dilluns, 27 de febrer del 2017

croquetes de pernil i de bolets... amb massa de coliflor


'Tot és croquetable' és una màxima de l'admirat Xesco Bueno que segueixo al peu de la lletra, i de tant en tant croquetejo coses que no s'havien croquetejat abans, almenys que jo sàpiga, i em surten aquestes coses: truquetes, croquilles o mandonguetes, donuquetes... en fi, en aquest enllaç en trobareu unes quantes.
Les d'avui són de pernil i de bolets, res de nou, en principi... si no fos que aquestes no porten una base de beixamel, sinó que la massa comuna dels dos tipus de croquetes és... coliflor!
Coliflor, sí, sola, sense farines. La idea, que he aplicat altres vegades a les croquetes, com aquestes de pastanaga, és que si aconseguim una base prou compacta perquè no es desfaci en fregir les croquetes, no cal afegir-hi llet ni farina, que fan les croquetes més pesants i no aptes per a les persones intolerants a la lactosa o al gluten.
Proveu de fer aquestes croquetes, o les de pastanaga, aptes a més per a persones vegetarianes si fem les de bolets.

la recepta

La base de les croquetes és la coliflor, de manera que el primer que hem de fer és bullir una coliflor. Separarem els ramells del tronc i tallem aquesta part més gruixuda a làmines fines, perquè es coguin abans.

Bullim la coliflor coberta de líquid amb sal, que pot ser aigua o millor meitat aigua i meitat llet, em va agradar molt el resultat.
Un cop la coliflor estigui ben tova, l'escorrem molt bé, pressionant fins i tot la verdura perquè deixi anar tot el líquid, que guardarem. Amb aquesta barreja d'aigua i llet amb gust de coliflor vaig fer una altra recepta que us explicaré el pròxim dia.
Posem la coliflor en un bol i l'aixafem bé, però no cal aconseguir un puré fi, simplement que no quedin trossos gaire grossos. Rectifiquem de sal si cal i amanim amb una mica de pebre negre mòlt. En fem dues parts.
A la primera, hi barregem pernil salat picat a daus.
A la segona, hi afegim un sofregit de ceba i bolets, tant si són frescos, quan en sigui època, com de cultiu (xampinyons, xiitake o una barreja, que ara se'n troben de tota mena).
Deixem refredar unes hores a la nevera i preparem les croquetes com fem habitualment: agafem porcions de massa, els donem forma (jo les vaig fer rodones) i les passem per farina blanca, per ou batut i per pa ratllat.
Fregim en oli abundant el temps que triguin a enrossir-se, ja que la massa ja és cuita.

5 comentaris:

  1. Jejeje..m´ha agradat el teu croqueteig. Per mi, com m´encanten les croquetes, així seria una bona manera de menjar coliflor. No puc amb ella.

    ResponElimina
  2. no m'ho puc creure, que no t'agradi la coliflor. per aquí trobaràs alguns gotets i alguna crema de coliflor que estic segur que t'agradaria ;-)

    ResponElimina
  3. La coliflor bullida m’encanta, afegint-hi pernil i bolets, deuen ser una delícia. Amb el teu permís queden anotades. Les tinc que provar, abeura si li faig menja coliflor disfressada al Miquel.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. sion, fes-n'hi algunes amb botifarra negra, que també quedaran ben bones, i veuràs com se les menja! ;-)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte