Estem en època de rabassoles, un bolet fantàstic que malgrat la seva qualitat, no és gaire conegut. A veure si demà puc escriure'n alguna cosa. El cert és que tenia ganes de cuinar amb ell i en vaig encarregar al meu proveïdor de confiança per fer un arròs que havia vist al web d'un restaurant, però al final vaig acabar fent un arròs totalment diferent, aquest arròs negre amb calamars, cinta de llom ibèric i rabassoles que ens vam menjar diumenge.
Les rabassoles, deshidratades, es posen a rehidratar amb aigua calenta mentre preparem un fumet de peix, que en aquest cas vaig fer amb un cap de rap, ceba, pastanaga i una fulla de llorer.
En una cassola de ferro colat vaig posar a sofregir ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tot tallat a quadrats petits, i quan la verdura va començar a perdre duresa, hi vaig posar els calamars tallats a rodelles i el llom ibèric, en aquest cas vaig fer servir unes cintes llargues que van enganxades al llom i venen soltes, van molt bé per tallar a daus no gaire grans. Finalment, hi vaig posar les rabassoles ben escorregudes i rentades un altre cop per treure'ls la sorra, i unes cullerades de tomàquet sofregit casolà. Quan va ser tot calent, hi vaig posar la tinta.
Com que els calamars tenien poca tinta, vaig fer servir dues bossetes d'aquelles que venen congelades. L'arròs era per a sis persones, i en vaig tenir prou perquè volia fer un arròs negre però que es veiés què portava, en cas de voler-lo d'aquells tan i tan negres, cal posar-hi almenys tres bossetes.
Quan el sofregit ha quedat ben tenyit, només falta abocar-hi l'arròs, sofregir-lo bé i abocar-hi el brou calent, tirar-hi la sal necessària i coure 7 o 8 minuts a foc fort. Passat aquest temps, hi vaig afegir un bon raig d'oli d'all i julivert (oli d'oliva suau triturat amb all i julivert) i vaig deixar coure a foc suau 8 minuts més.
L'arròs negre és molt bo acompanyat amb allioli, però a mi particularment m'agrada més menjar-me'l sense, si de cas amanint-lo amb una mica més d'oli d'all i julivert, perquè trobo que l'allioli impedeix trobar els gustos dels diferents ingredients. El que faig a vegades és menjar-me el primer plat tal qual i, en repetir, em poso arròs sol, sense entrebancs, amb una mica d'allioli.
Manel, un plat dels bon, però jo les ravasoles no les conec, ara miro a Sant google a veure com, son , m´ha picat la curiositat, gracies i petons. ( espero que vagi tot millor). .) anims.
ResponEliminaja he tornat del Sant, google, ja se el que son, però aqui no li diuen rabassoles, gracies. petons
ResponEliminaUs heu posat d'acord amb la Maria, eh? ;)
ResponEliminaJo també el prefereixo sense allioli, a part que l'all cru no m'agrada, crec que li treu massa el gust.
Boníssim el número 22!
Hola Manel
ResponEliminaTampoc coneixem les rabassoles, mira que n'hi ha de bolets molt bons que no es coneixen. Aquesta recepta ens agrada perquè a casa tenim tendència de fer l'arròs només amb peix, sense barrejar amb carn, segur que la teva idea ha quedat boníssima. Mira que descobrim coses noves amb tu sempre, una abraçada
Ohhh Manel, com trobava a faltar els teus arrossos, jo com la Gemma, el prefereixo sense allioli.
ResponEliminaVolem el nº 23 ja ;)
Un petó i espero que estiguis millor!
Beth
Ahi te quiero ver, con tus fogones!!!
ResponEliminaEstic esperant que posis alguna cosa de les ravasoles, no se com son, però segur que bonisimes.
ResponEliminaAquest arròs calla per tot!!
Són com les múrgoles??
ResponEliminaI les teves inguilines es podríen fer amigues del meu inquilí...(però jo només en tinc 1 i no li deu agradar massa el jardí...)
Quin arròs!
Ptnts
Manel,
ResponEliminaFeia dies que esperava una nova recepta dels teus meravellosos arrossos. Com tots, aquest també pinta molt bé i amb aquestes rabassoles (no n'he mengat mai) ha d'estar per llepar-se els dits.
Una abraçada
Mare de Deu.. 22 d'arròs.. i jo que en faig un parell i ja està.. La veritat és que amb bons ingredients com aquests, ha de se ben rebo.
ResponEliminaFins la propera..
Ja tornem a fer feina oi Manel, m´agradat molt tornar a entrar i retrobar-te , el principal aliment del món sense tu no avança "King rice" , saps? no se si l´edat o aquest meravellosos arrossos que fas han fet canviar en mi el gust per aquest cereal avans gens apreciat i cada vegada que en veig un dels teus l´endemà em moro de ganes per ferme´n , l´Anton està encantadíssim i l´Aleix ni dir-ho , demà en faré un amb bacallà i carxofes , segur que el brodes tu.
ResponEliminaAquests bolets no els conec , bé de fet només conec els clàssics ens n´hauràs de fer un tutorial.
Molts petons i desitjo que estiguis millor .
Manel, com sempre magnific!!
ResponEliminaMai he cuinat res amb les rabassoles o múrgoles, doncs on compro els bolets secs sempre en tenen, però com no el coneixia em feia una mica de cosa tan arrugadet i amb els forat i, això que jo cuino força amb ceps, trompetes i d'altres.
Així doncs les tastaré.
Endavant Manel!!
