dilluns, 16 de novembre del 2015

pollastre rostit amb rovellons


Es poden menjar moltes coses i de moltes maneres: hi ha qui només menja verdures, hi ha qui no les suporta, hi ha qui s'ha quedat ancorat a la infantesa i només menja macarrons i botifarra o pizza, hi ha qui sempre fa règim i només menja bullit, hi ha qui s'afarta a tothora encara que estigui a punt de fer un pet com un aglà, hi ha qui menja per viure i hi ha qui viu per menjar, hi ha qui menja per força i hi ha qui es diverteix menjant, hi ha qui menja sempre el mateix i qui mai no es cansa de tastar coses noves.
Jo sóc d'aquests últims, potser ja havia dit alguna vegada, o no, tampoc calia: es veu d'una hora lluny només fent una ullada a aquesta pàgina. M'agrada tot i intento menjar de tot, tant pel que fa als productes com a les cuines: tant m'agrada el peix com la carn, la verdura fresca com el seitan i altres preparats per a vegetarians, m'agrada tant la cuina catalana com la mexicana o la japonesa.
Només poso una condició: el sabor. Més enllà del producte, que ara està tant de moda palar-ne: dono per fet que tots busquen el millor producte possible, que vol dir el millor que ens podem permetre. A banda d'altres consideracions, quan menjo, com quan cuino, allò que més valoro és el sabor. Si és peix cru, el sabor és el del propi peix, per tant aquí sí que l'únic que compta és el producte. Però si intervenim nosaltres i el foc, si cuinem, aquí tant valor té el producte com la tècnica per aconseguir el màxim sabor.
Centrant-nos en la carn, com és el cas que avui ens ocupa, per a mi hi ha dues tècniques ideals a la nostra cuina per aconseguir treure-li el màxim sabor: la brasa i el rostit. Com que no tinc barbacoa ni llar de foc, és obvi que practico més el rostit que la brasa, i cada vegada tinc més clar que hi ha poques tècniques que se li puguin igualar. 
El pollastre d'avui era un pollastre de supermercat, d'aquells que segurament han estat engreixats amb pinso i a corre-cuita; no era pas dolent, tenia la carn prou ferma i no era pas dels menys gustosos que he menjat, però no era un pollastre de pagès criat amb blat de moro ni res d'això. Per tant, exigia una preparació saborosa per compensar les mancances del producte, i aquest senzill rostit ho va aconseguir.
Igual que els bolets: aquest any no n'hem trobat perquè se'n fan ben pocs (tampoc no hi hem pogut anar gaire), i per tant aquests són de compra. Venien de Zamora, em va explicar el venedor del mercat, però acabaven d'arribar i tenien bona pinta. En vam fer uns quants a la planxa per sopar, i la resta, cap al rostit. No són tant gustosos com els d'aquí (que tampoc són els millor bolets que podem menjar, sempre ho he dit), però saltats i afegits al rostit també en sortien potenciats i el conjunt us asseguro que era per sucar-hi pa.

la recepta

No ens hi complicarem gaire la vida, però veureu que val la pena.
Talleu el pollastre a quarts o a octaus, com us agradi (o el compreu ja tallat, si us fa mandra), el netegeu bé de greix i pells sobreres i el poseu a rostir amb el foc alt en una cassola de cul gruixut amb el fons cobert d'oli. Hi afegiu un parell de cebes tallades a quarts i una dotzena de grans d'all, ho salpebreu tot i deixeu que s'enrosseixi la carn i la ceba, fins que es comenci a formar al fons una capa fosca, aleshores tapeu la cassola deixant una petita escletxa, la tombeu aguantant la tapa i escorreu bé tot l'oli. 
Amb la cassola sense greixos, hi tireu un bon raig de brandi, deixeu un minut que s'evapori l'alcohol i es desenganxin les essències del fons i hi tireu un parell de gots d'aigua, abaixeu el foc, hi afegiu un parell de branques de farigola i mitja de romaní, tapeu i deixeu coure. 
Amb un pollastre d'aquests, amb una horeta n'hi ha prou perquè quedi la carn que es desenganxa de l'os.
Mentrestant, netegeu els bolets, partiu els grossos i deixeu sencers els petits, i els poseu en una paella amb un raig d'oli, també a foc fort; saleu. Salteu els bolets durant uns minuts, quatre o cinc, i hi afegiu un bon raig d'oli d'all i julivert (tritureu amb la túrmix un gra d'all, un manat de julivert i un got d'oli). Saltem un minut més i reservem.
Quan el pollastre estigui al punt, hi afegim els bolets i apaguem el foc. Per anar bé, deixem reposar un parell d'hores, o d'un dia per l'altre, i escalfem a foc suau deu minuts abans de servir.
Servim amb una amanida: la nostra va ser de tomàquet, ruca, formatge cheddar, ceba vermella i gomasio (sèsam torrat i aixafat).
Si sabeu una manera més bona de dignificar un pollastre de granja, ja m'ho direu.

(Aquí i aquí podeu trobar altres receptes de pollastre amb bolets, són del primer anys de vida del blog)

2 comentaris:

  1. Oh, Manel, el pollastre rostit és la meva recepta preferida. És la que va fer que ma mara m'inculqués el gust per cuinar... Mai ho havia probat amb bolets i de ben segur que ho probaré de fer a casa. És curiós veure que ho fem de manera diferent fins i tot fent-ho de forma tradicional (ara, ho faig al roner) com és el cas de la quantitat d'alls (jo en poso poquets, 2 dents) o que jo faig servir tomàquet i prunes (buscant més dolçor que arma d'herbes). El suc que et queda es veu llaminer i gustós, felicitats!

    Potser no és gaire cosa però quan cuino pollastre del "super" com tu en aquesta recepta, desosso la cuixa i la contracuixa i marco els ossos en l'oli de la cocció i així obtenir el poc sabor que té el pollastre.

    La cuina tradicional, com aquesta, mai cansa :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. m'agrada molt tot això que m'expliques, albert, perquè tots tenim aquesta memòria culinària compartida i, alhora, cadascú amb els seus matisos fruit de l'experiència particular i de l'entorn que ens ha tocat viure.
      jo faig els rostits sense tomàquet, ja ho veus, i sovint sí que hi poso prunes i altres fruites, però aquesta fórmula d'avui, la més senzilla (pollastre, ceba, alls, conyac i herbes) és la més satisfactòria per a mi, la que ressalta més el gust de la carn sense disfressar-la. després puc fer el pollastre amb gambes o amb fruites, però aquesta manera de rostir sense gaire més per a mi és l'ideal.
      de fet, fins i tot vaig fer fa poc un rostit totalment vegetal, amb el mateix sistema però sense pollastre, només amb ceba i alsl, i va quedar un suc realment potent que vaig fer servir per potenciar el gust d'unes verdures simplement escaldades i marcades. el pots trobar aquí:
      http://cuinagenerosa.blogspot.com.es/2015/05/verdures-amb-suc-de-rostit-vegetal.html
      sobre això dels ossos que dius, el que faig jo sovint és rostir a la mateixa cassola o en una altra la carcanada del pollastre, ben rostida amb algunes verdures, per obtenir-ne un brou fosc o per reforçar el sabor del rostit.
      gràcies pel comentari i fins aviat!

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte