cuinar no és una llauna

Menjar bé ens preocupa cada vegada més i es valora tot allò que porta l'etiqueta de sa, fresc i natural, però quan ens falta temps per comprar o passar molta estona a la cuina, les conserves ens ajuden a preparar àpats ràpids, sans i bons, fins i tot de luxe.

Un àpat amb productes en conserva no té per què ser una llauna, al contrari: sense que potser en siguem del tot conscients, la nostra dieta és plena de productes en conserva, des de la melmelada de l'esmorzar a la tonyina de l'amanida del sopar, passant per les olives, anxoves i escopinyes del vermut i les mongetes i el tomàquet triturat del dinar, o el caviar dels àpats de luxe.
Evidentment, a l'hora de planificar la nostra alimentació hi han de tenir un pes molt important els productes frescos (fruita, verdura, carn, perix...), però acabem de veure que les conserves són una ajuda sovint indispensable a la cuina de casa, i a vegades, per sortir d'un compromís, en tenim prou amb unes llaunes i uns pots de conserves per muntar un bon àpat per a la família o per a unes visites inesperades.

Al web Gastronosfera en parlo i ofereixo 10 receptes per sortir del pas i fins i tot per quedar molt bé amb productes en conserva i alguna coseta més, el podeu llegir aquí.

cigrons amb calamars farcits en la seva tinta

Quant fa que no penjo una entrada nova? Gairebé un mes i mig, i els mesos anteriors, juliol i agost, no van ser mesos gaire productius. És clar que entremig hi ha hagut les vacances d'estiu, i al juny em vaig casar i tampoc estava gaire pel blog, però malgrat tot és molt de temps i ja és hora de tornar-hi, oi?
Com sempre, he anat acumulant plats nous, però començaré pel darrer, no perquè sigui millor que altres, sinó perquè és el que ha fet saltar la xispa per tornar a escriure i publicar al blog, i això sol ja justifica que comenci amb el plat que ahir em va servir de dinar.
I ara que me n'adono, la darrera recepta també tenia com a base els cigrons, que ja és casualitat, perquè no crec que n'hagi fer cap més cop en tot aquest temps, però mira, les coses van com van.
És una recepta molt senzilla, ja ho veureu, només té la feina de coure els cigrons, si no és que preferiu comprar-los cuits. Jo us recomano, com he fet sempre, coure els llegums a casa, surten molt més barats, pots comprar-los de més qualitat i fer-los al teu gust, i amb una cuita en tens per molts dies i per fer molts plats diferents; , i si cal es poden congelar, que no perden gens. 
Abans d'ahir vaig coure cigró menut, però és pot fer servir qualsevol varietat. Per consultar com coc els cigrons, mireu aquí.
La resta, un sofregit i una llauna de calamarcets farcits en la seva tinta, que sigui de qualitat: ja sabeu que en sóc força partidari, de les conserves, per receptes ràpides i que queden boníssimes, com aquest deliciós arròs.

la recepta per a 4 persones

En una cassola amb oli i a foc viu posem a sofregir una ceba tallada a daus petits, sense deixar de remenar perquè no es cremi, i quan comenci a enrossir-se, hi afegim un parell d'alls picats, remenem un minut més i hi posem dos o tres tomàquets picats també a daus petits, als quals prèviament haurem tret la pell i les llavors.
Sofregim quatre o cinc minuts més, salem, hi posem unes fulles de farigola, al gust, i hi aboquem els cigrons amb un raig del suc de la cocció; deixem que cogui tres o quatre minuts i hi afegim el contingut de dues llaunes de calamarcets farcits amb salsa i la seva tinta.
Remenem bé, deixem a foc mig-baix durant uns cinc minuts, pequè s'uniformitzin els sabors, afegint-hi si cal una mica més del suc de la cocció dels cigrons (o aigua, si els heu comprat ja cuits i sense suc o els feu servir de conserva). I ja són a punt de menjar, queden molt gustosos i ja veieu que de feina n'hem tingut poca.
Bon profit!

tomàquets farcits de peixos en conserva

No és pas la primera vegada, i potser no serà l'última, que presento una recepta de tomàquets farcits, en trobareu dues aquí i aquí. Però és que així és com més m'agrada menjar-me uns bons tomàquets, i la veritat és que aquesta preparació et permeten anar jugant amb el farciment i sempre queden bé.
Aquests que vaig fer ahir diumenge els vaig farcir de peixos i mol·luscs en conserva. Cuinar amb conserves a algú li pot semblar un sacrilegi podent comprar peix fresc, però la veritat és que donen un gran joc a la cuina i en les properes setmanes tinc intenció de presentar més receptes amb peixos en conserva. Un plat com aquest seria inimaginable sense les conserves. O us imagineu anant a comprar una dotzena de muscos, quatre seitons i un verat, preparant l'escabetx dels musclos, la salaó dels seitons per fer anxoves, i confitant el verat en oli d'oliva, tot per farcir dos tomàquets? Potser sí que hi ha algú que ho fa, i no tinc cap dubte que deu quedar molt més bo. Però quantes hores triga? I amb les fantàstiques conserves que es fan al nostre país, és un moment partir els tomàquets, buidar-los i picar la carn, posar-la en un bol i barrejar-la amb unes tàperes, uns musclos en escabetx, unes anxoves picades i uns trossos de verat conservat en oli. S'amaneix la barreja amb una mica d'oli del verat i les anxoves i una mica d'escabetx dels musclos i es farceixen els tomàquets. Cinc minut i tenim uns entrants o un primer plat de primera.