carreretes, carreroles o cama-secs amb ou remenat

Seguim amb els bolets que mengem aquesta tardor tan estranya per als micòfags. Ho dic perquè, almenys jo, no havia menjat mai carreroles, carreretes o cama-secs frescos, és un bolet que se sol consumir assecat i és ingredient imprescindible per al fricandó.
La veritat és que, només arribar, l'aroma d'aquests bolets, que és molt potent, em va cridar de seguida l'atenció. Bé, no és pas que arribi al bosc i trobi bolets ensumant, no, és que els vaig anar a buscar a casa el Manel Coll, i realment em va sorprendre que quan vaig demanar de què era l'olor em digués que eren les carreroles, que és com ell les anomenava tot i que jo les conec més amb el nom de cama-secs.
És un bolet petit, de cap gros i cama prima, com bé diu el seu nom, que creix en prats i té una aroma agradable i una qualitat gastronòmica notable, segons que coincideixen els llibres i pàgines que he consultat.
Me'n vaig endur uns quants que han donat molt de si: l'Aleix se'n va posar un dia a la salsa de la pasta, un altre dia vaig fer aquests amb ou remenat per tots dos i encara en van quedar per una barreja de bolets en un plat nou que em ronda pel cap.
El remenat no té secret més que fer-lo amb aquest bolet poc habitual, que costa una mica de netejar perquè es poden ficar brosses entre les làmines de sota el barret i, com que són petits, costa més de treure.
Es posen els bolets en una paella amb oli calent, se salen perquè deixin anar l'aigua, i al cap d'uns minuts s'hi afegeix un gra d'all i julivert ben picats, s'acaben de coure i s'afegeixen en un bol on haurem batut els ous. Salpebrem i fem en una paella calenta untada amb una mica d'oli, remenant fins que l'ou comença a quallar, o fins que està al nostre gust. A mi, com la truita, no m'agrada que el remenat quedi ressec. Per servir, empolsinem el remenat amb més julivert picat.