dijous, 14 de maig de 2009

les rabassoles o múrgules

En la darrera recepta d'arròs hi vaig posar uns bolets deliciosos que al Moianès anomenem rabassoles. Ja m'imaginava, com així ha estat, que molta gent no sabria de quin bolet es tracta, però em va anar bé haver provocat curiositat perquè tenia ganes de parlar d'aquest bolet que a la resta de Catalunya s'anomena múrgola, o murga, i en castellà, 'colmenilla' o 'morilla'.
És un bolet de la família de les 'morchelas', de forma allargada, amb una cama de color blanc i un barret cònic de color marró més o menys fosc, segons la zona, amb alvèols que formen un entramat similar a un rusc, d'aquí el nom que reben en castellà. Creixen en aquesta època, a la primavera, sovint en zones de bosc cremades o en terrenys remoguts. Dies enrere en van trobar una a Castellterçol, al pati d'una casa deshabitada, que feia uns quants quilos.
Les rabassoles són buides per dins, i les més grosses es poden farcir. Amb foie gras a l'interior constitueixen un plat deliciós, però normalment es farceixen de carn i es cuinen amb una salseta ben suculenta. Les més petites es fan senceres, van molt bé per guisar amb carn, i especialment són recomanables amb truita, un plat deliciós que recomano a tothom.
Aquests dies n'hem parlat molt, de rabassoles, amb el meu micòleg de capçalera, el Manel Coll, que té a Castellterçol una empresa que porta el seu nom dedicada als bolets des de fa molts anys. Jo sóc micòfag, però no vaig gairebé mai a buscar bolets, i quan tinc algun dubte o haig de comprar bolets o tòfones, recorro al Manel. Tinc l'avantatge que ens veiem cada setmana perquè sortim junts en bicicleta, i durant una sortida de quatre o cinc hores hi ha temps de parlar de tot (quan la carretera no va cap amunt, que aleshores tothom calla i guarda les forces).
Per això sé que ara està prohibit vendre les rabassoles fresques, perquè poden ser una mica indigestes si no es cuinen bé, i en lloc d'explicar-ho, el govern va optar per prohibir la seva venda en fresc. Si no es vol anar al bosc a buscar-les, es poden comprar congelades o deshidratades. El Manel aconsella una mica més les seques, i jo també crec que, com els ceps, en aquest procés guanyen aroma, i la veritat és que, un cop rehidratades, recuperen bé la seva carnositat.
Dissabte em va portar dos paquetets de rabassoles deshidratades, unes molt petites, ideals per a l'arròs que vaig fer diumenge, i unes de mida mitjana que dimarts vaig usar per cuinar unes ales de gall dindi rostides.
Tinc pendent, però, un plat deliciós que vam menjar en l'última visita a Can Xarina, de Collsuspina: rabassoles amb carxofes i daus de foie, unit tot amb una salsa que devia ser un fons de carn reduït i que en conjunt resultava francament deliciós.

La primera foto l'he tret del web http://www.enricgracia.com/, que cónté àmplia i útil informació sobre els noms populars catalans i els noms científics dels bolets.

18 comentaris:

  1. Moltes gracies, ara ja se més coses, o almenys un altre mot nou, no hi ha res mes bo, que la intercultura, gracies, per totes les explicacions i molesties, que t´has pres.

    petons. ( jo les compro a la Boquería a Cal Petràs, no tinc tanta sort com tu) :) petons.

    ResponElimina
  2. M'encanten les múrgules... M'agraden farcides amb foie, o carn picada i foie, amb beixamel suau i gratinades... MMmmmm... Jo les compro a Can Soley de la Boqueria

    ResponElimina
  3. A nosaltres ens flipen les múrgules, Manel. Moltes gràcies per aquest post, ens ha agradat molt.

    ResponElimina
  4. Hola Manel, jo les múrgules si que sabia el que eren però com a ravassoles no les coneixia. Gràcies per l'aclariment

    ResponElimina
  5. Ostres Manel moltes gràcies per la teva lliçó magistral sobre les rabassoles, la veritat jo desconeixia el nom però si que conec les múrgules que m'encanten per tot arreu, la setmana pasada vem fer uns ous trencats amb múrgules, patates i foie que et feia caure les llagrimes ...

    petonets
    mar

    ResponElimina
  6. Tinc una sargantana al jardí, de vegades la vec i de vegades no!!(ara ja no la puc vigilar!!)
    I el dia que facis el plat que tens pendent, que necessites un "pinxe" a la cuina???? m'apunto!!
    Ptnts

    ResponElimina
  7. Les múrgules si les coneixia!! Veig que això del nom dels bolets no ho domino massa, el menjar-me’ls ho faig mes be.
    Les compro deshidratades, però poques vegades dons estan un pel cares.
    Això si, bonisimes.

    ResponElimina
  8. Múrgules en diem al Berguedà. I aquest any se n' ha trobat força.
    A casa nostra som molt boletaires, com a bons berguedans, però les múrgules se'ns resisteixen força.
    De tota manera, alguna que altra truita l 'hem pogut fer.
    Es un bolet molt bo i mai és corcat.

