dilluns, 13 d’octubre de 2008

apagallums arrebossats

Sóc un micòfag confés, com ja haurem pogut endevinar els darrers dies, però no sóc pas un micòleg, per bé que alguns m'hi confonguin. Per això, a vegades, l'Eduard, el nostre nebot i veí, incansable buscador de bolets, em porta alguns exemplars per esbrinar de quina espècie es tracta i si tenen algun valor gastronòmic.
Dissabte va venir amb uns quants apagallums mida gegant, perquè havia vist a la tele que es menjaven, i per aquí la veritat és que la gent quan els veu els aparta a puntades. Els vaig identificar de seguida, però com que no sabia si eren comestibles o no, vaig recórrer a la bibliografia. Segons una guia de bolets catalana, és comestible però no gaire apreciat a Catalunya (ja ho sabia), però en d'altres zones és molt apreciat. Renoi! Miro una guia en espanyol i diu "consumo: excelente" i "de gran valor gastronómico". Renoi, de nou! Això no m'ho puc pas perdre. Per sopar caurà.
També m'assabento que el bolet es diu "macrolepiota procera", i que en castellà en diuen "matacandelas", que ve a ser una versió més bèstia del nostre apagallums. Diu que només es menja el barret repelat, perquè el peu és corretjós, i que s'ha de consumir de seguida perquè la seva carn és delicada. Em refermo: me'ls faré per sopar, perquè en una primera prospecció ja he vist que a la família el bolet en qüestió no els ha fet gens de gràcia, i ho entenc, perquè a simple vista és força lleig.
A veure què més diu: el llibre castellà diu que si és jove es pot menjar en amanida, o sofregit amb all i julivert; els grossos, a la brasa o fregits amb mantega per acompanyar les carns. El llibre en català parla només de fer-los arrebossats amb ou, farina blanca i sal. M'inclino per la segona opció, perquè tampoc tinc la barbacoa encesa ni carn per acompanyar.
l resultat: es pot menjar, però l'afirmació que és "una seta muy apreciada en la cocina" no l'entenc. A veure, no és dolent, malgrat el seu aspecte, és molt esponjós, es menja fàcilment... però apenes fa olor i el gust és pràcticament inexistent. Els ceps, les llenegues, els ous de reig, fins i tot els insípids rovellons li donen mil voltes, però bé l'havia de provar per ampliar la meva cultura micològica.
Sort que l'Eduard, a més dels apagallums, em va deixar la resta del cistell, que si bé no era res d'extraordinari, perquè aquest any per aquí encara se'n fan pocs, de bolets, sí que hi havia algun rovelló, molts camagrocs, becs de perdiu i algun altre exemplar curiós per fer-ne un bon saltat.

29 comentaris:

  1. Manel,

    Això que expliques dels apagallums és una prova que els nostres veïns no són massa aficionats a la "boleteria", al contrari que nosaltres. M'agrada el post perquè no tothom publica les coses que no es recomanen.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. No tot el que ens dona la mare natura és per paladar gourmet!. Jo treballo amb un noi que en sap molt de bolets i aquest que comentes mai se'l cruspiria, en les seves classes sempre ha dit que son insípids a no poder més, però és cert que segons quins llibres miris, passa com les plantes remeieres, cadascú diu una cosa ben diferent. Salutacions.

    canela

    ResponElimina
  3. No havia sentit mai parlar d'aquest volet, i no sòc entessa, sols sòc degustadora.
    Jo prudent, no l'hagues ni tastat.

    ResponElimina
  4. Hola, què tal!!! quin nom més curiós té aquest bolet. Nosaltres com la dolorss som degustadors no hi entenem massa, però fruim tant davant un plat de bolets que perdem l'oremus!!!

    ResponElimina
  5. Pues cuando yo salgo a por boletus con mi padre, de estas vemos unas cuantas y no las hacemos ni caso.... claro que con ese nombre "matacandelas" cualquiera las lleva a casa!!!!! (mi madre se llama Candela....). Nosotros solo cogemos las setas que conocemos de siempre, seta de cardo, boletus (varios tipos) y niscalos. No nos atrevemos con nada mas.... las que mi abuelo enseñó a mi padre y mi padre a mi........ Besos!!!
    (Me gustaría hacer algun curso de setas para conocer mas variedades....)

