diumenge, 12 de gener del 2014

braons de porc rostits


Ahir vaig tornar a fer rostit; feia dies que no en menjava, i de tant en tant en tinc desig: digueu-me capritxós, però realment és així, és un impuls, una veu interior que em llama i em mena a cuinar alguna carn d'aquesta manera.
L'impuls va sorgir divendres, quan vaig anar a comprar i vaig veure a la carnisseria els braons de porc: al meu poble no en veia mai, i mai n'havia fet, per això divendres, que ja era la segona vegada que se me n'hi anaven els ulls, no em vaig poder estar de comprar-ne sense una idea clara de quan ni com cuinar-los. Ahir al migdia, quan la Marina va marxar i em vaig quedar sol a casa, la crida dels braons va creuar el pis des de la cuina fins a l'altre punta i em va fer aixecar de la cadira del despatx com si tingués una molla al cul que em va impulsar a la cuina, on tot seguit vaig posar una cassola al foc amb oli i una mica de greix de pernil perquè s'anés perfumant.
Després, vaig desfer el paquet dels braons i me'ls vaig mirar bé, doncs era la primera vegada que en tenia a les mans, i vaig veure que cal netejar una mica els tels que envolten els muscles d'aquesta part de la cama del porc.
Un cop netes les dues peces, que devien pesar prop de mig quilo cada una, les vaig salpebrar i les vaig posar a rostir a la cassola, amb foc fort, mentre tallava a quarts una ceba ben grossa i preparava vuit o deu grans d'all per afegir al rostit: ja ho tenia clar, que faria un rostit clàssic de cassola, només amb el gust de la carn, l'all i la ceba, més les herbes i espècies: farigola, romaní i canyella (només un trosset, i només una estona).
Per tant, quan vaig tenir la carn daurada per tots els costats i la ceba ja estava ben torradeta i es començava a enganxar, vaig regar el conjunt amb un bon raig de brandi, vaig abaixar el foc, vaig afegir al conjunt l
es herbes i una mica de sal a la ceba, i vaig tapar la cassola perquè es cogués lentament.
Van trigar prop de dues hores a estar cuits, els braons, i a mig fer hi vaig afegir un got d'aigua, quan vaig veure que la salsa s'havia concentrat massa, i també hi vaig posar una estona un trosset de branca de canyella, just per aromatitzar, però sense que predomini el gust.
Em vaig menjar el braó acompanyat amb unes patates cuites senceres, partides pel mig de manera irregular, uns grans d'all i una cullerada de ceba confitada del rostit, a més del seu suc. Aquest, un cop trets els ingredients sòlids, el vaig lligar amb una nou de mantega, per donar-li també lluentor.
Satisfets els meus desitjos més urgents, em vaig aturar a mig àpat a analitzar el resultat i vaig concloure que el braó de porc és una magnífica peça per rostir a la cassola, com també deu ser-ho al forn, i que val molt la pena tenir-la en compte, sobretot tenint en compte el seu preu, molt assequible. Possiblement siguin més bons els braons de xai, però aquests no estan pas gens malament.

11 comentaris:

  1. Aquesta llama que dius on ha estat criada? ;-) Sembla ben bona, sí! I més sana que no pas la de xai, que és una carn més greixosa.

    ResponElimina
  2. Tambe es poden tallar a rodanxes i fer-ne ossobuco

    ResponElimina
  3. iep, que ja et tinc al instagram.... així no em perdo cap plat teu... ahh faig fer un risotto semblant al teu... sort que seguia la teva recepta!!!

    ResponElimina
  4. Els braons de porc rostits son deliciosos, i acompanyats d’unes patates fetes amb el seu suc encara millors
    Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte