cinc anys

No hi ha pastís, ni us fotré un gran rotllo. Segurament, perquè ja us n'he fotut molts, durant cinc anys, i em repetiria. Però també, i sobretot, perquè vaig de tard; com tantes vegades, arribo tard, en aquest cas al meu propi aniversari. Bé, no ben bé al meu aniversari, sinó a l'aniversari del blog. El cinquè, per ser més precisos.
Podria haver fet un bonic pastís d'aniversari, però dilluns passat, dia 11, el dia que es complien 5 anys de la primera entrada d'aquest bloc de cuina, no me'n vaig recordar, ni de fer el pastís ni d'escriure quatre línies. A fer el pastís no hi sóc a temps; a escriure, sí, però em fa una mica de mandra. Sabeu els qui em llegiu habitualment que durant aquests anys m'han passat moltes coses, i que en aquestes pàgines us les he anat explicant. Els girs que fa la vida han provocat que a vegades tingués molt de temps i ganes de cuinar i d'escriure, i que en altres ocasions, no tingués ni una cosa ni l'altra; us n'he anat fent cinc cèntims, sovint per justificar alguna absència llarga.
Per això crec que no calen més explicacions: el blog no passa el seu millor moment, no l'actualitzo cada dia com al principi, o com fa dos anys. Ara va tirant, i potser a partir del mes vinent, quan per circumstàncies laborals no volgudes tindré més temps, farà una revifada, però no prometo res. Ja he dit sempre que això és un bloc personal i, per això mateix, la situació, les ganes o les possibilitats de la persona que el fa marquen la seva trajectòria
Ara, el que sí que us vull dir és que estic content d'haver començat i de mantenir el blog, i tant a aquells que veniu sovint com als que només passeu de manera esporàdica, us agraeixo molt la companyia, i la fidelitat, als que la manteniu. Són gairebé 650.000 visites per llegir les més de 650 entrades que he publicat en aquests cinc anys, i això és una cosa que no podré agrair-vos mai prou. Espero que n'hagueu gaudit tant com jo escrivint-les, i si us sembla bé, ens retrobem demà amb una de nova.

P.D.: No puc estar-me de ressenyar aquí un canvi que potser haureu notat, i és que ja no escric bloc, com fins ara, sinó blog. L'Institut d'Estudis Catalans ha decidit que aquesta sigui la forma correcte d'anomenat una pàgina web de caràcter personal com aquesta mateixa, en contra del criteri que havia mantingut fins ara, i del qual jo era més partidari. Per tant, això ja no és un bloc, ni jo sóc un blocaire, sinó que sóc un bloguer (amb accent a la e, sisplau, no amb l'accentuació anglesa) que escriu un blog de cuina.