    ResponElimina
  6. manel, que valent que ets, no tothom s'atreveix amb els bolets "pocs coneguts", una d'elles jo1
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  7. Jo tampoc l'he tastat mai, però tinc un amic que diu que són prou bons... No sé, a mi em fan una pinta una mica sospitosa, tan grans i tan plans... Però la veritat és que aquest amic se'ls meja i segueix ben viu :)
    Sort en vas tenir de la resta del cistell, je je je...

    ResponElimina
  8. Jo també soc degustadora i prou, m'agraden moltiiiiiiisim però no hi entenc rés...
    Aquests no els havia vist mai!!

    ResponElimina
  9. josep, no hi havia pensat en això que dius de publicar una cosa que no es recomana; de fet, m'ho vaig plantejar com una experiència i com a tal l'he explicada, per si a algú li pot servir. i crec que ho he aconseguit, perquè és curiós, però segons que he vist en el registre de visites del bloc, n'han arribat tres de gent que buscava a través del cercador informació sobre el bolet i com cuinar-lo.

    canela, el teu amic té raó, no és pas un bolet dolent, és que no aporta gaire cosa, però ja et dic que en algunes guies el presenten com "el no va más" de la mocofàgia.

    dolorss, no et pensis que no sóc prudent, abans de tastar un bolet que no conec m'asseguro que totes les característiques siguin les que diuen els llibres, i que no n'hi hagi cap més que s'hi pugui confondre. no tinc pas ganes de tornar a l'hospital, que ja hi he passat prou temps.

    parella, ben tornats de les vacances, ara passaré pel bloc a veure si heu penjar ja les vostres experiències.
    vaig que coindicim també en això, a mi els bolets també em perden.

    salvia, haces bien de coger sólo las setas que conoces, pero harías bien en hacer ese curso o buscar a alguien que te enseñe más especies, porque hay algunas que no mencionas que son increiblemente buenas.
    espero poder presentarlas en este bloc si estoy de suerte y me las traen, porque lo que es buscarlas, busco pocas.

    dolça, ja li he dit a la dolorss que no és pas qüestió de ser valent, sinó prudent, i assegurar-se ben bé de què menges, que no vull pas disgustos!

    gemma, jo no m'he pas mort, com el teu amic, però la veritat és que és un bolet poc "abellidor", que diria en francesc.
    a la resta del cistell n'hi havia de força més bons, i em van servir per fer un pollastre que ja penjaré aquesta setmana.

    xaro, veig que aquí hi ha molta afició als bolets, però només a menjar-se'ls. jo sóc igual, però m'agrada tastar coses noves de tant en tant. d'apagallums, a la zona del moainès, els boscos en són plens i la gent no els fa gaire cas.

    ResponElimina
  10. Manel, quin bonic nom per aquest bolet, oi? Jo és una cosa que sempre m'agradaria fer: anar a collir bolets...xo com que no en tinc ni idea...m'haig de conformar en menjar-los...jejeje!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  11. Manel! El meu pare també se'ls menja aquests bolets, desconeixia el nom, per cert.

    ResponElimina
  12. Jo l'he sentit a parlar aquest bolet i també poc recomenable, per substituir-lo per un altre¡ josepb

    ResponElimina
  13. eva, els noms llatins dels bolets són una llauna impossible de recordar, però els noms populars (ou de reig, peu de rata, apagallums, bec de perdiu, camagroc...) són generalment bonics i descriptius.
    jo tinc molts parents que són grans boletaires, però poques vegade ssurto al bosc a fer res més que passejar, però tot el que em porten ho miro, pregunto i, si n'estic segur, ho tasto.

    ruben, va bé saber-ho, perquè per aquí no es menja gaire, i la veritat és que no ens perdem gran cosa, almenys tal i com el vaig fer jo. potser a la brasa millora, que no és pas dolent, però n'hi ha molts de millors.

    josep, gràcies per la visita i felicitats per la iniciativa recent d'encetar un nou bloc. que tinguis molta sort!

    ResponElimina
  14. Ets molt valent, Manel! Jo, que no els conec gens, els bolets, ni m'hauria refiat de reconeixe'ls mitjançant una fotografia. :))

    De tota manera, no se m'hauria acudit mai menjar-los arrebossats. Saps si hi ha bolets dels que es troben normalment a plaça, que és on jo els vaig a "caçar" que també creguis que es poden fer arrebossats? I és que tot el que va arrebossat em torna "lelo".

