dimarts, 30 d’agost de 2011

carlota d''ensaladilla' de dos colors i tres dinars de festa major

Dinar de festa major: deu plats diferents per a deu comensals. Si tornes de vacances just dos dies abans, vol dir llevar-te d'hora l'endemà per començar a posar la casa en ordre, anar a comprar i començar a preparar les bases del dinar. De pas, pensar que també tindràs convidats, però menys, el dilluns, i el dimarts, amb poc temps per tornar a fer una compra grossa i per preparar moltes coses noves, de manera que més val que del menú del diumenge en puguis aprofitar coses per l'endemà.
Com podria explicar un dinar, tres dinars, de fet, tan llargs? Com podria fer una cosa que als periodistes ens preocupa molt, posar un títol? Doncs ni un de tipus genèric com 'Dinar de festa major', ni un de més descriptiu del tipus 'Vint plats per a tres àpats de festa major'. Al final he optat per destacar al títol un aspecte anecdòtic, una de les preparacions més senzilles, que vaig repetir en dos àpats (amb convidats diferents, és clar), per passar de l'anècdota a la categoria. Som-hi!
La recepta de l''ensaladilla' blanc-i-verda la podeu trobar aquí, algú potser la recorda perquè la vaig publicar a principis d'agost. És molt senzilla i només té com a fet diferencial que tots els ingredients són o bé blancs o bé verds, però com que em va agradar molt el contrast de textures (la patata tova i el cogombre cruixent), de gustos i de coccions (la mongeta cuita i la ceba crua, per exemple), vaig pensar a posar-ne entre els entrants del dinar de festa major.
En un dia així, però, no podia pas presentar un plat d'ensaladilla 'tal qual', i em vaig empescar aquesta falsa carlota, inspirada en el conegut pastís que va rodejat de melindros com una fortalesa emmurallada.
Doncs bé, la meva carlota salada era exactament el mateix, amb el mur exterior fet amb bastonets de pa integral, molt adequats per a l''ensaladilla', ja que en molts llocs és habitual servir-la amb aquests bastonets o 'picos' de diverses formes. Per muntar-lo, vaig posar l''ensaladilla' al centre d'un motlle de pastís desmuntable, sense arribar a les vores, vaig anar posant els bastonets entre el motlle i la verdura, després vaig pressionar aquesta perquè estampís els bastonets a l'hora que els enganxava, vaig acabar d'omplir i en retirar el motlle, el pastís va quedar en perfecte equilibri.
No té més, ni menys. I formava part d'aquest menú, amb receptes noves i antigues d'aquest bloc, alguna manllevada i alguna improvisada, com el suquet de rap i cloïsses:
- Amanida de brots amb vinagreta de mostassa
- Carlota d’’ensaladilla’ de dos colors
- Arròs verd amb gambes, servit en got
- Suquet de rap amb cloïsses i patates
De postres, rebosteria de cal Miró.
Dilluns érem menys colla a dinar, només quatre, i com que necessitava un petit descans, vaig repetir patates, fuet i llonganissa amb coca amb tomàquet, que també havia posat el dia abans, per obrir boca, i després una amanida amb enciam, patata, pollastre, pinya i llagostins, amb salses al gust, i cuixetes de pollastre amb samfaina (a més de rap del dia abans per qui en va voler).
El darrer dinar de festa major havia de ser avui amb unes amigues que fa molts mesos que havien de venir, perquè encara no coneixen el meu nou pis, que ja no és tan nou, fa prop de dos anys que hi visc... Amb poc temps, i com que els bolets primerencs que hi havia dies enrere i en els quals confiava per al menú, resulta que ja no es fan amb aquesta calor, els vaig preparar un menú amb alguns elements repetits de diumenge, altres de nous i, com a plat fort, un rostit de festa (pollastre, costella i botifarra amb prunes i orellanes) acompanyat de puré de patates.
Les coses, però, a vegades no surten com estava previst: l'Eva, que està embarassada, ha passat una nit fatal i hem hagut de deixar el dinar per un altre dia (no sé si hi serem a temps abans que arribi el nen que portarà nom d'arbre). Com que el rostit ja el tenia a punt del dia abans, he hagut d'improvisar... uns convidats!

6 comentaris:

  1. hahahaha, això d'improvisar uns convidats és fantàstic!! hahahaha.

    M'agrada el menú, però tornar a veure aquest arrós verd .... ohhh, m'enxisa molt!! :D

    ResponElimina
  2. Quin goig que fan aquests plats!!! realment molt generosa amb els teus convidats. Una delicia. Petons,

    ResponElimina
  3. Sí senyor, una ensaladilla ben presentada pot ser un plat de festa major! L'ensaladilla i la resta de platillos que vas preparar, eh? :)
    M'ho apunto, que aquest divendres comença la festa major a Sabadell i aquest plats que pots tenir preparats a la nevera són molt pràctics en dies així ;)

    ResponElimina
  4. un hombre de recursos Manel te has salido muy bien y la carlota de ensaladilla de festa major
    una abraçada i fins dissapte a la fira
    miquel

    ResponElimina
  5. El pròxim dia que surti ensaladilla, pots tenir clar que vindrà en format carlota :-)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...