divendres, 19 de novembre del 2010
babaganuix amb anxova (en cullereta)
Els que em coneixeu, ni que sigui només virtualment, sabeu que m'agrada començar els àpats amb petits entremesos presentats en diferents 'formats': cassoletes, culleretes, torradetes, gotets, i tots els diminutius que hi vulgueu posar. Normalment m'agrada fer combinacions noves d'aliments, però no rebutjo adaptar receptes clàssiques, tant d'aquí com de fora.
Plats com el guacamole, originari de Sudamèrica, o l'humus, procedent del nord d'Àfrica, s'han estès i popularitzat ràpidament a casa nostra els darrers anys, però n'hi ha d'altres tant o més bons que no veig tant als blocs o a les cartes dels restaurants. Un d'aquests és el babaganuix.
Darrere d'aquest nom una mica difícil de pronunciar s'hi amaga un plat similar a l'humus (de fet, als països del nord d'Àfrica se solen servir junts amb altres entrants i pa de pita per anar-ne menjant), però en lloc de cigrons té com a base l'albergínia.
El procés d'elaboració no és pas complicat i el resultat, excel·lent. S'han d'escalivar albergínies i pelar-les, guardant només la polpa, que aixafarem amb una forquilla o triturarem amb una batedora, i hi afegirem comí molt, all, tahina (pasta de sèsam), sal, pebre, oli i suc de llimona. Pel que fa a les quantitats, si busqueu una mica per internet veureu que tothom fa les seves mesures i a vegades hi posen algun altre ingredient, com el julivert. Per a dues albergínies, jo hi vaig posar mitja culleradeta de comí (és molt potent), un gra d'all, mitja ceba tendra, el suc de mitja llimona, una cullerada d'oli i una cullerada de tahina. Bé, de fet no tenia aquesta pasta de sèsam i me la vaig fer, torrant en una paella grans de sèsam i picant-los després al morter fins a obtenir una pasta. Altres vegades hi he posat oli de sèsam, que hi dóna un gust semblant.
Com veieu, excepte l'albergínia, els ingredients són molt semblants als de l'humus, i com a aperitiu, entrant, entremès o com vulgueu dir-n'hi, és deliciós, servit amb un raig d'oli d'oliva per sobre i, si voleu, també amb una mica de pebre vermell.
En aquesta ocasió, assajant una combinació diferent i una presentació més elegant que un plat comunitari on tothom d'on tothom es va servint fent servir trossos de pita, vaig posar el babaganuix en culleretes individuals, i el vaig combinar amb anxoves conservades en oli. El resultat em va encantar, me n'he fet diverses vegades i ja el tinc a la llista d'entrants per als àpats nadalencs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Manel, veig que amb la meva absència de visitar els blocs amics (no pas per gust és clar) m’he perdut moltes coses, a veure si de mica en mica em poso al corrent.
ResponEliminaAquest puré d’albergínia fa dies que tinc una recepta a la cuina i no hi ha manera de fer-la, a la que me’n adono les albergínies acaben arrebossades ;-)
Te una pinta espectacular aquesta cullereta.
Be, vaig a mirar que has cuinat aquests dies.
Petons
renoi... tot i que ja he sopat... em fas venir gana...
ResponEliminaManel a mi tambien me gusta empezar una comida como propones hoy.La probare porque los ingredientes me gustan todos.
ResponEliminaUna abraçada
miquel
L’hummus és un plat que m’agrada molt i amb les albergínies ha de tenir un sabor increïble!
ResponEliminaL’apunto a les receptes pendents.
M'agraden molt aquests patés vegetals fets amb cigrons o amb albergínies...
ResponEliminaQuina feinada però fer-te el tahin, et va quedar com el comprat? No he provat mai de fer-lo a casa...
Una bona opció de cara als aperitius de Nadal (o pel dinar de diumenge), s'ha de començar a fer llista ;)
JO també sóc de tapetes...aquesta també va al sac!El tahin però, el comprare...
ResponEliminaBon cap de setmana!
M'encanta el babaganuix, queda sempre bo! Una bona idea de cara les festes, merci!
ResponEliminaBon cap de setmana,
Sandra
Aquest plat té nom de còmic de Massagran i els seus viatges... babaganuix... quin nom més guapo.