    ResponElimina
  15. enric, no és qüestió de valentia, sinó de curiositat, i tampoc em refio només de la foto, la majoria de bolets poc o molt els conec i n'estudio bé el barret, l'anell, el color i tot el que calgui abans de posar en risc la panxa.
    jo tampoc n'havia menjat mai, de bolets arrebossats, i si t'agrada, crec que s'hi podrien fer altres bolets semblants a l'apagallums, és a dir, amb un barret gran i carnós, com el pebràs, la gírgola, el groguet...

    ResponElimina
  16. hola.jo avui en h´e mengat.aixo de que es insipit,no se pas per que es diu.tambe crec que pot ser del tarreiny on saigi recollit.ha jo ells cullo a collserola.

    ResponElimina
  17. hola, xavier, i benvingut. segurament tens raó perquè el gust dels bolets depèn molt del terreny i de les pluges, si plou molt són més aigualits. de tota manera, a mi em sembla un bolet agradable de menjar, però no dels més gustosos, com el cep o l'ou de reig, per exemple.

    ResponElimina
  18. doncs jo l'he menjat amb pizza. La base de la pizza és l'apagallums i pel damunt posar, formatge,tonyina,bacon,orenga..i al forn.
    És una maner "diferent" d'introduir els bolets a la cuina i als nens.

    ResponElimina
  19. simplemente deliciosos. Me encanta su sabor... yo los troceo y los coloco en la bandeja del horno, un poco de sal y un poco de aceite y no dejo que reduzcan demasiado

    ResponElimina
  20. El bolet de la imatge sembla que és una Lepiota Fuliginosa, i no pas un apagallums. En una guia que tinc per casa figura que és de comestibilitat mal coneguda. M'estic jalant uns apagallums i són ben bons, amb cebeta sofregida!

    ResponElimina
  21. Bueno, yo estoy recien estrenado en la prueba del apagallum, pero me sorprendió gratamente, mi próxima receta rebozado
    Lo chulo es ir conociendo más especies y disfrutarlas
    Salutacions a tots!!!

    ResponElimina
  22. Quina gràcia llegir això. Als boscos d'Eslovènia hi han a mans plenes, són molt coneguts i els mengen sempre arrebossats amb ou i pa ratllat. T'he trobar precisament perque buscava un altra manera de preparar-los. Els més desitjats són els ceps però els que també avui prepararé a la manera d'aquí són els rovellons a la brasa o planxa amb gorgonzola a dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostres, patrícia, m'havia passat per alt el teu comentari, i trobo molt interessant això dels rovellons amb gorgonzola a dins.

      Elimina
  23. Hola,
    Discrepo amb el gust suposadment insípid del apagallums. Us recomano que el proveu fets a la planxa i que no els feu molt. Són exquisits i els prefereixo als rovellons sense dubte.
    Enhorabona al micòfag del blog, de part de un altre micòfag.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola, micòfag desconegut. des que vaig escriure aquest post, fa set anys, he menjat apagallums unes quantes vegades més, també a la planxa, i reconec que li he anat trobant el què. segueix sense semblar-me un bolet extraordinari, però quan en veig els cullo perquè reconec que no és pas gens dolent, algun dia potser li dedicaré un altre post.

      Elimina
    2. Bona tarda, aquí on visc a la zona del Vallès Oriental agafem cada dia, estan molt de moda, els fem saltejats, arreborrats, però sens dubte el plat estrella és de base de pizza, gairebé sembla que fem un concurs i ens enviem les fotos per whatssap. Cada dia quan sortim a passejar gossos ens portem la cistella am un quants, i parlem de com els prepararem

      Elimina
    3. Bona tarda, aquí on visc a la zona del Vallès Oriental agafem cada dia, estan molt de moda, els fem saltejats, arreborrats, però sens dubte el plat estrella és de base de pizza, gairebé sembla que fem un concurs i ens enviem les fotos per whatssap. Cada dia quan sortim a passejar gossos ens portem la cistella am un quants, i parlem de com els prepararem

      Elimina
  24. Aquest bolet que estem comentant,els coneixem com palometas, us puc dir que fets a la brasa amb una mica d all i julivert estan de coña, aixo si, sempre tenen de estar calents, si es refredan no valen res

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens raó, carles, freds perden molt. aquesta entrada la vaig escriure fa vuit anys, i des d'aleshores n'he cuinat alguna vegada més d'aquest bolet que en dieu palometas, i estic d'acord que fet a la planxa amb all i julivert està ben bo.

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...