més idees per al dinar de nadal i cap d'any: els meus preferits del 2014

Aquest blog ja té uns quants anys de vida, tant com sis, gairebé set, i més de set-centes receptes publicades, cosa que em permet, de tant en tant, fer una repassada de la feina feta i destacar-ne, si trobo que s'ho val, allò que més m'agrada de la meva pròpia feina. Ho vaig fer fa quatre anys amb un resum dels meus preferits del 2010, vaig repetir el 2011 en dues parts (aquí i aquí): em va servir per recopilar i, alhora, per donar idees a les moltes persones que cada any per aquestes dates visiten més que mai aquest blog buscant idees per als àpats de Nadal i Cap d'Any, com les que vaig donar aquí l'any passat. Aquest any he decidit, doncs, ajuntar els plats que més m'han agradat dels que he creat aquest any, i fer-ho en un recull que pugui servir per donar idees per aquestes festes. És una selecció personal, perquè aquest és un blog personal, i per tant hi trobareu les meves neures: a vegades m'ha apretat per fer servir espècies orientals, i he cuinat de diverses maneres els braons i les galtes de porc, de manera que hi dedico la secció de carns, perquè agafeu idees que tant us poden servir per fer  braons de porc com de xai o alguna peça similar de vedella. I també, és clar, hi trobareu a faltar les meves mancances, bàsicament, les postres.

Entreu, sou a casa vostra, i si us abelleix, preneu el que vulgueu.

aperitius, amanides i entrants

Musclos en escabetx

Amanides de tomàquet i de mongetes amb arengades

Croquetes de pastanaga amb maionesa especiada

Pebrotets dolços en tempura amb essència de gambes

Llesquetes de peix, maionesa i envinagrats

primers plats

Mandonguetes o croquilles

'Ensaladilla' russa Robin Food

Escudella barrejada

Llenegues amb pedrers confitats i greix d'ànec

peixos

Bacallà amb gambes en pil-pil lleuger sobre llit de carbassó

Turbot o rèmol a la planxa amb verdures al romesco

Tonyina amb pebrot fumat i germinats de porro, i amb ceba confitada amb salsa de soja

Cataplana de cigrons amb gambes, calamars, musclos i cloïses

Lluç en salsa verda amb gambes vermelles  

Salmó a l'aroma de vi blanc de la terra alta amb ceba confitada

Bacallà amb carxofes cruixents sobre salsa de pebrots verds

arrossos

Risotto amb musclos i algues wakame

Arròs amb calamarcets farcits de sobrassada i espinacs


Risotto taronja de carbassa i pastanaga amb espècies orientals

Un arròs de peix


braons i galtes

Braons al vi negre amb bolets, primera part d'una recepta 
doble

Braons de porc rostits

Galtes amb bolets i salsa de trompetes

Galtes de porc a l'estil àrab

També m'agraden

Farcellets de col farcits de braons rostits amb el seu suc i bolets

Fideus xinesos amb verdures i brou de gallina

Calamars amb verdures confitades i mongetes

Careta amb samfaina i botifarra negra

Arròs ràpid amb capipota i botifarra negra

idees per al dinar de nadal i cap d'any - amanides i cremes

De cara a la preparació dels àpats de les festes nadalenques que s'apropen, en el darrer post, us vaig presentar disset idees per a entrants, molts dels quals, és clar, es poden convertir en un primer plat. Avui us porto uns quants primers per als qui no vulguin fer un menú llarg i prefereixin un primer plat complert abans que uns entrants, o per a qui, després d'un pica-pica o un aperitiu, vol preparar una sopa o una amanida, per exemple, abans de passar al plat principal.
Aquestes són algunes propostes de sopes i cremes, en el primer grup, i d'amanides, en el segon, que m'ha semblat interessant recuperar aquí.

La relació dels plats, començant per la primera foto, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, és la següent (podeu accedir a la recepta clicant sobre el nom):

- amanida de pinya amb ruca i parmesà, fruita vermella i una vingreta especial
- salmó marinat amb canonges i formatge batut amb aner
- amanida d'espinacs, pera, nous i formatge blau amb vinagreta de mel i mostassa
- tàrtar sense bistec
- amanida de brots amb sardines, formatge i vinagreta de cireres
- crema de marisc amb la seva carn en un farcellet
- crema de llenties especiada amb bacallà cru i oli de pebre vermell (a Itàlia menjar llenties per Cap d'Any diuen que porta sort)
- sopa de fredolics
- puré cremós de naps amb cansalada al buit, botifarra negra i oli de tòfona

idees per al dinar de nadal i cap d'any - entrants

Quan arribem a aquestes dates, les visites als blocs de cuina augmenten considerablement, això ho sabem tots els que en tenim, perquè la gent comença a buscar receptes per les festes que s'acosten.
El sopar del 24, el dinar de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any... un munt d'àpats en els quals intentarem quedar tan bé com puguem amb amics i familiars. I per fer-ho necessitarem moltes idees, perquè no són àpats de primer, segon i postres, sinó que ens agrada cada vegada més fer uns entrants ben variats i anar canviant cada dia. O sigui que tots a recórrer la blogosfera a buscar idees per omplir aquests àpats i per poder alternar amb els plats tradicionals: escudella, capó, canelons...
Si voleu, podeu visitar les recomanacions del 2010, que em semblen encara plenament vigents, i per convertir-ho en tradició, he preparat una selecció amb plats nous que he anat publicant aquest any i que crec que poden tenir un bon encaix en algun d'aquests àpats de festes. Començant pels aperitius i entrants (broquetes, gotets, culleretes, canapès, croquetes...) que ens poden ajudar a presentar una bona oferta d'aperitius i entrants.

A les foto trobareu, per aquest ordre, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, les següents receptes que podeu consultar clicant sobre el nom de cadascuna:

- escalivada amb anxoves a la meva manera
- arròs verd amb gambes en got
- coca d'espinacs, bonítol, tomàquet i olivada
- minibistecs russos amb 'panets vegetals'
- olives, escopinyes i vermut de reus amb llimona
- barquetes de crema de coliflor amb escalivada i ou escalfat i amb rossinyols
- barqueta de pèsols amb bacallà confitat i oli de xoriç fumat
- tàrtar de botifarra en canapè
- timbal de carbassó amb quatre formatges
- gotets de xirivia i bròquil verd amb entrebancs cruixents
- broquetes de ventresca de tonyina, patata i pebrot 'del piquillo'
- mos de butifarra negra amb encenalls de foie i llàgrimes de px
- gotet de puré de mongetes amb cremes de pebrots
- croquetes de risotto de ceps amb cor de foie  (2 fotos) 
- carlota d''ensaladilla' de dos colors
- donuquetes

Bones festes i molt bon cuina, que deia aquell!

ara ve nadal...

...matarem el gall... O no. Per fer un àpat de festa, no crec que quedi ja gaire gent que mata el gall, però és clar que, poc o molt, quan s'acosten les festes de Nadal i Cap d'Any, tots intentem preparar alguna cosa especial per celebrar-ho. La taula segueix sent, al nostre país, l'eix central de totes les celebracions, ja siguin familiars, professionals o entre amics.
M'ha sobtat que ja hi ha molta gent que fa dies que prepara aquests àpats i ja rumia què farà, perquè jo encara no ho tinc gens clar, gairebé no hi he ni pensat. Però veig, a través del comptador de visites, que cada dia arriben a aquest bloc un munt de persones que han posat al cercador la frase "dinar de nadal". I les entrades més visitades aquests dies són precisament una que vaig titular d'aquesta manera i les que s'hi relacionen. Els lectors arribeu aquí, com a d'altres llocs, imagino, buscant idees per als àpats de les festes.
Per això m'he decidit a fer aquesta entrada i a posar una pàgina nova al menú d'inici, perquè pugueu trobar amb un sol clic uns quants suggeriments que us ajudin o us donin idees per a aquestes dates. Alguns són àpats o plats que he fet per Nadal o per Cap d'Any; altres, simplement són plats que crec que podem quedar bé en unes dates especials com aquestes. La majoria els he publicat aquest any, i he escollit set o vuit propostes en cada apartat procurant que hi hagi una mica de tot, excepte en el cas dels segons, que m'ha semblat una bona idea posar diverses idees de canalons, tradicionals i diferents. En l'apartat de postres n'hi he posat menys, perquè no en faig gaires i perquè segur que ja menjareu torrons, neules, tortell de reis i totes les altres llepolies pròpies d'aquestes dates.
Espero que us ajudin i que vagi molt bé!