Manel, totalment d'acord amb tu. A mi tampoc m'hi agrada l'allioli per la mateixa raó! I aquest plat, és de festa grossa!! ;) Que bo!!
ResponEliminaPetons!
Magnífica combinació Manel!!! Aquest arròs ha de ser -havía de ser- boníssim! Magnífica combinació!, sí senyor!
ResponEliminaAlguna vegada, segons com m'agafa, a l'arròs hi poso ceps rehidratats, que a casa ens agraden moltíssim!, però amb múrgules no n'he fet mai.
L'única "pega", però, que tenen les múrgoles, que realment són delicioses, és que son molt cares. Jo les compro a la Boqueria, ja que a Badalona, a l'únic lloc on en tenen no és que siguin cares, no: son caríssimes!!!
Quina pinta més bona, jo l'arrós negre el faig com a Palafrugell que porta a part sofregit, sipia, cloïsses, muscolos, gambes, escamarlans, punta de porc i salxixes i està bonisssim, a mi l'arrós negre m'encanta té aquell sabor potent que li dóna la tinta per aixó vull provar el teu perque mai se m'hagués ocorregut possar llom ibéric i li deu donar un toc salat bonissim ... estic d'acord amb tu amb el tema de l'allioli
ResponEliminaFelicitats i petonets
Manel quin arròs, però això de les ravassoles m'és totalment desconegut. Jo, com la Mai (serà per què les dues som ganxetes) només coneixo els clàssics. Et demanarem unes classes particulars!!!!
ResponEliminaPTNTS Dolça
No he tastat mai aquests bolets de primavera (de la teva rabassola aquí en diem múrgola), tot i que a la tardor acostumo a afegir bolets a l'arròs.
ResponEliminaI com tu, i molts altres blocaires, tampoc li poso allioli.
Una abraçada
mome, ja has vist que les rabassoles són les múrgoles, demà penjaré un post més ampli parlant-ne.
ResponEliminagràcies, gemma, ja tinc apuntat que no et puc posa rall :))
delicias, l'arròs de peix és molt bo, però el de carn també, i els mixtes, com aquest i altres que he anat penjant, no desentonen pas. mé sobre les rabassoles, demà.
beth, tinc el 23, i el 24, i el 25, i el 26... cuinats, fotografiats i escrits, però no els puc pas penjar tots seguits perquè al final semblarà que no sé fer res més :)
gracias, su, aquí estoy, el pie del fogón ;)
dolorss, demà més de rabassoles, que segur que les has provat amb un altre nom.
marta: efectivament, són com les múroles.
quin inquilí tens? potser podríem fer intercanvis :)
gràcies, josep, si et dic que són múrgoles potser aleshores sí que n'hauràs menjat. si no és el cas, val la pena provar-les.
maria, no sé si és veritat que només en fas dos, de moment, el de pop semblava boníssim :)
mai, digues als teus homes que accepto compensacions per haver-te fet canviar de gustos :)
l'arròs amb bacallà és boníssim, no l'he combinat mai amb carxofes, però em sembla molt encertat. estaré atent al resultat.
carme, la veritat és que aquests bolets, rehidratats, queden molt carnosos i si bé és veritat que d'aspecte no són sensacionals, sí que són bons.
mercè, a casa intento explicar-ho als meus fills, però no hi ha manera, em maten el gust de l'arròs i de la fideuada per bona que sigui.
enric, em sembla que les múrgoles deshidratades (no es poden vendre fresques, ja ho explicaré demà) me les venen a 200 euros el kilo, que sembla molt, però pensa que pesen molt poc i amb 100 grams en tens per a moltes vegades.
no sé a quin preu les pagues, però si t'interessa, te'n podria comprar.
mar, jo també faig a vegades l'arròs negre com dius tu, i és habitual posar-hi més tinta, però tampoc m'agrada que el gust de la tinta ho mati tot. en tot cas, volia fer un arròs una mica diferent del clàssic.
dolça, ja he deixat escrit que demà parlaré més de les rabassoles, que vosaltres potser anomeneu múrgoles, però si necessites qualsevol aclariment, m'ho dius, que ja veuràs que tinc bons assessors.
margarida, si en tens ocasió, et recomano que provis les múrgoles, perquè una bona truita d'aquest bolet no té preu.
Ets el millor cuiner del món!! ;p
ResponEliminaa mi també m'ha agradat aquest arrós, i el faré dissabte amb el bolet que trobi...
ResponEliminatotalment d'acord amb l'all i oli....
Manel, aquest arros ha d'estar bonissim. No dubtis que el faré.
ResponEliminaPer cert, no se a quina part del llom et refereixes quan dius "unes cintes llargues que van enganxades al llom i venen soltes".
Salut
Pepin
Quina pintassa aquest arròs, que bo! Per cert, les inquilines de la teva terrassa són precioses!!
ResponEliminaroser, si l'has fet, espero que t'hagi sortit molt bé i que m'ho expliquis.
ResponEliminapepín, aquestes tires les vaig comprar soles, però em sembla que el llom té una peça central i unes peces petites enganxades als costats, a vegades es veu quan el comprem a talls, que pot ser rodó o amb unes peces petites al costat, unides pel greix.
de tota manera, la meva idea era fer-lo amb costella de por ibèric, que dóna a l'arròs un gust extraordinari, però no en vaig trobar i vaig comprar aquestes tires que també són bones.
parella vermella, si volen algunes inquilines per a la vostra terrassa, m'ho dieu perquè em sembla que en tinc unc colònia important.