dimecres, 17 de desembre de 2008

el principal aliment del món (14)

risotto de carbassa i tomàquets secs amb suc de rostit
 
El pare té un hort, bé, un hortet, on des que es va jubilar cultiva patates, cols, enciams, pèsols, faves, alls, cebes... moltes coses que han anat apareixent en aquest bloc quan n'ha estat època, i que m'han permès fer proves que en unes altres circumstàncies no hauria pogut fer, com les faves crues amb sal seguint el fil dels records d'infantesa de l'amiga Su, del bloc Webos Fritos.
Però l'hortet del pare té un altre producte que em sembla que no havia aparegut mai en aquest bloc: la carbassa. Aquest any no n'han sortit gaires, però són grosses i maques, i el pare em va dir que el dia que n'obrís una me'n donaria. Va ser diumenge, i de seguida vaig pensar a fer una crema de carbassa, que ens agrada molt, i vull provar també, si tinc temps, un pastís de carbassa. Però encara tenia més ganes de menjar arròs i ahir dimarts se'm va ocórrer aquesta recepta de risotto que a la Maria i a la Lara els va agradar molt; l'Aleix se'l va menjar per sopar rescalfat, que és la pitjor manera que es pot menjar un risotto, però tot i així sempre n'hi guardo quan no dina amb nosaltres perquè sé que li agrada ni que sigui en aquestes condicions.

La carbassa la vaig tallar a dauets que vaig posar a sofregir en un cassó de parets altes amb oli i ceba tallada també petita, fins que la ceba començava a canviar de color i la carbassa anava perdent la duresa; en aquest moment hi vaig tirar un parell de tomàquets secs conservats en oli,tallats també a quadrets, i l'arròs, que vaig sofregir una estona, a foc mitjà, perquè s'amarés del gust de les verdures; després, un raig de vi blanc, que s'ha de deixar evaporar, i el brou, afegit poc a poc mentre es va remenant sense parar l'arròs, fins que es beu el líquid i se n'hi torna a posar, i així amb paciència fins que l'arròs és melós i al punt, sobretot que no quedi sec. Aleshores s'hi tira una quantitat generosa de formatge parmesà, mantega si es vol (jo no n'hi poso, però a Itàlia és imprescindible per fer el 'mantecato'), es remena bé i es deixa reposar uns minuts fins a l'hora d'emplatar. Per presentar-lo, vaig posar a sobre de l'arròs uns triangles de carbassa fregidets, unes tires de tomàquet i llesquetes de formatge parmesà.
Però el secret d'aquest arròs, fet de manera ortodoxa simplement canviant els ingredients, és una cosa que poso a tots els risottos quan en tinc: suc de rostit.
Com que divendres vaig fer ales de gall dindi rostides amb brandi i canyella, vaig guardar part del suc del rostit , on es concentren tots els gustos del plat (un bon brandi, la canyella, l'au, les cebes, els alls...). Quan es guarda a la nevera, el greix (poc, perquè sempre el trec abans de flamejar) queda a la part superior del recipient i es pot treure fàcilment amb una cullera, de manera que tenim un concentrat de carn poderosíssim per donar gust a qualsevol plat, especialment els arrossos.
Doncs bé, quan faig el risotto, i un cop s'ha evaporat l'alcohol del vi blanc i l'arròs s'ha begut el líquid, hi poso un parell de cullerades generoses del suc de rostit i deixo que es fongui i que amari l'arròs abans de començar el procés de tirar-hi brou i remenar. En aquest cas, el gust del suc era tan potent i bo, que no vaig necessitar ni tan sols brou, amb aigua calenta amb una mica de sal en vaig tenir prou per fer l'arròs, i el gust era immillorable, molt millor que no pas fet amb un brou normalet.
Aquest era el meu petit secret, que em sembla que no havia explicat encara aquí, però no seria gaire generosa aquesta cuina si es guardés les coses que fan que un plat sigui una mica més que bo.

15 comentaris:

  1. Manel, la carbassa és la meva debilitat... m'encanta! En faig de totes maneres possobles, fins i tot gelats je je je... I a l'arròs queda perfecte!!!
    Clar que amb el teu secret encara deu quedar millor... guardar-se el suc del rostit és un bon truc per enriquir qualsevol plat, i sobretot els arrossos ;)

    ResponElimina
  2. Manel, tant veure neu... pensava que faria més fred! De moment ho porto bastant bé. :p
    Pel que fa a aquest risotto, amb el suc del rostit devia quedar diví! La meva mare també ho fa això de reaprofitar el suc... sempre hi dóna un gust fantàstic a qualsevol plat!

    ResponElimina
  3. Por favor, que plato has hecho!!!!!!, me parece absolutamente maravilloso.

    Disfruto mucho con tus platos Rey de los arroces.
    Petonets-voy aprendiendo, lento, pero aprendiendo-

    ResponElimina
  4. Quin risotto més bo! M'ha agradat tot, els ingredients, la recepta, la presentació, la pinta que té i per descomptat el teu truc!
    Bon Nadal!

    ResponElimina
  5. Saps? aconsseguirás el que no han aconsseguit l´Antón i l´aleix , cada vegada menjem més arròs , ja sap`s que si fos pels homes de la casa un cop al dia cauria segur , avui toca i estarán tant contents....
    si te l´explico caus de cul de riure ademés és el que més m´agrada.
    Arròs bollit amb all,tomàquets secs i carxofes i un raig d´oli d´oliva.
    Però he de dir que aquest teu....pinta a rebò,el faré segur,tinc carbasses per parar el tren.
    una abraçada

    ResponElimina
  6. gemma, ja he vist receptes teves amb carbassa, i si trobo un moment, vull provar-la amb un pastís, a veure què surt.

    mercè, que ja ets aquí? doncs has arribat en bones dates, que puja la temperatura, perquè dies enrera feia força fred, només has de mirar cara al montseny o al pirineu i veuràs com estan de neu!
    espero que ens veurem aviat, de moment et vaig veure al facebook i ja sé quina cara fas ;)

    gracias, su, ya sabes que yo también disfruto con los tuyos, o sea que estamos empatados.
    ah! "petonets" es besitos, el besazos que sueles dejar sería "petonassos".
    hasta pronto, un petonàs

    eva, celebro que t'hagi agradat, i t'animo a fer-lo; si t'agrada l'arròs i la carbassa estic segur que t'agradarà.
    bones festes també per a tu, tot i que espero que abans encara ens tornarem a llegir ;)

    mai, benvinguda a la confraria dels arrossaires. aquest arròs teu no em fa caure de cul de riure, si de cas, de gust, perquè segur que bullint-lo amb aquests ingredients queda boníssim, i el rajolí d'oli final, imprescindible i boníssim

    ResponElimina
  7. Hola Manel, He llegit el teu comentari, i si que és cert que treballo al Motel Empordà, en sóc un dels pastissers des del 1988.

    Tot i que ara fa uns 10 anyets que em dedico principalment a temes, de consultes laborals per la UGT en la ciutat de Girona, i en el sector de l´hostalería, comerç, turisme i joc, ja que em trobo alliberat sindicalment per aquesta federació, en la provincia de Girona. Peró tot i així segueixo vinculat laboral i sentimentalment al Motel i a la seva gent, i també em reservo normalment un dia a la setmana per continuar treballant amb ells.

    La gastronomia m´encanta, i és per aixó que el teu blog també, per aixó l´he enllaçat ja que et reconec que l´he trobat molt interessant pel póc temps que he pogut esmerçar en explorar-lo... Espero continuar visitan el teu blog, força sovint, perquè jo també et seguire llegint, i merci per fer-me saber per aquell comentari que vas deixar, que trobes interessant el meu blog personal.

    Salut Manel, i gràcies per la teva amabilitat. Continua així...!!!

    ResponElimina
  8. Manel, he de confessar que no he tastat mai la carabassa (sí, ja sé que és un pecat!), no sé perquè, no m'ha cridat mai l'atenció. Ara bé, despres de veure aquesta delicatessen de rissoto (amb el suc del rostit) em penso que m'hi hauré d'aficionar.
    Felicitats rei del Delta!
    petons.

    ResponElimina
  9. ruskis, un honor tenir-te entre els lectors d'aquest bloc. com a simple aficionat a la cuina, rebré amb molt de gust qualsevol comentari que em vulguis fer.
    mentrestant, ens seguim llegint. salut i que vagin molt bé aquestes festes :))

    (txell?) sí que és un pecat que no hagis tastat la carbassa, però un pecat ben venial. amb una cullerada de risotto i dues mossegades de pastís (de carbassa, és clar), tindrà la penitència feta. si de primer fas una cremeta, encara seràs perdonada abans.
    un petó!

    ResponElimina
  10. Buenoooooo....aquest risotto l'haig de fer...quina gran combinació!!!! I el truquillo un 10...ara ve...si no tinc suc de rostit, que et semblaria una mica de Bovril???
    Petunets (jo sempre amb "u" jeje),
    Eva.

    ResponElimina
  11. eva, vaig estar a punt de recomanar l'ús del bovril en cas de no tenir suc, però me'n vaig descuidar. a vegades l'he fet servir dissolt en aigua calenta quan no tenia brou a mà, i dóna un bon gustet a l'arròs.
    petUnets!

    ResponElimina
  12. oh! Quin risotto més bo! Gràcies per compartir el "sectret" del suc del rostit, està clar que ha de marcar la diferència! Una foto molt xula també.

    ResponElimina
  13. anna, celebro que t'agradi, que tu de risottos hi entens una estona i al teu bloc n'hi ha de boníssims. espero veure't el pròxim ben aviat :))

    ResponElimina
  14. Feia molts de dies que volia fer rissotto, seguint les teves explicacions l'he fet, el meu fill ha dit que estava molt bo, tinc un dubte s'ha de fer en un arròs en concret jo l'he fet amb bomba.

    ResponElimina
  15. àngels, celebro que us hagi agradat el risotto. hi ha dos arrrossos italians que diuen que són ideals per al risotto, el carnaroli i l'arborio, i jo fa temps que faig servir aquest arròs perquè en vagi comprar força i encara em dura, però quan no en tinc també el faig amb arròs bomba, i sinó, amb arròs rodó del delta de bona qualitat, i queda igual de bé.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...