aperitius i entrants 

- una petita delícia 
- galeta salada amb formatge de cabra, tomàquet sec i anxova 
- cassoleta de ceba caramel·litzada 
- pernil d'ànec casolà
- babaganuix amb anxova (en cullereta)
- coca fullada de verdures i brots tendres
- croquetes d'au i ceps trufades
- pastissets de salmó fumat o de pernil dolç

 primers plats

- amanida de brots tendres amb foie, codonyat i festucs i una vinagreta dolça
- amanida tèbia de gallina amb vinagreta de mandarina
- crema de verdures i bolets amb 'quenelle' de mascarpone i salmó amb espècies 
- sopeta de foie gras amb carxofes 
- crema de pastanaga amb ou 'poché' trufat
- crema de carbassa i gambes
- pebrots farcits de pollastre amb samfaina, amb beixamel de 'piquillos'

segons plats

  
- canelons de pollastre de pagès
- canelons d'albergínia amb carn
- canelons d'albergínia amb peix i marisc
- canelons de ceps sense canelons 
- cassola de cues de rap amb gambes

- pollastre amb gambes
- rostit de festa

postres i dolços

- trufes i bombons salats de sant manel
- mousse de torró
- pastís de pasta de full amb crema i fruites

També us poden ajudar aquestes entrades:

- dinar de nadal
- sopar de nadal per a vint-i-cinc

i aquestes:

- un sopar de cap d'any (I)
- un sopar de cap d'any (i II)

o podeu treure idees d'aquí:

- aniversari i vacances

sopar de nadal per a vint-i-cinc (i 2) - rostit de festa

Quan estàs ben identificat amb la cuina d'un país o d'una regió determinada, et trobes a vegades que un plat que et pensaves que només feies tu, que has anat adaptant amb el temps i la teva pròpia memòria culinària, també el fan en un restaurant o algú l'explica en un bloc. És la conseqüència lògica de compartir uns productes, una manera tradicional de combinar aquest productes i unes determinades tècniques de cocció. Suposo que seria difícil trobar algú al Vietnam que fes un rostit de festa com el meu, però fa uns mesos vaig veure a la televisió que a la Fonda Europa de Granollers el fan molt semblant.
El fet és que el rostit, almenys a casa dels meus pares, sempre ha estat el plat tradicional els dies de festa, canviant només el protagonista en funció de si la festa era major o menor. Per tant, a casa meva jo he seguit fent rostits, més o menys com els de la mare, tot i que directament no me'ls hagi explicat, simplement per "immersió".
Aquest rostit el faig de tant en tant, en ocasions especials, d'aquí el nom, i és el que vam fer la Nit de Nadal en el sopar de la família de la meva dona. Normalment hi poso costella de porc, pollastre de pagès i mandonguilles de porc i de vedella (en proporció de 60/40 o 70/30), però com que dos dies abans la meva cunyada havia mort un porc ibèric, va guardar les costelles i carn picada per aquesta ocasió, i la veritat és que aquesta carn, que és més grassa que els porcs del país, li va donar un gust extraordinari amb ben poca condimentació.
Com que érem 25 de colla, vam posar a rostir tres pollastres grossos tallats a octaus i la costella en dues cassoles grans amb oli, un parell o tres de cabeces d'alls i quatre o cinc cebes grosses tallades a quarts, fins que tot va ser ben ros. Aleshores, a mi m'agrada escórrer gairebé tot el greix de la cassola per fer més lleugera la salsa, la torno al foc i hi tiro un bon raig de brandi per desenganxar tota la substància que ha quedat al fons; aleshores hi poso una branca de canyella i una mica de farigola o romaní i ja es pot abaixar el foc i tapar perquè les carns es vagin fent poc a poc, durant una mitja hora o tres quarts, en funció de la duresa de la carn del pollastre.
Mentrestant, anem preparant les mandonguilles: barregem la carn salpebrada amb all i julivert molt picats, ous i farina de galeta, fins que la massa tingui la consistència desitjada. Fet això, només queda fer les mandonguilles a la mida que es vulgui i enfarinar-les, tasca que abans d'ahir van fer la Lara i la Júlia, que van fer setanta o vuitanta boles. Les vam fregir una mica per segellar-les i les vam reservar.
Quan les carns van ser tendres, les vam treure de la cassola i vam passar tots els ingredients pel colador xinès; al fons de la cassola s'hi tira aigua perquè es desenganxi tota la substància i també es cola, i la salsa restant es torna a la cassola i s'hi posen les mandonguilles perquè s'acabin de fer, amb deu minuts n'hi ha prou. Quan van estar, hi vam tirar orellanes, prunes i pinyons, vam apagar el foc i vam posar el pollastre i la costella a sobre. Vam deixar-ho tot tapat fins a l'hora de sopar, que només vam haver d'escalfar una mica la cassola, que encara era tèbia.
El resultat, amb la carn del porc negre, el gustet de la canyella, el brandi i la fruita seca, va ser sensacional i va agradar tant als grans com als petits (alguns només van menjar mandonguilles).
A la recepta de la Fonda Europa que he comentat abans posen tomàquet al rostit, cosa que a mi no m'agrada, i al final de la cocció, una picada de fruits secs i safrà, que sí que hi deu ser bona, però d'aquesta manera que us he explicat, la veritat és que sempre que el faig té molt d'èxit.

sopar de nadal per a vint-i-cinc

La nit de Nadal és per a mi una ocasió especial, vull dir una mica més especial del que és habitual. No és pas que el tió em cagui moltes coses ni res d'això, és que és un dels dies de l'any que cuino per a més gent. Ja sabeu que cuino cada dia i que m'agrada molt tenir convidats a casa, però hi ha com a mínim dos dies l'any que cuino a l'engròs, per 25 o 30 persones: el dia del dinar de la colla ciclista i la nit de Nadal, que preparo el sopar de la família de la meva dona.

Dic preparo però hauria de dir preparem, perquè ho faig amb la Sara, una de les nostres nebodes, que regenta el bar i restaurant La Teula de Castellterçol, en el qual fem la celebració. La Sara és molt bona cuinera, però aquest dia em deixar fer bastant al meu gust i diu que sí a tot el que proposo, i a sobre els dos darrers anys se'n va endur tota la feina, perquè el 2006 jo tenia la mà dreta enguixada, i l'any passat estava de "permís", perquè m'acabaven d'operar el braç esquerra i

havia de tornar a ingressar a l'hospital després de Nadal, de manera que pràcticament no podia fer res amb aquell braç.
Per això, aquest any, estant tots dos sencers, hem acabat d'hora i tot; a més, hem comptat amb l'ajut inestimable de la Júlia, la filla de la Sara, i la Lara, la meva filla. La Lara és cosina de la Sara, però té dos anys menys que la filla de la seva cosina, i no sé ben bé quin grau de parentiu deuen tenir, però sempre han estat com cosines germanes. Elles van ser les encarregades de preparar bona part dels aperitius i de parar la taula, i ho van fer fantàsticament.
El sopar de Nadal de la família Piella sempre sol tenir de segon algun protagonista dels que crien la meva cunyada i mare de la Sara, la Carme, i el seu pare (el meu sogre), el Pepitu. Normalment solen ser pollastres de pagès de llarga criança, però enguany era un porc ibèric (un porc negre, com diu el Pepitu), i per això el pollastre no va ser el protagonista principal del rostit, sinó que va haver de compartir aquest protagonisme.
La recepta del rostit de festa que va culminar el sopar la penjaré demà, perquè jo ja l'havia fet altres vegades i de fet ja tenia l'article fet fa mesos, o sigui que amb poques modificacions n'hi haurà prou.
De primer, és clar, vam fer un assortiment d'entrants que va tenir un protagonista destacat, l'enorme ventresca d'un porc negre mort l'any passat i que la Carme ha tingut assecant durant tot un any per obtenir la delícia que podeu veure a les fotos. La ventresca del porc (suposo que prèviament salada durant unes hores) es dobla i es cus tot al voltant, amb l'interior ple de pebre, de manera que es va assecant i agafant un gust realment fantàstic.
A banda d'això, vam fer diverses coses, algunes ja publicades en aquest bloc, d'altres especialitat de la Sara i una que vam improvisar a darrera hora.
Distribuïts per les taules, a més de la ventresca i una mica de pa amb tomàquet per acompanyar, hi havia gots amb piruletes de parmesà que van fer les nenes i que van tenir molt d'èxit. A cada plat hi vam posar
- amanida de brots amb fruita seca (orellanes, panses, prunes, pinyons i nous, tot ben picat i macerat un parell d'hore sen oli d'oliva)
- tomàquet amb formatge de cabra gratinat
- tartaletes amb sobrassada ibèrica i mel
- galetes salades amb formatge fresc, tomàquet sec i anxova
- volovants i tartaletes de bacallà amb crema de camagrocs, fet amb bacallà dessalat, ceba, camagrocs secs picats i nata, gratinats amb parmesà
- torradetes de foie amb sal Maldon i reducció de vi Pedro Ximénez
- volovants i tartaletes de gambes i bolets, una recepta que vam improvisar per aprofitar les peces que quedaven per omplir i que vam fer saltant camagrocs rehidratats amb una mica d'all i gambes pelades; va ser un dels entrants que va tenir més èxit.
Després va arribar el rostit, és clar, però aquí no arribarà fins demà.