amanida de patata amb musclos i salsa romesco

Patates, musclos, tomàquet, ceba, ingredients senzills i econòmics que podem combinar de mil maneres, com aquesta amanida, que és fàcil de fer, econòmica, sana i lleugera. Cal alguna cosa més?
Ja sabeu que les patates amb pell m'agraden molt, perquè donen molt de joc, i a més quan les bullim, amb aigua abundant ben salada, en podem fer més del compte per poder-ne menjar més d'un dia, ja siguin senzillament fregides amb cansalada i cigrons, en una evolució més elaborada del mateix plat (amb cigrons, bacallà i trompetes), o bé en una altra amanida, ben diferent a la d'avui, amb escarola i bacallà. 
Per al plat d'avui, es pelen les patates i es tallen a rodanxes, es posen al fons d'uns safata ampla i se salen amb sal gruixuda. A sobre s'hi posen rodanxes de tomàquet i ceba dolça, que també amanirem amb sal, orenga i un rajolí d'oli, i hi escampem musclos frescos oberts al vapor, o bé conservats al natural, que també n'hi ha de molt bons. És el moment d'amanir el conjunt amb una bona salsa romesco o salsa de calçots, que jo vaig escampar fent servir un biberó.
Podria haver acabat aquí, però per donar frescor i cruixent al plat, hi vaig posar col llombarda (o col morada) crua tallada a la juliana, i unes branquetes de porradell. Unes olives d'Aragó van completar la paleta de colors que ofereix aquest plat.
Per fer l'amanida vaig necessitar menys de deu minuts, el temps d'obrir els musclos al vapor i tallar les patates i verdures, perquè a més de les patates prèviament bullides, tenia l'avantatge de tenir a la nevera aquesta salsa, boníssima, que la Marina va preparar per a la calçotada que vam fer diumenge. Si voleu la recepta del romesco del Camp de Tarragona, la vaig explicar aquí. Per a l'amanida, vaig fer la salsa una mica més líquida del que és habitual afegint-hi més oli.