dimecres, 24 de novembre del 2010

guatlles en escabetx sobre un llit de mongetes i tomàquet


Reconec que sóc com una criatura, i quan preparo algun plat que m'agrada se'm menja la impaciència per penjar el post corresponent. Això fa que la carpeta de missatges pendents de publicar vagi creixent i que no compleixi mai el pla de publicació que procuro fer-me cada setmana o cada quinze dies.
Per exemple, demà tenia pensat posar un arròs fàcil que vaig fer-me fa almenys quinze dies, i diumenge, uns peus de porc de luxe més recents, de dissabte passat, que em van agradar molt. Però al pobre arròs ja li han passat per davant el babaganuix i l'ou de reig de cap per avall, com a mínim, i la 'quiche' de bolets del darrer post també havia vist com plats més recents l'anaven deixant arraconada. L'arròs tornarà a quedar per més endavant.
Aquestes guatlles en escabetx les tenia al cap feia dies, perquè aquesta manera de cuinar i conservar els aliments m'agrada molt i fa temps que no en feia. Rumiava quin tipus d'escabetx utilitzar, perquè ja sabeu que n'hi ha molts de diferents, en funció de la quantitat d'oli i de vinagre que utilitzem, de si també hi posem aigua, de si enfarinem i fregim abans la peça o la coem directament dins de l'adob.


Les sardines, per exemple, com el verat, m'agrada enfarinar-les i fregir-les primer, i després cobrir-les amb l'escabetx calent perquè s'acabin de coure, ja que no necessiten gaire cocció; pel que fa a la proporció, m'agrada que es noti el gust de vinagre.
Les guatlles, en canvi, crec que queden millor amb un escabetx suau, com el conill, i per això vaig fer servir la mateixa proporció d'oli d'oliva,  vinagre de vi blanc i aigua. A més, hi vaig posar uns quants grans d'all, una branca de romaní, farigola, julivert, dues fulles de llorer i pebre negre i de Sichuan en gra. 
Les guatlles, netes de plomes i vísceres i salpebrades, les vaig posar en un cassó de parets altes i les vaig cobrir amb els líquids i les herbes, i vaig portar el cassó al foc, amb poca potència i evitant que bullís fort, durant una mitja hora, o potser una mica més, fins que es veia que la carn de les cuixes començava a desenganxar-se de l'os.
Per anar bé, l'escabetx ha de reposar d'un dia per l'altre, o més dies, i es conserva molt bé a la nevera; es pot menjar fred, tebi o calent.
Per fer les guatlles sobre el seu llit, les vaig escalfar una mica i les vaig posar, tèbies, sobre un llit de mongeta tendra plana, del tipus perona, i de rodanxes de tomàquet, i vaig amanir les hortalisses amb unes cullerades d'escabetx i sal gruixuda

15 comentaris:

  1. Manel, tots nosaltres som criatures com tu, quan tenim una recepta que ens agrada amb una fotografia que hi queda bé... corre corre cap a l'ordinador!! jejej.
    M'encanta l'escabetx, guatlles, perdiu, polllastre, per tant m'encantarà aquest plat que presentes avui. Quan passo amb la carmanyola?
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. Una meravella, el plat? També però el que més em meravella és que algu tingui un planning setmanal o quinzenal de publicació.

    Jo sóc incapaç, de veritat. Sóc més de publicació impulsiva i per tant m'admira aquesta capacitat de pausa per analitzar i planificar. Es clar que també m'agrada molt que després te la saltis. Que et rebelis contra tu mateix i facis el que et surt dels ous de reig.

    Bravo! I l'escabetx sensacional. Com diu en Roger... de llágrima :)

    ResponElimina
  3. Les guatlles en escabetx són una de les meves perdicions! i aquestes tenen una pinta excepcional

    A nosaltres també sempre ens pot una bona foto i un bon plat, i sempre tenim posts endarrerits! ;)

    Una abraçada,
    Sandra i Xavi

    ResponElimina
  4. Bueno, jo no sé quantes vegades he dit seuré... redactaré... i possaré ordre al tots aquells plats que tinc en pendent de publicar i així es queda. Fixa't tinc coses de Nadal de l'any passat.

    I el plat d'avui no dubto que estarà genial, per`em fan una cosa les guatlles...

    Muas!

    ResponElimina
  5. M'agraden molt els escabetx, però de guatlles no n'he fet mai... de fet, les guatlles són una au que no cuino gairebé mai. Penso que és veritat que ha de quedar molt semblant al del conill, ho provaré ;)
    I no pateixis per no complir la programació, al final arribaràs a la mateixa conclusió que jo: no val la pena programar, visca la im provisació! ;)

    ResponElimina
  6. Manel a mi las guatlles me gustan de todas maneras, fritas con pimiento verde,en escabeche como tu hoy, en fin yo hoy solo puedo decir guaaaaaaaa quien las pillara
    Una abraçada
    Miquel

    ResponElimina
  7. Un plat sensacional, això de que es va omplin el arxiu de pendents, amb sembla que es la tònica de molts blocaires, quina foto mes guapa o quin plat mes sensacional i apa a publicar-lo
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Ondia... hem fet el mateix plat! Jo amb pollu i tu amb ocellets! Jo del segle XIV i tu del XXI.

    Què en diria, d'això, la psicoanàlisi i son pare?...

    El teu, però, com sempre, té més bon aspecte que el meu ;)

    Felicitats Manu(el)

    ResponElimina
  9. Hola Manel,
    Tot i que les guatlles no m’agraden, he de dir-te que amb aquest escabetx i amb aquesta presentació qui no s’ho menjaria de bon grat!

    ResponElimina
  10. el escabetx és el meu tema pendent a la cuina (apart de la reposteria que ja ho he donat per impossible jiji)

    a veure si m'animo a fer alguna cosa en escabetx

    petons

    ResponElimina
  11. Amic Manel, el safrà en aquesta ocasió el vam infusionar dins del caldo de verdures, que de seguida va agafar aquest color tan característic i maco... a part del sabor, és clar! Una delícia, com la majoria dels arrossos!

    ResponElimina
  12. és una llàstima tenir tantes subtileses pendents de penjar !! ... però aquestes guatlles hagués estat imperdonable deixar-les molts dies en el tinter ... Quin aspecte que tenen,.... criatura!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Manel,
    Nosaltres no som massa aficionats a l'escabetx, però no perquè no ens agradi sinó perquè no hi pensem.
    Aquest plat mereix tastar-lo.
    Per cert, felicitats, he escoltat aquest mati a RAC1 que recomanaven el teu bloc.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Com m'agraden les guatlles...
    No em cansaria mai de mejarles, enhorabona per el plat, es fabulós, i amb les fotografies tampoc has quedat curt.

    Salut!

    ResponElimina
  15. Mai he provat les guatlles... però les hauré de provar ben aviat! Quina bona pinta!
    Gràcies per participar.
    Petonets!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte