A la darrera classe de cuina amb en David Lienas, ens va ensenyar a fer, a més de la mousse que vaig presentar la setmana passada, un pastís de poma que ell anomena "autre manière" (d'una altra manera), a la manera d'en Lienas, afegeixo. La veritat és que tot i que el vam tastar calent, acabat de fer, em va semblar deliciós, i més acompanyat amb una salsa de tofe que també ens va explicar. Haig de confesar que com que no tenia cullera per provar la mousse, en vaig posar una cullerada a sobre del pastís i va quedar sensacional, o sigui que aquest es podria servir perfectament amb xocolata fosa, mousse o gelat de xocolata.
Aquest matí, amb la Lara, ens hi hem posat, i en ben poca estona hem preparat el pastís i la salsa tofe. Als avis, que avui venien a dinar, els ha encantat.
Ingredients:
1 fulla de massa brisa o de full
3 o 4 pomes, segons mida
125 g de mantega
4 ous
100 g de sucre
50 g de farina
sucre glas (en pols)
La fulla de massa brisa fresca, que es pot trobar en molts supermercats, es pot substituir per massa de full de la que no puja (que és la que hem fet servir perquè no vaig trobar brisa). Amb el mateix paper que porta el paquet, es col·loca dins d'un motlle baix, i la massa que sobresurt es dobla cap a dins per reforçar el perímetre del pastís. Punxem el fons amb una forquilla perquè no pugi.
A banda, pelem les pomes, que han de ser dolcenques, preferiblement golden o fuji, que són les que hem fet servir nosaltres, i les tallem a làmines i després a quadrets petits que repartirem per dins del pastís, mirant que quedin ben distribuïts.
A sobre de la poma hi posarem una crema que podem fer amb la batedora o en un bol amb les varetes barrejant primer els ous i el sucre, afegint-hi després la mantega fosa al bany maria i finalment la farina.
Posem el pastís al forn escalfat a 180 graus durant mitja hora, aproximadament, i abans de treure'l el punxem amb una broqueta metàl·lica o amb la punta d'un ganivet; quan surtin netes, està cuit. Se serveix tebi o fred, i en aquest cas s'empolsa amb sucre glas abans de portar-lo a taula.
En Lienas també ens va ensenyar a fer la salsa tofe, sí, com els caramels; es fa posant en una paella o una cassola petita sucre, una mica d'aigua i unes gotes de llimona, per preparar un caramel. Quan aquest ja té un color torrat, es treu del foc, s'hi tira nata líquida i es remena bé fins aconseguir una textura de salsa que posarem al fons del plat amb el pastís a sobre, o bé a un costat perquè cadascú hi suqui el pastís, o directament a sobre. La veritat és que li dóna un toc deliciós.
Cal anar amb molt de compte amb el caramel, perquè crema moltíssim. A la pobra Lara n'hi ha caigut una gota al dit gros quan treia el batedor i li ha fet mal una bona estona; després li ha sortit una bona butllofa. L'aprenentatge a la cuina ja les té, aquestes coses.
Manel, t'ha quedat de luxe. Jo també la faré algún dia per la familia, perque els hi agraden molt les tartes de poma. La salsa toffe, tot un descobriment...i aquesta la puc adaptar a monty...jeje
ResponEliminaNúria
Ens l'esteu ensenyant del dret i del revés... aquest pastís.Perfecte, així els que no tenim la sort de poder venir al taller del D.Lienas també el sabrem fer.
ResponEliminaGràcies
PTNTS
Dolça
Manel 2 de 3...aquest cop les faras totes, eh??? t'ha quedat espectacular...ufff...un altre pastís de pomes a la llista de pendents...no dono a l'abast!! ;)
ResponEliminaLa Lara ja apunta maneres, no???
Petunets,
Eva.
Aquest cop enn Lienas ha triomfat, eh? Tots heu fet el seu pastís de poma!
ResponEliminaUna abraçada!
Com té el dit la Lara? Les cremades de sucre són les pitjors... pobreta, fes-li un petó a la punta del dit de part meva ;)
ResponEliminaAra vinc del bloc de la Núria i et dic el mateix que a ella: estic segura que tots els que vam anar a la classe del David farem les tres receptes, una darrera l'altra je je je..
