dilluns, 8 de desembre de 2008

costella de porc rostida i verdures estofades

La costella és, per a mi, una de les parts més gustoses dels animals, suposo que és degut al fet que la carn està enganxada a l'os i per això és més saborosa. La de porc m'encanta, sobretot ben feta, que es desenganxi la carn de l'os sense esforç i es desfaci a la boca. És insubstituïble per fer uns bons fideus a la cassola, o per a un arròs de carn o mixta.
Però també és molt bona no només com a acompanyant sinó com a protagonista del plat. I com més m'agrada és rostida, posada a fregir en una cassola que tapi bé amb oli ben calent, perquè es dauri de tots costats, amb unes cebetes i uns quants grans d'all, i quan està ben daurada, es flameja amb conyac o amb vi ranci, se salpebra, s'abaixa el foc i es tapa perquè es vagi fent lentament, mitja horeta o tres quarts, afegint-hi una mica d'aigua o de brou si el rostit té poc suc, i una branqueta de romaní.
Aquesta de la foto la vaig acompanyar amb unes verdures estofades fetes de la següent manera: vaig tallar a quadradets regulars pastanaga, pebrot vermell, pebrot verd, api, ceba, albergínia i porro i, per aquest ordre, les vaig posar a sofregir en una cassola; quan van ser toves, hi vaig posar una mica del suc del rostit, les vaig tapar i vaig deixar que s'anessin estofant. Les vaig emplatar amb un cercle perquè tinguessin bona forma. Si hi heu posat massa líquid, s'ha d'espessir amb maizena barrejada amb líquid o amb espessant de la mateix marca, perquè sinó es desfaria el muntatge.
Acompanyades amb les cebetes de la cassola i les verdures estofades, aquesta senzilla costella de porc em va semblar un luxe.

23 comentaris:

  1. Manel,
    No pares eh?. La carn de porc no es precisament la meva preferida, pero haig de reconeixer que tal i com presentes el plat, deu d'estar d'alló més bó.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Manel, aquí discrepo de tu... per mi no hi ha res com una bona costella de xai!! Tot i que tal com les presentes no et faria cap lleig! ;)

    ResponElimina
  3. josep, així no t'apuntes a una excursió a castellterçol a comprar i degustar botifarres?

    mercè, em sembla que no discrepem, perquè dic que la costella és una de les parte més gustoses dels animals, de tots els animals; avui les he fet de porc, però de xai també m'agraden molt, tant a la brasa com amb tot el costellam fet al forn i la carn rosadeta...

    ResponElimina
  4. La costella de porc m'agrada per fer-la de tant en tant, és molt gustosa, i admet moltes maneres de presentar-la, aquesta m'agrada.
    manel, si no vol venir el Josep, ens apuntem nosaltres. jejeje.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. Això és un bon àpat per un diumenge o per un dia festiu. Bones són per si les costelles de porc a la brassa amb aquest acompanyament, aìxò és un luxe.
    Salut!!!1

    ResponElimina
  6. Manel, l'altre dia tots ens preguntàvem quina seria la teva proposta de cara a un nova trobada... (vas deixar un comentari al meu blog i tots ens vam quedar ben intrigats!)

    Llegint els teus comentaris aquí i al pollastre amb gambes d'ahir, em sembla que ja sé de què va: una visita-degustació a Castellterçol!
    M'acosto una miqueta???? ;)

    ResponElimina
  7. Què bones es veuen aquestes costelles i m´agrada força com has presentat ses verduretes...

    ResponElimina
  8. Ja ho pots dir ja, que és tot un luxe... El plat té una pinta tremenda i la foto i el muntatge t'han quedat de pel·lícula!

    ResponElimina
  9. Jo la costella de porc només la podo pels fideus a la cassola....jaja!!! Però ja vec que en plat principal tb fa molt de goig...encara que tb preferiria que fos de xai... ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  10. dolça, el josep prefereix els arrossos i el pollastre, m'apunto també el teu suggeriment :)

    olles, jo crec que no hi ha productes de luxe, només és qüestió de com es preparen i es presenten, i a vegades de si es posen de moda.

    gemma, no volia pas crear cap intriga, però de fet tinc dues propostes, i en una no vas pas desencaminada :DD

    maria josé, gràcies per la visita i benvinguda a la blogosfera, que ja he vist que acabes d'estrenar bloc amb propostes molt atractives. felicitats i endavant :D

    anna, ets massa amable, però celebro molt que t'agradi.

    ResponElimina
  11. eva petunets, ens hem creuat els missatges.
    prova un dia la costella a l'arròs i veuràs com guanya en gust.
    com a plat principal, la veritat és que es deixa rostir molt bé, que és una de les meves maneres preferides de menjar la carn. ara, no et diria pas que no a una bona costellada de les altres :D

    ResponElimina
  12. Manel, a mi el que m'agrada de les costelles és... menjar-me-les amb els dits i deixar-les ben pelades, siguin de porc o de xai. Ben torradetes són tan gustoses.. uf, m'entra gana i ja he sopat..

    ResponElimina
  13. Manel aquest plat, es una passada, a mi la costella m´agrada de totes les maneres i la teva te una pintorra!! fantástica. gracies i petons, que haig de posar-me al dia, que tots heu fet coses molt bones. Petons.

    ResponElimina
  14. Manel, este plato me vuelve loca...me gusta tu toque de presentación de las verduras

    Un besote

    ResponElimina
  15. Un plato estupendo!!! y estupendas las fotos!!! Besos!!

    ResponElimina
  16. maria, a mi també m'agrada menjar-me-les amb els dits, sobretot les de xai, per això fora de casa no en demano...

    mome, veig que hi ha coincidència general que les costelles són gustoses i bones de tota manera.

    su, no había preparado nunca las verduras así, pochadas y luego estofadas con un poco de jugo del asado, y quedaron muy ricas.

    salvia, me alegro de que te gusten las fotos, porque tengo un programa nuevo para hacer montajes y me gusta saber què opinais.

    ResponElimina
  17. Apa quin plat!! M'he quedat amb la boca oberta amb la presentació de les verdures!!!

    ResponElimina
  18. Jo tot i que no soc gaire de carn, tampoc i faria cap lleig!!!

    ResponElimina
  19. Sí senyor, la costella a l'arrós (mmm boníssim, de fet, vaig robant la costella del plat d'en Kike). Em torna boja la costella en tota la seva varietat d'animal.
    Ai, Manel, aquest plat me'l menjava jo ara mateix... mmmm i més mmm.

    ResponElimina
  20. myriam, celebro que t'agradi, si ho llegeixes no costa gaire aquesta mena d'estofat de verdures. passa demà que publico una recepta teva.

    xaro, m'alegra que de tant en tant en faci venir ganes de menjar una mica de carn :D

    txell, m'agrada veure que estàs de nou en plena forma i que no has perdut la gana :DD

    ResponElimina
  21. Veig que tenim gustos compartits, la costella és molt saborosa, m'agrada moltissim , avui ja la tinc al foc amb una sanfaina!!!

    ResponElimina
  22. Jo, amb el be no hi puc, ho sento :(, però parlant de la costella de porc, sempre que faig arròs l'acostumo a fer de peix, però MAI m'hi deixo de posar costella.

    Sencera no n'he fet mai, i m'has donat una bona idea. La presentació de la verdura, magnífica, i dir, també, que l'espessant de la Maizena m'ha salvat més d'una vegada alguna salsa. Sempre el tinc a mà.

    ResponElimina
  23. dolorss, tenim gustos i moltes més coses en comú. la teva costella amb samfaina seria parenta d'aquesta, només que la verdura jo l'he fet per separat. a vegades també faig la costella estofada amb patata, pastanaga, pèsols i tomàquet, però amb samfaina no l'he provat i hauré de posar-hi remei.

    enric, amb això del xai sí que m'has sorprès, perquè generalment agrada tothom.
    doncs prova la costella sencera, rostida així, o feta al forn, com la fa la meva dona, amb patates i ceba, que li queda boníssima. o estofada amb verduretes, la veritat és que admet moltes variacions.
    i no ho diguis a ningú, però jo també tinc sempre a mà l'espessant.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...