diumenge, 24 de maig de 2009

el principal aliment del món (24)


arròs amb costella i secret de porc, verdures i xampinyons

Si atenem només a la preparació, hi ha dues maneres de fer un arròs: barrejant el gra amb el sofregit i remenant-lo una bona estona perquè s'impregni dels seus sabors, abans d'abocar-hi el brou, o bé posar primer l'aigua a la cassola perquè amb el sofregit i els entrebancs que hi hem posat es faci un brou en el qual courem després l'arròs. Jo faig servir gairebé sempre el primer mètode, però a vegades, com en aquest, vaig fer servir el segon. La diferència? Si sofregim primer l'arròs, el gra queda més solt perquè es cobreix amb una pel·lícula de greix que es la que li transmet el sabor. L'avantatge del segon sistema és que no necessites un brou, el fas a la mateixa paella o cassola, i la veritat és que també queda ben bo.

En aquest cas, vaig fer un arròs de carn i verdures, perquè vaig veure costella molt maca i amb poc greix i una part del porc que s'anomena secret.
Darrerament han aparegut al mercat peces de porc ibèric que abans no hi eren, com la presa, la ploma o el secret, són molt tendres i delicioses de menjar amb les vetes de greix que les travessen i li donen aquell gust tant característic dels productes del porc negre. També es comencen a trobar aquestes peces però de porc blanc, especialment el secret, que és d'una part propera al filet i es una carn que simplement a la planxa queda realment melosa i tendra.
Tornant a l'arròs, vaig posar la costella i el secret, en aquest cas de porc blanc i tallat en peces quadrades, a rostir en una cassola, vaig retirar les carns quan van ser rosses i en el mateix oli hi vaig sofregir les verdures: ceba, pebrot vermell, pebrot verd, tot tallat a quadrats no gaire petits, xampinyons partits per la meitat i espàrrecs verds en trossos de tres centímetres, sense les puntes, que les vaig reservar. També hi vaig posar un parell de talls de panxeta ben magra tallada a tires fines, i quan tot va ser ben ros, hi vaig posar un gra d'all picat, pèsols i tomàquet natural triturat. Vaig tornar a posar la costella a la cassola i vaig deixar que es fes el sofregit ben bé mitja hora.
La veritat és que en aquest punt ho vaig deixar perquè l'endemà era dissabte i tenia sortida llarga en bici, de manera que quan vaig arribar, només vaig haver de posar la cassola al foc, posar-hi el secret i aigua i deixar que bullís una estona mentre em dutxava, perquè es fes un bon brou. Quan vaig estar net i fresc, només vaig haver de tirar-hi l'arròs i deixar-lo quinze minuts, primer a foc fort i després a foc suau, i cinc minuts més tapat fora del foc per acabar-se de fer. Temps suficient per preparar unes amanides i uns entrants.
A mitja cocció, vaig posar per sobre l'arròs les puntes dels espàrrecs que havia guardat el dia abans, i dos minuts abans d'apagar el foc, el darrer toc: un bon raig d'oli d'all i julivert per ressaltar el gust del plat, i unes fulles de romaní tendre acabades de collir. El resultat va ser ben bo, amb la carn molt tendra i l'arròs impregnat del seu gust i de l'aroma de les verdures i les espècies.

16 comentaris:

  1. Manel quin lujo d'arròs, amb costella i secret: espectacular!!

    ResponElimina
  2. Manel,
    Aquest arròs em reafirma com a fan.
    Trobo genial que amb qualsevol cosa t'inventis un arròs, tots diferents, tots magnífics.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Ets un artista dels arrossos!!! El Rei!!! Felicitats!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  4. Quan faig arròs a casa, per associació d’idees penso: Manel!!
    Avui he fet arròs amb pop.
    Aquest que has preparat tu, saborós per força.

    ResponElimina
  5. Amb tota la quantitat d'arrossos que fas, un dia d'aquests t'anomenen "Valencià de l'any". Quin arròs més bo!!! Salutacions

    ResponElimina
  6. Manel, realment t'encanta l'arròs i el saps cuinar de mil maneres diferents!!
    I una manera fantàstica de recuperar forces després d'una ruta amb bici! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  7. Ay que me gusta verte en los fogones!!!

    ResponElimina
  8. Noi, amb aquestes explicaciones ja és com si me'l menges.. I fins i tot noto l'olor.
    Fins aviat...

    ResponElimina
  9. Fantàstic arrós de muntanya, com en diem nosaltres a casa.

    ResponElimina
  10. Hola!
    Moltes gràcies pels ànims!!!
    La veritat és que sempre m'ha agradat molt cuinar, m'agrada idear coses noves, i m'ho passo bé que és el millor de tot!!
    Vaig trobar el teu bloc per casualitat i em va agradar molt, la forma i el contingut, no he tingut temps per llegir totes les entrades, però les que he llegit ja han m'han fet venir gana, sobretot la truita amb múrgoles, crec que aquesta setmana sortiré a collir-ne i si en trobo prous probaré de fer-la aviam com em surt :)

    Salut!

    ResponElimina
  11. Manel el secret no se que vol dir , però boníssim l´arròs!!!

    ResponElimina
  12. Te'l compro sense la costella de porc....i la ruta en bici...(depén dels KMS????)
    Ptnts

    ResponElimina
  13. Benvingut sigui aquest aliment!
    M'encanta perquè té un munt de possibilitats!
    Els teus arrosos m'encanten!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Jo no sé què és el secret. Per la foto podria pensar que és la llaminera (el rellom , aquell tall allargassat i més prim de les puntes), però no n'estic segura. Algú ho sap?

    ResponElimina
  15. parella vermella, josep, eva, sou massa amables, el dia que tasteu els meus arrosos em fa por que quedareu decebuts.

    dolorss, ja m'agrada que pensis en mi sovint :) aquest arròs de op teu ja el tinc ullat i caurà aviat.

    francesc, això sí que és un compliment! no sé si tinc més lectors del país valencià, però potser ho trobarien una mica sacríleg :)

    mercè, tens raó, la millor manera de recuperar els hidrats que es perden amb un esforç llarg i intens és ingerir-los de seguida que acabes. ostres, ara que hi penso, igual fico la pota perquè d'això en saps tu molt més que jo :))

    su, y a mi verte por aquí. un beso.

    maria, celebro el teu comentari, perquè és el que intetno, fer-vos arribar al màxim les sensacions que provoquen els plats.

    anna, jo també en dic a vegades arròs de muntanya i el faig de diverses maneres, canviant una mica els ingredients.

    marialluna, espero que tinguis sort i et puguis fer bones truites :))

    marta, que també surt en bici? home, a la penya series benvinguda. només sortim amb bici de carretera i a aquestes alçades de la temporada ja cauen cada dissabte més de cent quilòmetres. però podem preparar una ruta per a tu de muntanya, si vols, segur que tot els companys hi estarien d'adord ;)


    gràcies, illeta, estic d'acord amb totes aquestes possibilitats i poc a poc intento explorar-les :))

    dolors, margarida, el secret no és cap de les peces que coneixíem fins ara, fa poc que se'n troba i és especialment apreciat el de porc ibèric. només sé que és a prop del filet. és pla i amb vetes de greix que fan la carn molt melosa. ja seguiré investigant :)

    ResponElimina
  16. Manel, ets el rei dels arrossos, cada cao de setmana un, i cada cap de setmana tan o més bo que l'anterior. Felicitats!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...