dissabte, 2 de maig de 2009

entreteniments per recuperar les ganes de cuinar


Fa dies que no actualitzo el bloc, feia molt de temps que no trigava tants dies a publicar, però per escriure ni que sigui una recepta de cuina cal un estat d'ànim adequat i fa dies que no en tinc ganes. No és pas que no cuini, que això s'ha de fer cada dia, amb ganes o sense, sinó que a vegades la vida et posa davant situacions en les quals un bloc de cuina et sembla una cosa massa insubstancial, i la malaltia greu d'un familiar molt proper és una d'aquestes coses que et fan reflexionar i replantejar-t'ho tot. En aquesta situació, revisar els articles que tinc preparats, que són moltes, no em venia gens de gust perquè tot em semblava que no valia la pena. Fins que avui, vés a saber perquè, m'ha tornat l'impuls que normalment em porta a cuinar alguna cosa nova i a tenir ganes d'explicar-ho.

Era mitja tarda i tenia un petit buit a l'estómac, perquè no he dinat gaire, i m'he trobat preparant una cassoleta dolça amb tàrtar de bacallà. D'aquí a començar a pensar un assortit d'entreteniments, hi ha anat només un pas. N'he preparat quatre que deixo aquí perquè la veritat és que són fàcils de fer i assequibles, perquè no havia comprat res especial, els he fet amb el que tenia a la nevera o al rebost, i han sortit prou bons per preparar-los el pròxim dia que tinguem convidats. Quan he acabat de fotografiar-los, els he ofert a la Maria, però ells ja havia berenat i me'ls he menjat jo. La veritat és que tots quatre són ben bons.



cassoleta de tàrtar de bacallà i pebrot escalivat

En una cassoleta de pasta bric, de les que venen preparades, que tenen un gust dolcenc i serveixen igual per preparar postres com aperitius, hi he posat una cullerada de tàrtar de bacallà com el que vaig publicar dies enrere aquí, barrejat amb una mica de pebrot vermell escalivat i amb una tireta del mateix pebrot per sobre per guarnir.

cullera de musclo amb salsa mig picant

En una cullereta hi posem un fons de salsa de tomàquet i verdures amb un punt de picant de les que anomenen 'dip', per sucar patates xips o triangles de blat de moro o 'nachos'. A sobre, un musclo simplement obert al vapor o procedent d'una bona conserva i envasat al natural, sense salsa. El suc de la cocció o de la mateixa llauna el podem barrejar amb la salsa 'dip' per rebaixar la seva intensitat.

galeta salada de tomàquet amb areng agredolç

Sobre una galeta salada, una rodanxa de tomàquet i un troç d'areng (arenque) en conserva agredolça, amb ceba i pastanaga. És una de les diferents variants de conserves d'areng tant típiques als països nordics i que ara podem trobar en diversos establiments. Aquest, concretament, el vaig comprar al supermercat de l'Ikea.

cullera amb còctel de pop

He preparat un còctel ('salpicón') de pop en conserva amb ceba tendra, tomàquet, pebrot verd i julivert, tot tallat molt petit, i amanit amb l'oli d'oliva de la conserva. Servit en cullereta amb una oliva negra d'Aragó per rematar.

29 comentaris:

  1. Amic Manel, quan la malaltia s'apropa a les nostres vides o a les vides dels qui estimem tot esdevé estrany i trist, de cop hom pren la seguretat amb la que s'enfronta a la vida, i fa por, molta por.
    Per circumstàncies diferents hem estat desconnectats del bloc i no hem notat massa la teva absència de cinc dies sense publicar. Si ho haguéssim fet, ens hagués estranyat moltíssim tans dies sense les teves suculents receptes.
    Que tinguis ganes de cuinar i crear és positiu, tan de bo, que el fet d'entrar a la cuina t'hagi guarit una mica el cor i l'ànima. Aquí estem, pel que calgui. Un petó.

    ResponElimina
  2. Hola Manel!!et vaig trobar a faltar a la classe de la Mireia, però es veritat que aquí al blog no havía notat que feia dies que no publicaves.
    Espero que tot passi i el teu familiar pugui recuperar la seva salut..Per lo que necessitis aquí tens una bona amiga.
    Aquests aperitiu són molt bons, com sempre i m'els guardaré per quan em necesiti aperitius i no trobi inspiració...


