divendres, 26 de desembre de 2008

sopar de nadal per a vint-i-cinc (i 2) - rostit de festa

Quan estàs ben identificat amb la cuina d'un país o d'una regió determinada, et trobes a vegades que un plat que et pensaves que només feies tu, que has anat adaptant amb el temps i la teva pròpia memòria culinària, també el fan en un restaurant o algú l'explica en un bloc. És la conseqüència lògica de compartir uns productes, una manera tradicional de combinar aquest productes i unes determinades tècniques de cocció. Suposo que seria difícil trobar algú al Vietnam que fes un rostit de festa com el meu, però fa uns mesos vaig veure a la televisió que a la Fonda Europa de Granollers el fan molt semblant.
El fet és que el rostit, almenys a casa dels meus pares, sempre ha estat el plat tradicional els dies de festa, canviant només el protagonista en funció de si la festa era major o menor. Per tant, a casa meva jo he seguit fent rostits, més o menys com els de la mare, tot i que directament no me'ls hagi explicat, simplement per "immersió".
Aquest rostit el faig de tant en tant, en ocasions especials, d'aquí el nom, i és el que vam fer la Nit de Nadal en el sopar de la família de la meva dona. Normalment hi poso costella de porc, pollastre de pagès i mandonguilles de porc i de vedella (en proporció de 60/40 o 70/30), però com que dos dies abans la meva cunyada havia mort un porc ibèric, va guardar les costelles i carn picada per aquesta ocasió, i la veritat és que aquesta carn, que és més grassa que els porcs del país, li va donar un gust extraordinari amb ben poca condimentació.
Com que érem 25 de colla, vam posar a rostir tres pollastres grossos tallats a octaus i la costella en dues cassoles grans amb oli, un parell o tres de cabeces d'alls i quatre o cinc cebes grosses tallades a quarts, fins que tot va ser ben ros. Aleshores, a mi m'agrada escórrer gairebé tot el greix de la cassola per fer més lleugera la salsa, la
torno al foc i hi tiro un bon raig de brandi per desenganxar tota la substància que ha quedat al fons; aleshores hi poso una branca de canyella i una mica de farigola o romaní i ja es pot abaixar el foc i tapar perquè les carns es vagin fent poc a poc, durant una mitja hora o tres quarts, en funció de la duresa de la carn del pollastre.
Mentrestant, anem preparant les mandonguilles: barregem la carn salpebrada amb all i julivert molt picats, ous i farina de galeta, fins que la massa tingui la consistència desitjada. Fet això, només queda fer les mandonguilles a la mida que es vulgui i enfarinar-les, tasca que abans d'ahir van fer la Lara i la Júlia, que van fer setanta o vuitanta boles. Les vam fregir una mica per segellar-les i les vam reservar.
Quan les carns van ser tendres, les vam treure de la cassola i vam passar tots els ingredients pel colador xinès; al fons de la cassola s'hi tira aigua perquè es desenganxi tota la substància i també es cola, i la salsa restant es torna a la cassola i s'hi posen les mandonguilles perquè s'acabin de fer, amb deu minuts n'hi ha prou. Quan van estar, hi vam tirar orellanes, prunes i pinyons, vam apagar el foc i vam posar el pollastre i la costella a sobre. Vam deixar-ho tot tapat fins a l'hora de sopar, que només vam haver d'escalfar una mica la cassola, que encara era tèbia.
El resultat, amb la carn del porc negre, el gustet de la canyella, el brandi i la fruita seca, va ser sensacional i va agradar tant als grans com als petits (alguns només van menjar mandonguilles).
A la recepta de la Fonda Europa que he comentat abans posen tomàquet al rostit, cosa que a mi no m'agrada, i al final de la cocció, una picada de fruits secs i safrà, que sí que hi deu ser bona, però d'aquesta manera que us he explicat, la veritat és que sempre que el faig té molt d'èxit.

15 comentaris:

  1. Aquest rostit és de primera, en tots els sentits, tant pels ingredients (fins i tot porc ibèric calentet!) com per l'elaboració. A més, cuinar al restaurant la Teula segur que va ser molt més còmode que fer-ho a casa. Només de pensar en cuinar per 25, ja m'atabalo!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  2. Trobo molt original posar mandonguilles al rostit... clar que per 25, com "xixa" millor, que és molta colla!
    Amb aquestes ajudantes a la cuina segur que aquest rostit devia sortir diví.
    Bon Nadal!

    ResponElimina
  3. Renoi, això si que és un rostit. Per 25, em canso només de pensar. Jo no he cuinat mai per tanta gent, però veig que mans no t'han faltat. Amb els ingredients que has posat m'imagino com ha quedat aquest rostit. De luxe, no puc dir més. Jo ho faig semblant però no he posat mai mandonguilles. Bona idea, en prenc nota.
    Salut!!!!