Us ha quedat de professionals, es nota que la Lara ja és tota ua experta en això de les postres ;)
núria, si el fas, millor per berenar, per exemple, perquè és força consistent i com a postres d'un dinar abundant, omple molt.
ResponEliminadolça, em sap greu si em repeteixo, però la veritat és que el resultat és bo, si el proves, ja ho veuràs. un petó.
eva, no hi tinc tanta traça com tua, a fer postres, de manera que haig de practicar, i a la lara el que li agrada més és fer pizzes i pastissos, o sigui que seguirem insistint.
petunets.
gemma, jo encara no n'he vist cap més, ara m'hi posaré a veure com l'han fet els altres, espero que t'animis a fer-lo, a base d'insistir.
una abraçada.
gemma (bis), la lara s'està fent una experta, sí, i la cremada d'avui jo crec que l'enfortirà. demà li faré el petó de part teva (ara no sóc a casa).
Eeeiii... Finalment l'has fet!! Molt bé, ens veiem amb la Mireia!
ResponEliminaLes esteu fent tots les receptes del Lienes, ja n'he vist unes quantes!
ResponEliminaI aquesta recepta, i al salsa tofe, directa a la carpeta de pendents
sara maria, hem trigat una mica però no per falta de ganes, és que només fem postres el cap de setmana, perquè sinó no vegis com ens posaríem, amb el que ens agraden...
ResponEliminaro, vam sortir tots decidit a posar en pràctica la teoria i ja ho veus, van caient. la salseta te la recomano, li dóna un toc molt especial a aquest i a qualsevol altre pastís.
Un altre que m'ha passat a davant!!!!. Jo el faré demà al matí per postres de dinar. Tenint en compte que dius que és una mica contundent, farem els talls més petits (o no).
ResponEliminaWow, Manel!! T'ha quedat espectacular!! Veig que aquest pastís de poma ha tingut molt èxit... l'hauré de posar a la llista de pendents!! Gràcies per compartir-lo amb nosaltres! Així els que no hi podem assistir també gaudim d'aquestes receptes! jeje
ResponEliminaCarai amb toc de toffee i tot!!! Havia de ser boníssima!! Que li diguin al dit de la Lara que no podia esperar a tastar-ho!! Espero que la butllofa ja hagi marxat!!
ResponEliminaglòria, suposo que a aquestes hores ja us heu menjat el pastís, ja estaré al cas de com t'ha quedat.
ResponEliminamercè, vaig pensar que, com que de postres no en sé tant com vosaltres, com més practiqui, més n'aprendré.
myriam, la salsa de tofe és definitiva, tan senzilla i et permet quantitat d'aplicacions.
la pobra lara encara té el dit ben embutllofat!
glòria, suposo que a aquestes hores ja us heu menjat el pastís, ja estaré al cas de com t'ha quedat.
ResponEliminamercè, vaig pensar que, com que de postres no en sé tant com vosaltres, com més practiqui, més n'aprendré.
myriam, la salsa de tofe és definitiva, tan senzilla i et permet quantitat d'aplicacions.
la pobra lara encara té el dit ben embutllofat!
Aquest és el tercer pastís de poma que veig i ja tinc ganes de fer-lo. La salsa tofe fa molt bona pinta. Salutacions.
ResponEliminaEstas fet un pastisser professional, quin aspecte més deliciós, Manel. Felicitats pel bon aprofitament de la classe, a veure quan arriba el dia que pugui unir-me al grup tan xulo que formeu. Petons.
ResponEliminacanela
francesc, ja veus que tots posem en pràctica el que aprenem als cursos. prova la salsa tofe perquè pot acompanyar a la perfecció molts tipus de pastís.
ResponEliminacanela, de fer postres no en sé gaire, però t'agraeixo molt el comentari, i espero que et puguis afegir aviat als cursos i trobade que fem.
un petó.
Manel, que aplicat. T'ha quedat molt bé. Dons tens raó aquestes cremades són molt doloroses.
ResponEliminaPetonets!!
Manel, t'ha quedat genial...no és qüestió de comparar, però la foto m'agrada molt. Quan el fagi intentaré fer el tofe també.
ResponEliminaanna, sobretot fes la salsa tofe, perquè e´s definitiva, a mi m'ha enganxat totalment, i no costa gens de fer.
ResponElimina