    ResponElimina
  9. Manel,
    Gràcies per il·luminar-nos (al menys a mi) amb la completísima informació sobre les rabassoles.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Un post molt interessant Manel. Coneíxiem les múrgules però no les hem comprat mai, però ho farem perquè amb els farcits que has explicat no podem pasar sense tastar-ho. Una abraçada

    ResponElimina
  11. Ara he entès perquè no he vist mai múrgoles fresques. Moltes gràcies, Manel, per les explicacions.

    ResponElimina
  12. A mi els bolets m'agraden tots, ara aquests no recordo haver-los tastat. Salut!!!!

    ResponElimina
  13. ¡Hola Manel!, acabo de conocer tu blog y llevo rato dando vueltas por tus recetas, que me han parecido muy interesantes, principalmente es ta de las múrgulas, no tenía ni idea de que estuviera prohibida su venta en fresco. Nosotros en abril cogemos, pero no solemos encontrar muchas, aunque nos encantan.
    Precisamente mañana nos vamos al Pirineo para ver si encontramos carmanyolas/carreretas. Me encantan los ceps, los rosignols, los rovellones, las macrolepiotas...., bueno creo que todas las setas.
    Hasta pronto, seguiré visitándote. Saludos

    ResponElimina
  14. mome, comprar bolets a cal petràs sí que és una sort, sempre en té un assortiment que fa por.

    sara, no conec can soley, però el pròxim dia que vagi a la boqueria, el busco. i sobre com t'agraden les múrgoles, no tens pas mal gust, no ;)

    parella vermella, a veure si veiem aviat un post amb aquests bolets, abans que s'acabi la temporada.

    dolça, en el món dels bolets, a cada lloc tenim els nostres noms i a vegades parlem del mateix sense saber-ho.

    mar, aquests ous trencats realment han de fer plorar d'emoció. jo avui he sopat una truita de rabassoles amb botifarra negra, molt més humil, però també molt satisfactòria.

    marta, quan vinguis a fer de pinxe, quan marxis t'emportes una sargantana que faci companyia a la teva, que aquí n'hi ha moltes.

    dolorss, em sembla que hi entens més que no dius, i tens raó, van una mica cares, però deshidratades, com que pesen poc, cundeixen més.

    anna, les rabassoles efectivament costen de trobar, però si us n'heu pogut fer alguna truita, segur que va valdre la pena l'esforç.

    josep, ja veus si se n'aprenen de coses, anant en bicicleta. després diran que l'esport no és cultura :)

    delicias, de veritat que aquest bolet farcit és molt bo, i si hi poseu fois, ja és massa!

    enric, per veure'n de fresques te les has d'anar a collir o conèixer algú que te'n porti (el meu cas és el segon).

    olles, si no els coneixes, prova'ls, ja veuràs que t'agradaran.

    pilar, muchas gracias por la visita y aquí estaré esperándote. a mi también me encantan las setas, pero más comerlas que buscarlas, y en este caso no se pueden vender frescas, pero si te las recoges tu, nada te impide disfrutarlas.
    hasta pronto!

    ResponElimina
  15. Jo les he agafat aquest cap de setmana. També he agafat moixerons i carreretes. Les múrgoles las faig farcides de brandada de bacallà i las mengem fresques o desecades. Mai hem tingut cap problema digestiu. Les que si sabía que es venien i eren tóxiques eren les "giromitra sculenta" o bolet de greix. En algún que altre lloc les venen com "murgues"

    ResponElimina
  16. hola, cascarrabias! quina sort, una collita tan abundant, oi?
    les rabassoles les he menjat farcides, però no de brandada, i em sembla una gran idea.
    això de la toxicitat ho diu la legislació espanyola en aquesta matèria, m'ho va explicar el meu amic que s'hi dedica i ara no les pot vendre fresques al gran públic, i les fa assecar, o bé les congela, que de totes dues maneres les hi compro i queden molt bones.
    moltes gràcies per la visita i la confiança per explicar-ho.

    ResponElimina
  17. Moltes gracies per fer-nos saber quelcom sobre les murgues. No obstant no comenten res al respecte de les altres dues varietats de murgues, és a dir la d'orella i la de bosc. Aquesta darrera, si be és comestible el seu consum, pot ser tòxic si se'n menga massa i, que jo sàpiga la seva venda està prohibida degut a la seva toxicitat, que pot arribar a ser mortal. Potser seria convenient d'informar al respecte, i posar-hi unes fotografíes pels poc entesos gràcies.

    ResponElimina
  18. Per cert per limitar la toxicitat de les murgues (la de campana n'és menys) cal o be deixar-les assecar o el que és millor fer-les bullir 2 o 3 minuts i escòrrer el suc que se'n desprén, deixar-les refredar be. Després es poden conservar al bany maria. Això si hem de limitar la quantitat a consumir, que vol dir poca. Gràcies.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...