    Un peto i una abraçada enorme

    Núria

    ResponElimina
  3. Aviat tindré convidats a sopar i aquests aperitius em semblen fantàstics. En prenc nota.
    M' alegro que hagis recuperat la il.lusió pel blog. I desitjo que el teu familiar es reuperi ben aviat.
    Un blog, encara que porti feia,és també una manera de no pensar tan en els problemes i mal de caps que tenim.

    ResponElimina
  4. Manel; Moltes vegades, val més; Menjar poc i pair bé, i aquets entretaniments així ho justifiquen.
    Bé ja ho saps, aquí en el meu bloc, poquet e intento fer-ho bé, per tant, només tens que posar-te en contacte amb aquest bloc. Josepb -menja de bacallà-

    ResponElimina
  5. Manel,
    La malaltia de persones properes afecta i molt el nostre tarannà diari.
    Jo si que feia dies trobava a faltar alguna recepta d'arròs de les teves. Celebro que reapareixis amb 4 propostes originals i magníficament presentades.
    N'esperem més i aviat. Una abraçada i ja saps on som.

    ResponElimina
  6. Mmmmm... fan molt bona pinta. Llàstima que jo fins dimecres no puc menjar res ;-)

    ResponElimina
  7. Manel, molts ànims en aquests difícils moments...tinguis ganes de cuinar o no, tinguis ganes d'actualitzar o no, tots t'enviem les millors energies per afrontar aquests moments!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  8. Ànims Manel, no en va diuen que cuinar és la millor teràpia del món... i tu ens ho has ben demostrat, quins quatre platets més suculents...
    Una forta abraçada, ja saps que tots la colla blocaire t'envia bons desitjos en aquests moments complicats que estàs passant.

    ResponElimina
  9. Manolito,
    ara, a l'estiu, farà dos anys que em vaig trobar en la mateixa situació que tu, i és dur, molt dur. Només et puc dir que ànims, que no decaiguis i que segueixis cuinant aquests plats que 'semblen' (pq no he tingut el plaer de provar-ne cap, desgraciadament) tan bons per a la teva família i que els disfruteu durant molts anys.
    1pto!
    (Em sembla que jo tb faré dieta fins dimecres, m'esteu espantant...).
    Chorreoooo!!!

    ResponElimina
  10. Hola Manel,
    Tots tenim moments en que les situacions de l'entorn ens superen i ens fan plantejar les coses nostres del dia a dia. Ànim, i ja saps els blocaires som aquí pel que convingui.
    Avui no PTNTS, avui una abraçada
    Dolça

    ResponElimina
  11. Manel, força per tirar endavant, el teu tarannà t'ajudarà molt. Com diu la Dolça, som aquí pel que convingui. Salut!!!!

    ResponElimina
  12. Benvolgut Manel,
    Els meus millors desitjos per a tu, i com no, aquests platarets tan bons.
    Aqui estem tots per a donar-te força ànims.
    Una abraçada,

    ResponElimina
  13. Hola Manel.
    Puc entendre com estas. Jo estic pasant una temporada que estic amb molta sensibilitat arrel de tot. Pero si has tingut almenys una mica d'anims aixo ja es bo.
    Segur que pensabas moltes vegades en el bloc i no tenies anims.
    Encara que et costi aixo t'anira molt be, encara que publiquis de tant en tant.
    Una abraçada
    Tere

    ResponElimina
  14. Manel, em sap greu per la situació que esteu passant, t'entenc perfectament. La vida ens depara sotragades que fa que tot perdi el seu sentit, però és bo que tinguis ànims per cuinar i per escriure al blog! Perquè aquest familiar us necessita amb el màxim d'energia positiva! Molts ànims!
    Una abraçada
    Mercè

    ResponElimina
  15. Aqui estamos todos, esperando a que cojas la sarten, como no sigas el serial del arroz, yo ME PONGO EN HUELGA!
    que lo sepas
    todo mi cariño y el de mi equipo

    ResponElimina
  16. Hola Manel, jo no tinc bloc però us tinc afegits a la meva llista de "preferits". Em sap greu el moment que estàs passant i desitjo que superis el tràngol el més aviat possible. La vida té fets particulars que et fan qüestionar un munt de sensacions. Ho més fotut és que no avisa...És bo que hagis tret l'ànim per fer aquestes delícies. Als que ens agrada la cuina sabem que, a part de la necessitat mengívola, la cuina ens dóna els plaer de l'esbarjo i la capacitat de "natejar" l'esperit. Una abraçada molt forta i ànims! Tot, però tot, passa... Fins aviat!

