dilluns, 19 de desembre del 2011

arròs per a temps de crisi i de presses

 el principal aliment del món (52)

Fa dies que no publico cap arròs, que no vol dir que no segueixi provant noves combinacions amb el principal aliment del món, ans al contrari. Fórmules més sofisticades (poques) i més ajustades a la situació actual (moltes), com aquesta que podia haver anomenat d'una altra manera, però que he batejat amb aquest títol que explica prou bé que és un arròs 'low cost' i ràpid de fer que també es podria haver dit 'arròs de 6 euros i 30 minuts'.
Calcular el temps d'una recepta, com les quantitats dels ingredients, és una cosa que no acostumo a fer, entre d'altres coses, perquè a la cuina generalment m'hi trobo a gust i perdo una mica la noció del temps. Però la primera vegada que vaig fer aquest arròs sí que anava amb el rellotge a la mà perquè em vaig trobar que a la carnisseria hi havia un parell de persones que devien fer les compres de Nadal (tot i que faltaven més de tres setmanes) i acaparaven els dos dependents, de manera que vaig haver d'esperar mitja hora més del compte i vaig tornar a casa amb el temps just per fer el dinar i que l'Aleix en pogués menjar abans de marxar a treballar.
Després, no em demaneu per què, em vaig entretenir a mirar els preus dels productes i vaig veure que, a més de ràpid, també m'havia sortir un plat força econòmic, d'aquí el nom.
Anem per feina, que és el que vaig fer aquell dia: només entrar a la cuina, cassola al foc (en aquest cas, una 'sauté' o cassola baixa amb mànec) amb oli mentre rentava bé les guatlles i la costella
La carn, salpebrada, es posa a la cassola amb oli i el foc alt perquè s'enrosseixi, es retiren els pits de les guatlles un cop enrossits i s'hi tiren les verdures, que mentre es feia la carn hem anat tallant a trossos grossets: pebrot verd, pebrot vermell, ceba i carxofa, un gra d'all picat quan la verdura comença a estovar-se i un parell de cullerades de tomàquet concentrat, un producte que trobareu als supermercats en pots petits i que va molt bé per a situacions com aquestes, quan no tens temps (o ganes) de fer un sofregit llarg i laboriós: només s'ha de tirar a la cassola, remenar i ja es pot passar al següent pas, en aquest cas, cobrir tots els ingredients amb aigua calenta, salar i deixar fet xup-xup perquè es faci un brou en el qual courem l'arròs. Segons vulgueu l'arròs final més sec o més caldós, necessitareu tres o quatre vegades més líquid que arròs.
En cas de tenir un brou fet, que encariria el plat però escurçaria el temps, sofregiríem l'arròs amb les verdures i el cobriríem amb el brou calent.
En aquest cas, deixarem que l'aigua arrenqui el bull i que vagi fent durant uns minuts, fins que en faltin 18 per l'hora de servir el plat; serà el moment de tirar-hi un grapat de pèsols i l'arròs, uns cent grams per persona, i esperar aquest temps que he dit perquè estigui cuit; a mi m'agrada coure'l menys estona, 15 o 16 minuts, i deixar-lo reposar uns minuts més abans de servir. Els pits els afegirem a la cassola deu minuts abans d'acabar la cocció, així quedaran fets però no eixuts i estellosos.
Al cap de mitja hora justa dinàvem: aquell dia, l'arròs caldós de la primera foto, que a l'Aleix li agrada més; el segon cop que en vaig fer, l'arròs més sec de la segona imatge, més del meu gust.
El preu? Un paquet de dues guatlles i un de mig quilo de costella, suficients per a quatre persones, em van costar 1,74 i 2,40 euros, respectivament. I un pebrot verd, un de vermell petit o mig de gran, dues carxofes, una ceba, un gra d'all, un grapat de pèsols congelats, tres culleradetes de tomàquet concentrat, oli i sal vaig calcular que costen els dos euros que falten per arribar als sis que costa aquest arròs per a quatre.
També podríem fer l'arròs amb alguna altra au, però les guatlles tenen l'avantatge que no necessiten massa cocció, i són ideals per a un plat ràpid com aquest.

13 comentaris:

  1. Com molt bé dius, senzill, econòmic i bo.
    Estava pensant que faria per dinar, ara ja ho sé!!
    Gràcies

    ResponElimina
  2. mmmm.... quin arròs més bó!!! I a més a més és fantàstic per aquests temps!!!

    ResponElimina
  3. Un arròs molb ben aconseguit però anem a pams. Personalment, les guatlles m'encanten... sobretot en escabetx (que és com les acostumo a fer). Aquí fan patxoca! En segon lloc, jo crec que no hi posaria brou. Amb la quantitat de verdues que hi has incorporat, així sofregides, és una llàstima emmascarar el seu gust, no? Un got d'aigua i encara serà més econòmic! ;-)

    ResponElimina
  4. Un arròs boníssim!!!! A casa meva triunfaria segur!
    Petonets

    ResponElimina
  5. A mi ja saps que em pots donar qualsevol arròs que estic contenta, i aquest amb guatlles i verdures em sembla sensacional! Nosaltres just l'altre dia també déiem que feia massa que no publicàvem cap arròs, jeje

    ResponElimina
  6. Bo, bo, bo la veritat es que no s'ha de gastar gaire per fer un bon apat

    petonets

    ResponElimina
  7. Buenisimo y a un precio increible,mejor imposible,si pusieran la foto en la carta de un menu diario te aseguro que lo venderian como rosquillas
    Bones Festes Manel

    ResponElimina
  8. Lo que más me gusta de tu arroz es que se ve al punto perfecto. Un beso y feliz Navidad!!!

    ResponElimina
  9. Una recepta rapida, barata i bona que més podem demanar, bé i feta amb tot el carinyo amb el que és pot cuinar
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. un arròs crisi resisitent.. i delicios...
    Bones festes de Nadal

    ResponElimina
  11. A casa també som molt d'arròs, i si a més és ràpid de fer i enconòmic... fantàstic!!! De tomàquet concentrat no n'he fet servir mai, però m'anoto la recomanació per a aquests dies de "presses", que sempre n'hi ha!

    Una abraçada i molt bones Festes!
    Anna

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte