dilluns, 22 de novembre de 2010

'quiche' de bolets frescos


Quan a l'octubre vaig publicar aquí la meva primera 'quiche', ja vaig escriure que m'havia quedat amb ganes de fer-ne una amb bolets frescos, i la vaig fer al cap de pocs dies. Però he trigat a publicar-la, gairebé un mes i, que jo sàpiga, almenys la Teresa se m'ha avançat amb una proposta ben suculenta. De tota manera, com que l'hem fet una mica diferent, us deixo aquí la meva recepta.
La primera em va quedar molt bona amb pasta brisa, de manera que aquesta 'quiche' la vaig fer també amb la mateixa base, un altre dia ja ho provaré amb pasta de full. El fabricant recomana que no es cogui prèviament, de manera que es pot posar directament sobre un motlle rodó de parets baixes, retallant la massa que sobresurt, i punsant la base amb una forquilla perquè no s'infli, tot i que amb el pes del farcit no sol pujar massa.
Això no obstant, si llegiu els comentaris veureu que els que alguns lectors que entenen de masses i pastisseria recomanen posar primer una estona la massa sola al forn, perquè el fons quedi més cruixent, i crec que és un consell que val la pena seguir. En tot cas, quan ho faci taparé les vores amb paper de plata perquè no es torrin en la primera cocció i s'enrosseixin en la segona cuita, ja amb el farciment posat.
Els bolets es netegen bé, sense rentar-los, només amb un drap humit i un raspall, excepte els que no tenen parts esponjoses, com els camagrocs, que no agafen aigua i es poden rentar, tot i que generalment no cal, o les llenegues, que per la seva cobertura llefiscosa solen portar adherides fulles i herbes que sovint no marxen si no és rentant-les bé.
En aquest cas, vaig fer servir bolets que em va regalar la meva cunyada (moltes gràcies, Conxita!), entre els quals hi havia, si no ho recordo malament, rovellons, llenegues, llengües de bou, algun bec de perdiu i algun fredolic. I rovelloneres. Molta gent potser no sap què és una rovellonera, perquè, malgrat el seu nom, no és pas un lloc on s'amaguen els rovellons. Segons el nostre diccionari, és un rovelló parasitat per l’ascomicet Hypomyces lateritius, que provoca la deformació i la substitució de les làmines per una superfície blanquinosa, tot fent tornar la carn més densa i saborosa. És a dir, a primer cop d'ull, un rovelló esguerrat, perquè sense les làmines de sota el barret fa una mica estrany, però com bé diu el diccionari, la seva carn és més densa i gustosa, i és un plaer menjar-ne. A la foto podeu veure les estranyes formes que agafa i la manca de làmines sota el barret.
Per aquesta recepta, vaig tallar tots els bolets a una mida regular, no massa gran, i els vaig saltar en una paella en la qual havia fos una mica de greix de pernil ibèric, i a foc fort, els vaig fer treure l'aigua, abans d'afegir-hi un grapat de julivert i una punta d'all picat. És necessari fer treure l'aigua als bolets perquè no 'aigualeixin' el pastís.
En un bol, es deixaten tres ous, s'hi afegeix un raig de llet i un grapat de formatge al gust, en el meu cas hi vaig posar masdam, un formatge semblant a l'emmental. Aboquem els bolets als ous deixatats i, després de barrejar-ho bé, passem el conjunt a l'interior de la tarta. Molta gent la fa amb nata, però per fer-la més lleugera, jo prefereixo la llet, això sí, sencera i fresca.
Ja només queda enfornar, amb el forn preescalfat a uns 180º C, fins que els ous estan quallats i la pasta cuita i enrossida per les vores.

19 comentaris:

  1. Manel, jo en tinc una quiche publicada de rovellons, ja l'ha he fet dues vegades perque ens va encantar.

    petons

    ResponElimina
  2. Quan vas fer la teva primera quiche ja et vaig dir que no seria la última, je je je...
    Amb bolets frescos ha de quedar boníssima!
    I un consell, encara que el fabricant digui que no cal coure una mica la massa sola, el proper cop prova-ho, ja veuràs com queda més cruixent i més bona ;)

    ResponElimina
  3. Bon dia Manel! D'acord amb la Gemma, abans enforna-la una mica abans i notaràs la diferència! :-)

    ResponElimina
  4. quina bona pinta que té! enhorabona i gràcies per compartir la recepta :)

    bon inici de setmana

    ResponElimina
  5. Ostres Manel, vull un tall de cada de la primera i d'aquesta.

    Muas!

    ResponElimina
  6. No és per crear una corrent d'opinió interna, però també penso com la Gemma i els vermellassos que coent-la un puntet abans queda millor.

    Ara, que t'ha quedat de bandera. I de pas m'has presentat la rovellonera que sincerament, no en coneixia res de res.

    ResponElimina
  7. per suposat que teniu raó amb això de la massa, perquè hi teniu la mà trencada i ja sabeu que no és pas el meu fort :(
    modifico el post i a la pròxima ho faig com dieu. moltes gràcies pel consell!

    ResponElimina
  8. A mi m'agrada moooooltíssim aquesta recepta.
    Però comparteixo amb l'Oscar, la gemma i els vermells el fet de coure una mica la massa abans d'abocar-hi el farciment!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  9. Que bones són les quiches, i si són de bolets encara millor! Enhorabona!!

    ResponElimina
  10. Ja esperem la tercera, ara que aquesta amb bolets de primera, serà difícil de superar, eh?.

    ResponElimina
  11. Jo sempre acostumo a seguir les instruccions del fabricant, però amb la pasta brisa, evidentment seguiré els vostres bons consells. I a provar-ne amb bolets! Gràcies,

    ResponElimina
  12. Això de la quix té el seu què. M'apunte tots els consells que dónes i els que t'hi donen els altres companys. No sabia això de la "malaltia" aquella que dóna com a resultat la "rovellonera" i mira que n'he menjat de bolets així. Em pensava que passava perquè sí, perquè plovia poc o massa... quines coses!! Salutacions

    ResponElimina
  13. Una quiche que deuria d’estar deliciosa amb tots aquets bolets que hi vas posar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. caray Manel que suerte la tuya encima te lo bordan con sus comentarios positivos.No de rovellons no la he echo nunca me llevo la idea por si todavia me dan tiempo los rovellons,y Ahh el toque tambien del pernil iberic buen golpe.
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  15. Això de les quiches, es sempre un bon complement a quasevol àpat.. i sempre agraden. Prenc nota tb d'això de coure una mica la pasta abans...

    ResponElimina
  16. Pasta brisa a la nevera: Ok.
    Xampinyons: Ok.
    Ous: Ok.
    Llet: Ok.
    Formatge: Ok.
    Espàrrecs sencers: Ok.

    Endevina què sopem avui? ;-)

    ResponElimina
  17. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  18. surfzone, em dones una alegria, m'agrada molt inspirar fer etnrar ganes a algú de cuinar, espero que la disfruteu molt.
    per cert, recorda el consell que van donar alguns blocaires de coure una mica la massa abans de posar.hi el farcit.
    una abraçada

    ResponElimina
  19. La veritat és que les Quiche obren un gran ventall de possibilitats a l'hora de pensar en sopars. A nosaltres la de bolets ens falta (i ja quasi estem fora de temporada...) De totes formes, ens fem un post-it mental :)

    Petons i abraçades variades!!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...