ResponEliminaI la recepta és estupenda, no la coneixía i tinc ganes de tastar-la :)
ejem, ejem.....per cert , les interjeccions es tradueixen? hehehehe....
ResponEliminaEn l´idioma que la posis m´agrada , no sols perquè el baba ghannouj ja m´agrada si no perquè es veu molt bò , i la idea de posar-li l´anxova boníssima doblement bo , t´agafo la idea prestada d´aquest fantàstic babagauix.
muaks
babaganuix , m´he menjat una lletra oi?
ResponEliminaUna molt bona idea per aquestes festes.
ResponEliminaMuas!
Manel, no coneixia aquesta pasta/paté d'albergínia però de segur que ha de ser boníssima!!
ResponEliminaPetons!
El hummus sí que el coneixia però el babaganuix no. Segur que el prove com a entrant. Fa molt bona pinta i a mi l'albergínia m'agrada molt. Salutacions
ResponEliminaÉs la primera vegada que sento el nom d'aquesta recepta, i crec que ha de ser ben bona. L'albergínia m'agrada molt, però gairebé sempre la faig arrebossada o escalivada. M'ha agradat aquesta proposta.
ResponEliminaAcabo de descobrir aquest tipus de paté d'albergínia però segur que ha d3e ser boníssim.
ResponEliminaPTNTS
Dolça
magnifica idea la de preparar un mateix la tahina, me la apunto ... i la presentació ,en petit format, també ....ja saps que a mi m'encanta
ResponEliminaUn a abraçada
desconeixia aquest plat xo segur q m'encantaria!!!! prenc nota!!!
ResponEliminapetunets,
eva.
nen, estàs que 'te sales', quina manera més bonica de presentar el babaganuix, quina suculencia de fotografia! noi, ets la bomba.
ResponEliminaJa és veritat que s'assembla molt a l'hummus, i gràcies per comentar l'alternativa a la pasta de sèsam.Una presentació molt bonica i l'anxova que hi lliga perfectament!a reveure Manel.
ResponEliminadolorss, no havia notat la teva absència, perquè sempre tens el bloc actualitzat hi siguis o no. en tot cas, suposo que tornes a estar en forma i celebro veure't per aquí.
ResponEliminaah, i prova l'albergínia d'una altra manera que no sigui fregida, aquesta és una bona alternativa.
manu, i una melmelada d'albergínies? jejeje
miquel, si t'agraden les albergínies, el babaganuix t'agradarà segur.
eri, uns entrants amb humus, babaganuix i guacamole, per exemple, per sucar-hi... pita!
gemma, no et pensis, torrar el sèsam i matxacar-lo al morter porta feina però tampoc tanta, i et permet sortir del pas i donar aquest gust del sèsam tan peculiar si no tens tahina.
teresa, jo també comrparé tahina, jejeje, però quan s'acaba, la veritat és que al meu poble costa de trobar.
sandra, tens raó, has de ser molt sabata perquè no et quedi bé aquesta pasta, oi? i pots anar variant el gust posant més o menys de cada ingredient segons el teu gust.
òscar, m'he fet un tip de riure perquè és veritat, babaganuix és nom de personatge dolent del massagran.
mai, ja ho consultaré, però potser hauries de posar ehem, ehem... jajaja
gemma, tots anem fent llistes per les festes, oi?
mercè, em fa l'efecte que t'agradarà, i és molt fàcil de fer.
francesc, ja veus que els amants de l'albergínia són legió.
margarida, quan n'escalivis, guarda'n una o dues i prova el babaganuix, segur que t'agrada.
dolça, no sé si a la canalla els agradarà gaire, perquè no deixa de ser el que ells anomenen genèricament 'verdura', però a tu estic segur que sí.
alfons, a mi també m'agrada molt el petit format, perquè et permet tastar moltes coses en un àpat, però potser sóc més de culleretes. per fer gotets, vinc a aprendre a casa teva.
eva, com que no deixa de ser una mena de papilla, podries provar si li agrada al jan!
txell, aquest elogi de la presentació i la foto, venint de tu, m'omple de satisfacció
mercè, gràcies, amb la anxova va molt bé, però estic provant altres alternatives per fer-ne presentacions diferents.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminacom sempre, idees Excel.lents per fer.nos quedar com a super xefs de cuina!! aquesta la faré demà, tomaya!!
ResponElimina