    ResponElimina
  17. Hola Manel!!! Los aperitivos me parecen maravillosos todos en cuanto a lo importante....es normal que ante situaciones de este tipo nos vengamos un poco abajo y nos replanteemos nuestras prioridades, te mando todo mi cariño, mucho ánimo y muchos abrazos!!!!!!
    (ah!!! y nos ha hecho bueníiisimo en Barcelona, maravillosa, como siempre)

    ResponElimina
  18. Hola Manel fantàstics aquests entreteniments que ens has posat al blog.
    Espero de tot cor que l'adversitat a la que us afronteu ara passi ràpid i totes les coses tornin al seu lloc i que els forns i fogons de la teva cuina tornin a brugir ...
    si passes pel meu blog tinc una coseta per tu

    PEtonets i ànims

    mar

    ResponElimina
  19. Hola Manel!!!
    Per desgràcia cada dia hi ha mes de tot això i per això , hem de viure de la forma que ens agradi més i si això vol dir publicant receptes al bloc, doncs que així sigui.
    Anims i veuràs com tot passa i millor del que t'esperes.
    Tot fa la cara de ser molt i molt bo.

    ResponElimina
  20. Una abraçada ben forta, molts ànims i endavant!

    Beth

    ResponElimina
  21. Manel, com sento no haver-me adonat de res, de fet ara entro poc i no és per oblid,estic ben cansada però vull tenir una estona encara que petita per recordar-me de tots i cadascun dels que em feu companyia.
    Aquests moments són dificils , lluitar contra la malaltia és dur i pesat i esgota cos i ànima , puc imaginar com et sents ,però endavant amb tot ni que et sentis estrany i sentis que tot canvia tens molta força per anar endavant i la que et manqui en la mesura de les meves posibilitats te la ofereixo , tot i que lluny has de saber que aquí em tens.
    Una forta a braçada i endavant amic meu.

    ResponElimina
  22. Manel, ja veus, quan a vegades tot ens va be, no ens adonem que les coses canvien en un moment i no hi podem fer res.
    Sembla mentida com persones, algunes conegudes i d'altres que no, poden fer-nos sentir be en aquells moments que ho necessitem i ja veus, som molts el que et desitgem que tot millori si es pot i et donem ànims.
    Una abraçada i fins aviat..

    ResponElimina
  23. Manel, només puc desitjar que recuperis les ganes per cuinar i mostrar la teva saviesa a tots els que seguim el teu blog, això serà senyal de normalitat i que els mals que t'afligeixen hauran desaparegut
    Una forta abraçada
    Jose

    ResponElimina
  24. amics: moltíssimes gràcies a tots, no sabeu com recomforta trobar el vostre escalf quan el necessito. la veritat és que la meva intenció no era pas parlar de la salut de la meva mare i les reflexions que m'ha provocat la seva malaltia, només ho vaig esmentar per justificar una mica la meva absència de la blogosfera. però no ha calgut dir res més per tenir la vostra simpatia i solidaritat en un grau que espero poder-vos retornar algun dia. de moment, només ho puc fer com fins ara, parlant-vos del que es cou a casa, com sempre, i posant-me, com no podria ser d'una altra manera, a la vostra disposició si necessiteu res.
    gràcies per ser aquí i fins a sempre, amics.

    ResponElimina
  25. Manel,ara entenc que estiguis trist , però encara que sigui un tòpic , mare nomès ni ha una i fa molta falta encara que siguem grans.

    ResponElimina
  26. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  27. M'uneixo amb tots els blocaires per enviar-te ànims i bona energia.
    Aquests aperitius que ens presentes són genials per la senzillesa a l'hora de fer-los!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  28. Sempre dic que hi ha coses que es poden esperar, tot es qüestió de prioritats, no? Però hi ha coses que no voldríem mai que passessin.

    Però veig que has tornat a la cuina i això es molt bo, per a tu i per a tots nosaltres.

    Una abraçada i pel que et convingui.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...