    ResponElimina
  4. Manel, quina feinada cuinar per 25!! Sort que sempre tens ajuda! ;) A casa el rostit també és d'aquells plats típics de festa, fet amb pollastres d'aquells que només mengen verd és una delícia!

    ResponElimina
  5. Com diu la Glòria, un rostit de primerísima!! Té una pinta exquisita.

    Núria

    ResponElimina
  6. Alça, Manel!: Quin tip de disfrutar a la cuina, eh?... Jo, al màxim que he arribat és a fer arròs per catorze persones i ja em semblava tot un rècord!

    L'enhorabona, Manel!

    ResponElimina
  7. glòria, cuinar per colla no és pas complicat, només exigeix organització i tenir les condicions. una vegada vaig fer una fideuada per a 80 pares i nens de l'esplai del meu fill, en tres paelles enormes, i és dels dies que m'ho he passat més bé, i també he fet arrossos per 40 o 50 i el mateix.

    gemma, queden molt bones les mandonguilles així, i a més, com bé dius, calia alimentar molta colla. prova-ho i em dius el què.

    olles, et dic el mateix que a la gemma, prova-ho i ja veuràs, i per la quantitat, com bé dius, vam tenir més ajudantes que mai.

    mercè, a mi el pollastre rostit cada vegada m'agrada més, i em sembla que aquestes festes tothom en deu haver menjat, perquè aquests dies he tingut més visites que mai i la majoria buscava receptes per preparar el pollastre.

    núria, celebro que t'agradi, l'any vinent prepararé algun dels teus pans per poder sucar.

    enric, ja li he dit a la glòria que això de la quantitat tampoc és tan important, si tens lloc i t'organitzes bé. ara, no pots badar, perquè si la pifies, ja pots marxar del poble una temporada.

    ResponElimina
  8. Osti, Manel!
    Hi ha alguna opció de formar part de la teva familia per al Nadal vinent???!!! O per la propera festa major???!!! Alguna vancat de nebot, de cosí o similars??
    Rédeu! Et ben prometo que aquest rostit l'he de fer. Si cal, inventant-me alguna festa major!

    Petons i abraçades a tothom!

    ResponElimina
  9. Manel, quin bon menjar vau fer, les entrades en un mateix plat per cada persona individual també m'agrada. Jo ho vaig fer com pica pica i vaig tenir feina a trobar tantes plàteres.. I el rostit, com els d'abans, amb tots els aromes concentrats, com ha de ser.
    Molt be..

    ResponElimina
  10. massitet, de motius de festa per fer aquest plat segur que en trobes de seguida, i la kissumenja segur que ho celebrarà, si li fas.
    una abraçada i bones festes!

    maria, fa uns anys que sempre posem una peça de cada cosa a cada plat, i les que sobre, per a qui vulgui repetir, per evitar que algú es quedi sense, que en els sopars amb tanta gent ja saps què passa...

    ResponElimina
  11. Manel, em sembla molt fort que a hores d'ara encara no hagis confessat que tots aquests plats els fa un cuiner que tens contractat. Va home, que és Nadal i no es poden dir mentides! ;-)

    ResponElimina
  12. càndida, el pseudònim i l'expressió "em sembla molt fort" et delaten. em sembla molt fort que em boicotegis el bloc d'aquesta manera. ja veuràs l'any vinent...

    ResponElimina
  13. Aquest plat a mi em fa caure les llàgrimes de gust perquè has ajuntat els meus plats preferits per exelència: el rostit i les mandonguilles... mare meva estic salivant d'imaginar-me el gust!!
    Decidit, quan vingui a castellterçol voldré tastar-ne encara que sigui una!!
    petons.

    ResponElimina
  14. txell? ai que no tindràs estómac per encabir-hi tantes coses com has de tastar quan vinguis. ja pots anar fent forat...

    ResponElimina
  15. Hola bon dia! Si us plau, necessito consell per fer un rostit d'aquell del que et llepes els dits, per a 14 persones. Tinc un compromís i voldria quedar com una reina, però vull també fer aperitius i unes bones postres... Per això pensava en què el plat principàl fos un rostit, que puc deixar-me'l fet amb anterioritat(un o dos dies abans). El que proposes aquí crec que està per tirar coets però el meu hauria de ser amb pollastre principalment i alguna costella, o fins i tot pensava en fer mar i muntanya... Acompanyar-lo d'una bona amanida vera i el pa per sucar... Que no hi falti !

    Si us plau, podries indicartr-me com cuinar-lo per a què quedés la carn tendre i saborosa, per a 14 persones?

    Gràcies i felicitats pel teu blog, ja he fet alguna de les teves receptes i són fantàstiques!

    T'agrairé que em contesits a silvia@centromayor.es

    El dinar és el que fem d'estiu a casa i aquesta ny m'he de lluir! La sogra és una experta cuinera :-)

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...