el principal aliment del món (11) - risotto amb gorgonzola

La meva debilitat per l'arròs és manifesta, i aquesta debilitat s'extén també als formatges, de manera que el risotto, la combinació per excel·lencia d'aquests dos ingredients, ja podeu comptar que m'encanta. I un risotto com aquest, NOMÉS d'arròs i formatge, encara més.
Me'l vaig fer dimecres per sopar, perquè feia uns quants dies que no havia menjat arròs i el cos me'n demanava. Per això en arribar a casa vaig posar a escalfar un brou de pollastre fosc que havia fet al matí, i vaig picar mitja ceba petita. La vaig posar a sofregir a foc fluix amb oli en un cassó de vores altes, i abans que s'enrossís, hi vaig tirar arròs arborio, una varietat italiana que, juntament amb la carnaroli, diuen que són les més adequades per fer risotto. Realment, queda molt bo, amb aquest arròs.
Un cop els grans van estar ben barrejats amb la ceba, hi vaig tirar un raget de vi blanc, vaig deixar que reduís i ja va ser el moment de començar a tirar-hi el brou amb un cullerot, un cada vegada que l'arròs s'ha begut el líquid, i anar remenant, perquè l'arròs vagi deixant anar el midó.
Mentrestant, en un estri petit, vaig posar llet a escalfar, només un raget, hi vaig posar el formatge gorgonzola perquè es desfés, i una mica de parmesà ratllat. Es podria fer amb nata, però com que els formatges ja són prou grassos, no cal pas afegir-hi el greix de la nata.
Quan l'arròs ja està cuit, el traiem del foc i hi aboquem la barreja de llet i formatges per fer el que els italians anomenen el "mantecato". Queda supercremós, amb el gust intens i suau alhora del gorgonzola reforçat pel puntet picant del parmesà. Ideal per a arrossaires i formatgers.
La Lara, que ja havia sopat i se n'anava a dormir, el va voler provar i em va exigir que la pròxima vegada que en fes no fos només per a mi.
Semblaré egoista, però algú s'ha de sacrificar i provar primer els plats nous que faig abans de donar-los als éssers més estimats.