dijous, 8 de desembre del 2011
escalivada amb anxoves (a la meva manera)
Tinc clar que aquesta recepta es pot discutir des de la primera paraula; bé, el parèntesi potser no, perquè que és a la meva manera no es pot negar. Però es pot argumentar amb raó que l'escalivada, perquè pugui portar aquest nom, ha de ser feta a la brasa, com diu l'amic Xesco, però admetrem la convenció i acceptarem per escalivada pebrot i albergínia feta al forn, que és el que mengem la majoria que no tenim possibilitat d'encendre unes brases.
Tampoc trobareu explicat aquí, com ja heu vist per la foto, com es fa una escalivada amb anxoves 'tradicional', sinó una evolució lògica d'algunes preparacions que he fet darrerament i que, juntes, crec que poden rebre el nom d'escalivada amb anxoves encara que el plat no consisteixi en una torrada amb tires de pebrot i albergínia a sobre, coronades amb uns filets d'anxova.
Ja fa temps que vaig presentar aquí una versió amb anxova del babaganuix que es prepara al nord d'Àfrica, i que en altres zones de la Mediterrània anomenen mutabal. I havia fet culleretes de crema de pebrot amb anxoves, però no havia servit mai les dues preparacions juntes fins divendres, que tenia un sopar important a casa i poc temps per cuinar, i a la llista d'entrants hi vaig posar les dues culleretes perquè es poden deixar mig preparades abans. Fins que no ho vaig veure junt no me'n vaig adonar: pebrot escalivat + albergínia escalivada + anxoves = escalivada amb anxoves, tingui la forma que tingui, o no?
De fer les hortalisses al forn en sap tothom, només cal posar-les netes en una safata i regar-les amb un bon raig d'oli d'oliva, posar-les a coure amb el forn calent i anar-les girant quan veiem que la pell es comença a cremar. Si tapem la safata amb un drap quan la traiem del forn, després ens serà més fàcil pelar pebrots i albergínies.
Un cop pelades les albergínies, les aixafem amb una forquilla o les posem al vas de la batedora. Per dues albergínies hi poso aproximadament una culleradeta de comí mòlt, un gra d'all, mitja ceba tendra, el suc de mitja llimona, un parell de cullerades d'oli, una cullerada de pasta de sèsam o tahina i sal. Si no us agrada el gust a comí, poseu-n'hi menys. Triturem i reservem.
Els pebrots també els pelem, els traiem les llavors i els posem al vas de la batedora amb sal, un bon raig del suc que han deixat a la safata del forn i ho triturem amb el túrmix. Quan ha quedat una crema ben fina, hi afegim oli d'oliva poc a poc, com si féssim una maionesa, amb la batedora a màxima velocitat perquè emulsioni, veureu que canvia el color vermell per un color taronja i agafa una textura semblant a la maionesa.
Servim en culleretes separades la crema de pebrot i la d'albergínia i a sobre hi posem mitja anxova i un raget de l'oli de la conserva del peix.
A mi m'agraden totes dues, però la de pebrot és espectacular.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ummmmmm!!! Escalibada deconstruida..... li dona un toc de sofisticació que et permet treura-ho a taula en qualsevol ocasió, molt útil per les festes que s'aproximen.
ResponEliminapetons gastronòmics.
una escalibada diferent pero bona,amb el toc Manel
ResponEliminam'agrada la presentació, aquets plats de pissarra em sembla que es diuen m'encanten
ResponEliminaper cert, no sé si saps que fa 15 dies que m'he canviat de pis i tinc la GRAN sort de viure a ciutast i poder gaduir d'una llar de foc
Que bones han de ser aquestes culleretes d'escalivada amb anxoves! les tindré en compte per la llista, oitan com sí! I dir-te que ahir em vaig fer la crema de coliflor i la vaig acompanyar d'uns boletets...! :)
ResponEliminaM'agradat, sobretot el crema amb el comí ...
ResponEliminapetonets
Una proposta molt interessant!
ResponEliminaUna manera diferent de menjar una escalivada, molt bona presentació
ResponEliminaUna abraçada