divendres, 31 d’octubre del 2008

el principal aliment del món (11) - risotto amb gorgonzola

La meva debilitat per l'arròs és manifesta, i aquesta debilitat s'extén també als formatges, de manera que el risotto, la combinació per excel·lencia d'aquests dos ingredients, ja podeu comptar que m'encanta. I un risotto com aquest, NOMÉS d'arròs i formatge, encara més.
Me'l vaig fer dimecres per sopar, perquè feia uns quants dies que no havia menjat arròs i el cos me'n demanava. Per això en arribar a casa vaig posar a escalfar un brou de pollastre fosc que havia fet al matí, i vaig picar mitja ceba petita. La vaig posar a sofregir a foc fluix amb oli en un cassó de vores altes, i abans que s'enrossís, hi vaig tirar arròs arborio, una varietat italiana que, juntament amb la carnaroli, diuen que són les més adequades per fer risotto. Realment, queda molt bo, amb aquest arròs.
Un cop els grans van estar ben barrejats amb la ceba, hi vaig tirar un raget de vi blanc, vaig deixar que reduís i ja va ser el moment de començar a tirar-hi el brou amb un cullerot, un cada vegada que l'arròs s'ha begut el líquid, i anar remenant, perquè l'arròs vagi deixant anar el midó.
Mentrestant, en un estri petit, vaig posar llet a escalfar, només un raget, hi vaig posar el formatge gorgonzola perquè es desfés, i una mica de parmesà ratllat. Es podria fer amb nata, però com que els formatges ja són prou grassos, no cal pas afegir-hi el greix de la nata.
Quan l'arròs ja està cuit, el traiem del foc i hi aboquem la barreja de llet i formatges per fer el que els italians anomenen el "mantecato". Queda supercremós, amb el gust intens i suau alhora del gorgonzola reforçat pel puntet picant del parmesà. Ideal per a arrossaires i formatgers.
La Lara, que ja havia sopat i se n'anava a dormir, el va voler provar i em va exigir que la pròxima vegada que en fes no fos només per a mi.
Semblaré egoista, però algú s'ha de sacrificar i provar primer els plats nous que faig abans de donar-los als éssers més estimats.

10 comentaris:

  1. El papa també en fa d'arrós bullit, i amb un granet d'all!

    ResponElimina
  2. Manel, l'arròs m'agrada en totes les seves variants menys amb el risotto. Quina gràcia la Lara 'exigint' risotto la propera vegada que en cuinis, quin paladar més fi que te!
    petons.

    ResponElimina
  3. Yo también siento debilidad por el arroz y los quesos..... y creo que este risotto tiene que estar delicioso!!! Buen fin de semana!!!

    ResponElimina
  4. Jo Manel, ja t'està bé, mira que posar "supercremós"... no m'imaginava pas que posaries això...
    Ho faré a casa i ja et diré alguna cosa.
    Apa, fins dilluns, bon cap de setmana

    ResponElimina
  5. Els cuiners italians que van fer una classe al Caprabo van fer un risotto com aquest. A veure si poso una mica de crònica i alguna foto.

    Fins aviat

    ResponElimina
  6. el papa amb l'arròs bullit ja en té prou, si vols coses bones hauràs de venir a casa.

    txell, ja me'n recordo, que no t'agrada el risotto, però a casa a tots ens ve sempre de gust. l'aleix, des de petit, es va acostumar abans d'anar a dormir a "saquejar-me" els palts d'arròs que em feia per sopar, i encara ho fa, però ara és molt més gran i gairebé em buida els plats!

    glòria, ja trigues, que m'hauria anar
    molt bé llegir com ho fan els entesos abans de fer el meu arròs amb formatge.
    núria, si vols el pots fer menys cremós, però és que el risotto, sense el "mantecatto", perd molt, i això que jo no hi poso ni mantega ni nata.



    salvia, me alegro que coincidamos, para amantes del arroz y el queso el risotto es ideal, aunque con unas buenas setas como las que encontraste tu también está riquísimo.

    ResponElimina
  7. Manel,
    Com un diable qualsevol, segueixes tentant-me amb les teves varietats arrosseres. Felicitats una vegada més.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. josep, avui tinc ganes de fer arròs a la paella, ja miraré si en faig algun de nou per seguir temptan-te, és un plaer.
    una abraçada.

    ResponElimina
  9. ufff.. quina pinta té!!! Jo també com a bona formatgera que sóc no puc resistir-me a un plat com aquest!!! La propera vegada fes-ne per tots, golafre!!!! ;)

    ResponElimina
  10. myriam, molts dies quan marxo ja els deixo coses fetes per sopar, però risotto s'ha de fer i menjar al moment, i jo sopo l'últim, o sigui que s'hauran de seguir conformant amb un tast del meu plat :))

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte