dijous, 25 desembre de 2008

sopar de nadal per a vint-i-cinc

La nit de Nadal és per a mi una ocasió especial, vull dir una mica més especial del que és habitual. No és pas que el tió em cagui moltes coses ni res d'això, és que és un dels dies de l'any que cuino per a més gent. Ja sabeu que cuino cada dia i que m'agrada molt tenir convidats a casa, però hi ha com a mínim dos dies l'any que cuino a l'engròs, per 25 o 30 persones: el dia del dinar de la colla ciclista i la nit de Nadal, que preparo el sopar de la família de la meva dona.
Dic preparo però hauria de dir preparem, perquè ho faig amb la Sara, una de les nostres nebodes, que regenta el bar i restaurant La Teula de Castellterçol, en el qual fem la celebració. La Sara és molt bona cuinera, però aquest dia em deixar fer bastant al meu gust i diu que sí a tot el que proposo, i a sobre els dos darrers anys se'n va endur tota la feina, perquè el 2006 jo tenia la mà dreta enguixada, i l'any passat estava de "permís", perquè m'acabaven d'operar el braç esquerra i
havia de tornar a ingressar a l'hospital després de Nadal, de manera que pràcticament no podia fer res amb aquell braç.
Per això, aquest any, estant tots dos sencers, hem acabat d'hora i tot; a més, hem comptat amb l'ajut inestimable de la Júlia, la filla de la Sara, i la Lara, la meva filla. La Lara és cosina de la Sara, però té dos anys menys que la filla de la seva cosina, i no sé ben bé quin grau de parentiu deuen tenir, però sempre han estat com cosines germanes. Elles van ser les encarregades de preparar bona part dels aperitius i de parar la taula, i ho van fer fantàsticament.
El sopar de Nadal de la família Piella sempre sol tenir de segon algun protagonista dels que crien la meva cunyada i mare de la Sara, la Carme, i el seu pare (el meu sogre), el Pepitu. Normalment solen ser pollastres de pagès de llarga criança, però enguany era un porc ibèric (un porc negre, com diu el Pepitu), i per això el pollastre no va ser el protagonista principal del rostit, sinó que va haver de compartir aquest protagonisme.
La recepta del rostit de festa que va culminar el sopar la penjaré demà, perquè jo ja l'havia fet altres vegades i de fet ja tenia l'article fet fa mesos, o sigui que amb poques modificacions n'hi haurà prou.
De primer, és clar, vam fer un assortiment d'entrants que va tenir un protagonista destacat, l'enorme ventresca d'un porc negre mort l'any passat
i que la Carme ha tingut assecant durant tot un any per obtenir la delícia que podeu veure a les fotos. La ventresca del porc (suposo que prèviament salada durant unes hores) es dobla i es cus tot al voltant, amb l'interior ple de pebre, de manera que es va assecant i agafant un gust realment fantàstic.
A banda d'això, vam fer diverses coses, algunes ja publicades en aquest bloc, d'altres especialitat de la Sara i una que vam improvisar a darrera hora.
Distribuïts per les taules, a més de la ventresca i una mica de pa amb tomàquet per acompanyar, hi havia gots amb piruletes de parmesà que van fer les nenes i que van tenir molt d'èxit. A cada plat hi vam posar
- amanida de brots amb fruita seca (orellanes, panses, prunes, pinyons i nous, tot ben picat i macerat un parell d'hore sen oli d'oliva)
- tomàquet amb formatge de cabra gratinat
- tartaletes amb sobrassada ibèrica i mel
- galetes salades amb formatge fresc, tomàquet sec i anxova
- volovants i tartaletes de bacallà amb crema de camagrocs, fet amb bacallà dessalat, ceba, camagrocs secs picats i nata, gratinats amb parmesà

- torradetes de foie amb sal Maldon i reducció de vi Pedro Ximénez
- volovants i tartaletes de gambes i bolets, una recepta que vam improvisar per aprofitar les peces que quedaven per omplir i que vam fer saltant camagrocs rehidratats amb una mica d'all i gambes pelades; va ser un dels entrants que va tenir més èxit.
Després va arribar el rostit, és clar, però aquí no arribarà fins demà.

19 comentaris:

  1. Òstres! Heu fet un sopar digne del Tirant lo Blanc!! Enhorabona!!! I Bon Nadal i Feliç Any Nou!!!!

    ResponElimina
  2. Àpali! quin soparot més variat i deliciós, l'any vinen l'haureu de fer per 27 que en Kike i jo ens apuntem, com que t'estimem molt ja ens sentim part de la família!
    Bon Nadal!

    ResponElimina
  3. i a nosaltres ens vas deixar mejant llangonissa i pa amb tomaquet, vaja morro tito!

    ResponElimina
  4. francesc, celebro que t'agradi el primer plat i espero que el segon no et decebi, perquè encara és potser més de l'època del tirant.
    una abraçada

    parella, estic segur que la família piella us acollirà amb els braços oberts, hi ha quatre generacions i són d'allò més agradables, segur que us caureu bé.

    martines, i el pernil d'aglà que vaig veure a la taula, que no era bo?

    ResponElimina
  5. Bon Nadal Manel, aquest sopar té molt però que molt de "curro". Molt bones totes aquestes apostes. No hi ha cap que no m'agradi. M'apunto unes quantes.
    Salut!!!!!!

    ResponElimina
  6. Bon Nadal i que bon sopar has preparat.
    Una abraçada!!

    ResponElimina
  7. Doncs jo estic amb la Cuina Vermella... Algun dia haurem de fer alguna cosa així, i no anar a sopar en un restaurant... Quin sopar... Esperarem les receptes!

    ResponElimina
  8. Woowww..això si que deu ser difícil, preparar un sopar per tanta gent...això si que no he fet mai...
    Tot lo que expliques es fantàstic i potser agafaré idees per la resta de dinars de festes...Per cert, ja he agafat la idea del canapé amb formatge, tomaquet sec i anxova...però la he fet en tartaleta i amb formatge mozzarella fresca i ha sigut un éxit.

    Bon Nadal!!
    Núria

    ResponElimina
  9. No, no Manel, l'any que ve no per 27, no, per 29!!!. Nosaltres acompanyarem els de la Cuina Vermella!. Amb un sopar així, qualsevol no s'hi apunta!. Enhorabona!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  10. olles, he vist el teu i la veritat és que de "curro" en té molt més. gràcies per la constància a venir i fins aviat!

    maria dolores, no sé si t'ho havia dit, però el mes passat vaig fer el teu pernil d'ànec i el vaig penjar al bloc, i sé de molta gent que l'ha preparat per aquestes festes.
    gràcies i que vagi molt bé. una abraçada!

    sara, jo ja ho he proposat alguna vegada, de fer una trobada en què puguem cuinar i intercanviar experiencies. en parlem el dia 9. ah, demà poso la recepta del rostit, que va ser el millor.

    núria, per sort tenia una cuinera professional al costat i dues cuineres aficionades que se'n van emportar bona part de la feina.
    celebro que t'hagi agradat la galeta amb formatge i tomàquet sec, ja saps que aquí tot hi és per donar idees i que serveixin.
    bones festes i fins aviat.

    glòria, ha li he dit a la sara que en parlem el dia 9, de fer una trobada que puguem cuinar. ens veiem després de festes :))

    ResponElimina
  11. Ja en som 31!!! jejeje!!! El dia 9 ja en parlarem...xo el Nadal que ve ens tens a casa els Piella!! ;)
    Fantàstic menú...ventresca de porc seria com un embotit????
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  12. eva, guapa, el bar de la meva neboda és gran i no hi haurà problema.
    la ventresca deu ser la part del ventre del porc, que es talla sencera, amb pell i tot, es dobla per la meitat, s'omple de pebre per dintre i es cus per totes les vores perquè quedi hermèticament tancat. es deixa assecar (aquesta hi havia estat un any) i queda com un embotit deliciós per menjar cru o si vols també per cuinar.

    ResponElimina
  13. Espectacular... esto es una cena en toda regla.

    ResponElimina
  14. gràcies, cerise, si hubiéramos tenido tu tronco de navidad para acabar la cena, habría salido redonda.
    feliz año y hasta pronto!

    ResponElimina
  15. Cuinar per a tanta gent té molt de mèrit, sort que els dos domineu!

    Del que has explicat jo també em quedo amb els volovants i les tartaletes, tots ells són molt apetitosos, i m'agrada molt la idea de presentar-los directament a cada plat amb una mica d'amanida. LEs piruletes de formatge em sonen ;)

    FELICITATS I BONES FESTES!!!!

    ResponElimina
  16. anna, aquestes piruletes estan corrent que dóna gust. aix``o de presentar un plat per a cadascú amb l'amanida i els diversos aperitius és perquè si es treu en plates, a vegades hi ha qui repeteix de tot i qui no tasta gairebé res (entre ells, els cuiners enfeinats), de manera que així n'hi ha per a tothom i un parell de plates per si algú vol repetir...
    que comencis molt bé l'any nou i espero que ens veiem ben aviat.
    un petó :))

    ResponElimina
  17. Hum quina pinta més exquisida. Bon any nou i una abraçada

    ResponElimina
  18. Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...