diumenge, 26 de març de 2017

el vídeo va matar les estrelles de la ràdio, l'instagram està matant els blogs?

M'ha dit la Marina aquest matí de diumenge, mentre mandrejàvem al llit com poques vegades podem fer, que el blog, aquest, ja no és el que era, que a ella li agradava llegir-lo perquè parlava de les meves coses, sovint també d'ella, i ara no. 
Té  raó, perquè veig que sóc víctima de l'evolució mateixa de les xarxes, i tinc clar que l'instagram, potser també el facebook, s'està menjant molt blogs, i altres, com aquest, van passant sense... anava a dir sense pena ni glòria, però tampoc éx exacte.
Segueixo tenint moltes visites, i ho agraeixo, perquè el que té de bo el blog és que sempre hi és, i si un dia algú vol aprendre a cuinar un conill en quaranta minuts o saber alguna cosa més de les rabassoles o múrgules (són entre les entrades més vistes d'aquest mes), el senyor google els portarà a aquesta humil pàgina personal.
Però en el dia a dia, quan cuino plats nous, no corro a penjar la recepta i la seva història al blog, com feia abans, en part perquè no tinc el mateix temps ni les mateixes obligacions que abans, i en part, també, perquè és més senzill fer una foto i penjar-la a l'instagram, on no cal donar gaires explicacions perquè segurament la gent no les llegeix, sinó que deixa un m'agrada perquè li agrada la foto, o per compromís, però sense entretenir-se gaire a pensar què hi ha al darrere.
La imatge és el que mana ara, i instagram és imatge, mentre que el blog és a més explicació i reflexió, els blogs els fem gent que ens agrada escriure o simplement que volem explicar coses amb paraules.
Aquest mea culpa és una reflexió escaient quan el blog fa pocs dies, l'11 de març passat, que ha complert 9 anys. Nou anys que han estat dels més intensos de la meva vida, que ja comença a ser llarga, i que heu pogut anar seguint els lectors d'aquest blog perquè en molts posts hi he anat deixant escrites pinzellades, petits fragments d'aquesta vida.
Disculpeu-me els que ara ho trobeu a faltar, però com he dit moltes altres vegades quan he reflexionat aquí sobre aquests temes, un blog personal és com la vida i aquesta està feta d'èpoques i moments diferents, i segurament ara la meva vida és més plàcida, més feliçment tranquil·la, i no sento tan íntimament el desig d'explicar-me.
Pel que fa a les receptes, prometo seguir penjant-ne amb una freqüència una mica més alta, que mai arribarà a les 230 publicacions del primer any (i això que vaig començar al març!), però sí que vull arribar als 10 anys d'aquesta Cuinagenerosa orgullós de la feina feta i, si pot ser, havent assolit les 1.000 entrades.

Que acabeu de passar un bon diumenge!

19 comentaris:

  1. De da temps q el debat de si Instagram li pren terreny als blocs, pren força... I es evident q Instagram per la seva immediatesa i manca de profunditat, pren força en els temps actuals..

    Però com tu dius, si un dia algú vol saber d'una recepta o de l'opinió d'un restaurant, segurament Google, l'enviarà al bloc corresponenr...

    Però això no treu q actualment, Instagram seguirà creixent i la seva superficialitat, és un clar reflexe de la societat q hi participa i en presumeix de participar-hi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ara ho has dit, ricard, superficialitat és la millor paraula per definir instagram, o almenys l'ús que en fem en general, perquè les eines no són bones o dolentes per si soles, sinó per l'ús que en fem.

      Elimina
  2. Creo también lo mismo que el Ricard. Animo y a seguir cuando puedas y te acompañe el tiempo para escribir la receta y a por los 10 años.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Quanta raó, Manel! Jo també vaig fer una petita reflexió a l´octubre amb motiu del sisè aniversari del blog. I recordo que en la trobada berguedana vàrem estar parlant. Doncs que els que quedem seguim ben avinguts...així espero. I fins ben aviat, ja m´entens ;-D

    ResponElimina
  4. Sóc una fidel seguidora del teu bloc i m'ha donat moltes idees, és un dels meus referents quan tinc convidats o vull fer alguna cosa diferent. Si us plau, ja sé que representa un gran esforç, ja que nosaltres també portem un bloc de teatre i llibres, però no deixis d'escriure. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no ho deixaré pas, imma, i més si veig que el blog és útil per algú. ara escric per altres llocs i entre una cosa i l'altra costa trobar temps, però no ho deixaré pas. i em farà molta il·lusió llegir el teu blog, sie, deixes l'adreça.
      moltes gràcies per ser aquí!!

      Elimina
    2. El nostre bloc és de teatre i arts escèniques i llibres, abans també parlàvem de restaurants i viatges però com molt bé dius el temps és limitat. El bloc es diu www.voltarivoltar.com Salutacions.

      Elimina
    3. molts gràcies, imma, me'l miraré amb molt d'interès, que estic segur que valdrà la pena!

      Elimina
  5. M'agrada molt el teu blog i per això m'hi vaig subscriure, per no perdre'm res del que expliques i ensenyes, i et vull agrair l'esforç i la feinada que hi ha al darrere, continuaré esperant notícies teves, quan a tu et vagi bé! Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies a tu, anònim/a, amb seguidors com vosaltres a qualsevol li vénen ganes de posar-se a escriure ara mateix.

      Elimina
  6. Espero egoistament que no deixis el blog, m´encanta la teva cuina, honesta i generosa, gràcies a tu, més d una vegada he pogut sorprendre a la meva família i fins i tot me he atrevit amb unes tapes per obsequiar als clients del meu fill. Moltes gràcies pels bons sabors i la màgia dels teus fogons. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no pateixis, rosa, que no el deixaré, intentaré publicar una mica més que ara, però més endavant, que tinc un més d'abril molt complicat, ja us ho explicaré. moltes gràcies per les teves paraules, i fins aviat!

      Elimina
  7. M'agrada molt aquest blog, no deixis de fer-lo. És fantàstic per a fer consultes.
    Endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moles gràcies, antònia, procuraré anar publicant!

      Elimina
  8. Manel,hem estat a fora i al revisar les entrades dels meus blogs preferits.
    He vist que la teva opinió, es la de mols blogaires.
    Tu has arribat lluny i t'asseguro que el teu blog es super entenedor i un dels meus preferits.
    Els que duem anys, tenim que continuar, encara que la situació sigui diferent.
    Perquè també ens dona satisfaccions.
    Felicitats per aquests nou anys.
    Gracies i una abraçada per a tu, per la Marina i per la joia de la vostra filla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, isabel, per les teves paraules. és clar que hem de continuar i continuarem, però hem de reflexionar la millor manera de fer-ho en un mitjà com internet que evoluciona tan ràpidament. una abraçada!

      Elimina
  9. Manel,
    Darrerament he reflexionat sobre això i és així. IG i FB (una manera de publicitat gratuita?)
    Tenir moooolt seguidors o moooolts likes és igual a tenir moltes visites en el blog?
    Aprofundir i tractar un tema, o escriure un post amb rigor, una recepta, o una experiència, comprovar i tenir la certesa (sense copiar) no és fàcil i si vols fer un bon treball, un plat, fer les fotos, escriure, tot vol un temps i a tota arreu no s'hi pot ser perquè el dia té les hores que té i, si a més hi ha una jornada laboral a més a més de blogger només queda continuar treballant el cap de setmana.
    Afegir que IG, des del meu punt de vista també substituirà a FB
    Felicitats per la teva feina que és molta i per la sinceritat.
    Gràcies,
    Fina

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...