idear una recepta nova i executar-la, una part amb l'Arlet a coll, i la resta, quan ja l'havia portat a dormir. 
Ja veureu que té molts dels ingredients que utilitzo sovint en els meus plats, i si l'haguéssiu pogut tastar, o si la feu a casa, veureu que té el sabor potent, però net, que a mi m'agrada trobar en una preparació; que el conjunt sigui harmoniós sense que cada ingredient perdi la seva personalitat.
Espero que us agradi, i si trigo uns quants dies a tornar a publicar, disculpeu, que tots tenim dret a fer el nostre viatge de noces! ;-)

la recepta

Per a dues torrades necessitarem les torrades, preferiblement de pa de pagès o d'un bon pa rodó que us agradi, sis gambes, un parell de tires de cansalada fresca del ventre o panxeta, tres pebrots del piquillo en conserva, un parell de grans d'all i un bitxo petit sec.
Comencem preparant un oli de gambes posant els caps en un cassó amb els alls i el bitxo, i cobrint-los amb oli d'oliva suau. Els deixem a foc suau durant 20 o 30 minuts, pressionant-los bé perquè deixin anar tot el seu sabor, els retirem i colem l'oli de gamba resultant.
Tornem al cassó una part d'aquest oli i hi posem els talls de cansalada, salpebrats i partits en dos, a foc suau, perquè es cuinin lentament, durant 10 o 15 minuts, fins que veiem que la carn està tendra. Els reservem
En el mateix cassó, i amb l'oli que quedi, posem a confitar, també a foc suau, els pebrots del piquillo escorreguts, assecats i tallats a tires; els deixem cuinar durant 5 minuts.
Mentrestant, pelem les gambes, les salpebrem i les coem a la planxa, un minut per banda, alhora que torrem el pa.
Tallem la cansalada a tires fines i l'afegim al cassó amb els pebrots perquè s'escalfi tot junt, ho posem sobre la torrada i al damunt hi posem les gambes. Repartim una mica d'oli de gambes per sobre, una mica de julivert picat o alguna altra herba que ens agradi, i servim.

dimarts, 21 de juny del 2016

reivindicació del verat, el peix més humil a les grans taules

Coca fàcil de verat amb verdures

No és tan famós com la tonyina o el salmó, tot i que en una safata de sushi comparteix protagonisme amb ells, però de la mà de la cuina japonesa s'ha enfilat a les taules estrellades, on regna per preu, perquè és bo i perquè és molt sa. És el verat, que també es podria dir barat, perquè és un dels peixos més econòmics que trobem al mercat.
A vegades cal que vinguin de fora per descobrir les joies que tenim aquí, i algunes a preus que gairebé fan riure. En el cas del verat, els restaurants japonesos ens ofereixen en sushi i sashimi, marinat en vinagre d'arròs, i que ha tornat a posar de moda als restaurants aquest peix senzill i bo, que no ha faltat mai a les cases amb preparacions senzilles, a l'escabetx o a la planxa.
Parlo del verat i en dono unes quantes receptes, pròpies i d'altres, en el darrer article que he publicat a Gastronosfera. Espero que us entretingui i us agradi.

diumenge, 5 de juny del 2016

estofat gustós de verdures i cigrons


Aquesta pot ser una recepta d'aprofitament, d'aquelles que ajuden a buidar la nevera, perquè es pot fer amb les verdures que tinguem més a mà, que no cal que siguin senceres. També és una recepta ràpida si es disposa d'un dels ingredients principals, tot i que a simple vista gairebé no es vegin: els cigrons, cuits a casa, i el suc de la seva cocció. Si no, caldrà coure els cigrons, que és una inversió que val la pena perquè té un gran rendiment, no porta gaire feina i la diferència al paladar és notable.
Dies enrere en vaig fer, i a part dels que ens vam menjar acabats de sortir de l'olla, simplement amb un raig d'oli, en vaig fer també una amanida amb salsa pesto.
Per coure els cigrons, en aquest cas cigrons menuts, faig servir la recepta de la meva mare, que ja us vaig explicar en un post anterior, el podeu trobar aquí.

la recepta

En una cassola ampla de parets baixes, o una sauté, posem a fondre greix d'ànec, que donarà molt de sabor a l'estofat; si no en tenim, podem fer servir llard de porc, o fondre cansalada, o simplement utilitzar oli d'oliva.
Hi posem a sofregir, per a unes tres racions, 2 pastanagues tallades a rodelles amples, 1 nap blanc gros tallat a daus, 1/2 pebrot vermell tallat de la mateixa mida, 2 carxofes a quarts (o partides per la meitat si són petites), mitja dotzena de mongetes verdes i una dotzena de xampinyons a quarts. Passats uns minuts, hi afegim els ramells de mig bròquil (el que es ven sencer, millor que no pas l'anomenat bròculi que trobem més fàcilment, de color més fosc) i 1 porro tallat a rodelles amples.
Seguim sofregint uns minuts més, salem i hi afegim una cullerada de farina, remenem bé, perquè es torri una mica la farina, hi afegim els cigrons i el suc de coure'ls, fins a la meitat de les verdures.
Tapem i deixem coure a foc suau fins que les verdures estiguin cuites al nostre gust, més toves o al dente.
També hi podem posar un bitxo petit, si li volem donar un toc picant, o canviat alguna de les verdures en funció dels nostres gustos o del que tinguem a la nevera.

dimecres, 1 de juny del 2016

cap nen sense bigoti


Llegint els blogs de cuina pot semblar que al nostre país menjar només és una preocupació estètica, cultural o de gaudi, i que per a ningú representa un problema. De fet, això passa llegint qualsevol cosa, perquè problemes com la pobresa i les seves conseqüències no s'ensenyen com caldria, quan no s'amaguen.
El cert és que al món hi ha milions i milions de persones que passen gana i, sense anar més lluny, al nostre país hi ha 350.000 nens que no tenen accés a aliments bàsics com la llet.
Per pal·liar aquest problema, el Banc dels Aliments té oberta una altra de les seves campanyes solidàries, una Gran Recollida de Llet en la qual es pot col·laborar en aquesta adreça


http://www.granrecollidadellet.cat/

El lema de la campanya és "Cap nen sense bigoti", es fa en col·laboració amb 'la Caixa' i si entreu a la pàgina web amb aquest enllaç podreu fer donatius a partir de 2 euros i fins a 26. Amb dos euros assegureu llet per a un nen durant un mes, i amb 26, durant un any. També podeu portar brics de llet a qualsevol oficina de 'la Caixa'.
Una inversió molt petita que mai us donarà un rendiment tant alt.