Darrerament faig sovint estofats de verdures, i n'he explicat alguns resultats com aquest amb bitxo i formatge de maó o aquest de carbassa. No varien gaire uns dels altres, excepte en els ingredients. Avui us explicaré l'últim que he fet, però insistint molt en un fet cabdal a la cuina: cal cuinar amb allò que tenim a mà, més que no pas seguir receptes detallades. O, si seguim instruccions d'altri, hem de ser capaços de substituir aquell ingredient que no tenim per un altre, d'improvisar sense por perquè només equivocant-nos podem aprendre i millorar. A la cuina com en tot.Aquest estofat que veieu a les fotos és molt d'aprofitament: mitja carbaceta que teníem a la nevera, un quart de col que compartia el mateix espai, un parell de patates, bolets i pèsols i carxofes congelats (quan vaig fer la recepta encara no n'hi havia de fresques com ara). Un parell de bitxos de caiena secs prescindibles si no us agrada el picant, i poca cosa més, si no me'n recordo malament.
De tot plegat, allò que triga més a coure's són la carbassa i les patates, de manera que posarem oli en una cassola o una sauté, la cassola de parets baixes que s'acosta a la família de les paelles però amb parets rectes, i que a mi em va molt bé per cuinar aquests plats. La carbassa i les patates tallades a daus de mida generosa se sofregeixen mentre preparem la resta de verdures, les verdures tot seguit, després la col i al cap d'uns minuts els bolets i els pèsols. Remenem bé, hi tirem un raig de vi blanc, deixem que s'evapori l'alcohol, hi afegim una culleradeta de farina, deixem que es torri un xic i ja hi podem abocar un gotet de brou calent, de verdures o de pollastre. Tapem, abaixem el foc, tapem i deixem estofar fins que les verdures siguin cuites. Una mica abans d'acabar hi posem els bitxos, si ens agrada picant, i també hi podem picar un all i afegir-lo quan hi tirem els bolets.
La farina ens ajudarà a espessir la salsa, que podem deixar més o menys caldosa afegint-hi més o menys brou. I les verdures, fetes d'aquesta manera, són molt més gustoses que simplement bullides, això està fora de dubte. Més encara si al final hi posem una mica de pebre vermell, o alguna espècie com comí mòlt, o alguna herba com l'orenga...
El resultat és similar a com preparen en alguns llocs la minestra, que en principi hauria de ser més caldosa, més similar a una sopa, tenint en compte que almenys el nom deriva de la sopa italiana minestrone. A més, per a la minestra tradicionalment es couen diversos ingredients per separat i finalment s'ajunten, i també s'hi sol posar ou dur, pernil salat i altres ingredients no vegetals.
