Una de les maneres més senzilles i alhora sanes i gustoses de preparar el peix és fer-lo al forn, amb un llit de patates i verdures. A casa hi fem sobretot l'orada i el llobarro, tant si són exemplars petits, per a una sola ració, o més grans. I sempre els fem un llit de patata amb algunes verdures, perquè és el que més agrada als nens, i d'aquesta manera els entra més bé el peix.Com que les patates tenen una cocció una mica més llarga que el peix, primer les tallo a rodanxes i les fregeixo una mica, i després les poso al fons de la plata d'anar al forn. A sobre hi poso sempre pebrot verd i ceba tallada amb juliana, però a vegades hi afegeixo pebrot vermell i pastanaga, o alguna altra verdura que hi hagi a la nevera. Si us agrada la verdura toveta, és millor passar-la una mica abans per la paella, però es pot posar perfectament crua sobre la patata perquè quedi feta però 'al dente'.
A sobre, el peix, net de tripes, i millor sencer que no pas a filets, perquè passa com amb la carn: si es cou amb l'os (en aquest cas, l'espina) queda molt més gustós i melós, no es resseca tant com si està filetejat. Al peix, salpebrat al gust, se li poden fer uns talls al llom per posar-hi una mica d'all tallat fi, o unes rodanxes de llimona.Finalment, cal mullar una mica el conjunt perquè no quedi ressec. Amb què? Per a mi, no hi pot faltar un bon raig de vi blanc, un bon raig d'oli verge, i, si es vol, una mica de suc de llimona. Si tenim fumet de peix, també se n'hi pot posar, al principi o a mitja cocció.
I cap al forn, preescalfat a uns 200 graus. Jo tapo la plata amb paper de plata durant la primera meitat de la cocció, perquè no es cremin les verdures, i l'acabo de fer destapat perquè és bo que quedi el conjunt una mica rosset. Si tenim peixos petits, amb vint minuts estan fets de sobres; si l'animal és més gros, requerirà més temps, però tampoc massa, perquè no hi ha res pitjor que la carn del peix massa cuita i resseca.
Moltes gràcies pel teu comentari. Ja veus, segueixo, amb certa periodicitat, el teu bloc que m’agrada molt.
ResponEliminaEl vaig coneixer, per casualitat, a través del de “la cuina de casa”. Quan vaig decidir fer el meu blog de cuina no sabia molt bé com fer-ho. Ni molt bé ni molt malament, o sigui que no sabia com posar-m’hi, ni com començar. Així és que vaig “anar fent ullades” per diversos blocs a l’atzar i, és clar, vaig trobar de tot. El vostres blocs em van cridar l’atenció perquè són minimalistes i ,alhora, rigurosos i amb sensibilitat.. Algún cop he estat tentada de mostrar-me a vosaltres I fer-vos algún comentari, però al final no m’he acabat de decidir. Pots veure que no disposo de gaire temps per dedicar-me a això dels blogs. Però m’agrada aquesta forma de recollir experiències i compartir-les i, així que puc, esgarrapo una estoneta.
Admiro el teu bloc pel contingut ja que fas un tipus de cuina molt propera, amb molt de gust I “posant-hi ganes”. Però sobretot admiro el teu estil d’escriure’l I amb quina facilitat t’expliques. Quan vaig veure en el teu perfil , vaig pensar “és clar!, és de l’ofici d’escriure !” És un gust trobar a la xarxa coses ben escrites, senzilles però amb correció i detalls adients. També admiro la teva regularitat I freqüencia en les entrades. A mi em falta molt de camí!
Per cert em va fer gràcia ahir descobrir el teu missatge perquè just el dia abans havia llegit la teva resposta a un comentari que es queixava de la teva poca concreció i vaig estar a punt d’escriure-hi a favor del que deies. A la cuina cal tenir paciència i entrar-hi disposat a disfrutar, a provar sense por, a fer i desfer, a fer invents ,… Un cop vaig escoltar que un no es pot anomenar cuiner fins que no ha inventat un plat. El millor de cuinarés que mai és igual I que cal posar en marxa la intuició per trobar l’èxit. A més … em va agradar molt el tó de la teva resposta, com tu deies … “pot tenir interés pels lectors d’aquest bloc”
Perdona’m l’extensió del comentari,
I un petó!
(si vols saber d’on ve el nom del meu bloc pots llegir-ho en aquesta entrada
http://petonsambgust.blogspot.com/2008/11/explicaci-sobre-el-nom.html)
Un plat dels que mi m'agraden, combinen peix i verdura i deixen el cos amb un estat de complert benestar
ResponEliminaSi senyor, moltes felicitats un altre cop i ue tinguis unes bones festes
Ester
Aquest plat serà un habitual a casa a partir del dia 7 de gener...xo sense les patates!!!!...Ara mateix m'en menjaria un plat...i com ja saps la orada mencanta pq no té espines...jejeje!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Et dic igual que l'Eva, a partir del 7 a peix i aigua!!!!
ResponEliminaQue bo aquest plat (he de confessar que com que jo no soc massa peixatera m'agraden més les patates...).
Mil petons família!
Ho sento però em repeteixo... també serà el meu i per més temps...
ResponEliminaManel, ja he començat el pernil d'ànec i l'he trobat força bo. Si no el gasto tot de cop.. que en faig? el congelo o se'm guardarà al fons de la nevera tapat amb el drap temps?
M'encanta tot el que fas!!!
ResponEliminaÉs com tenir un professor de cuina a casa i a sobre puc triar què puc estudiar...jejejeje... simplement genial!
Ara porto un temps amb els arrossos i ara que he començat veig que és un món infinit...jejeje.
Bé! Només dir-te que segueixis així! Cada dia em miro el teu blog i m'omple de ganes de cuinar.
Moltes gràcies per tot!
Victòria.
Manel,
ResponEliminaNo em repetiré sobre tot el que han dit els que m'han precedit, però subscric tot el que s'ha dit.
Les verduretes d'acompanyament, sempre van bé.
Una abraçada
Hola manel es un plat de primera, si senyor!!
ResponEliminaI sobre tot desitjo que passis un Bon Nadal i que gaudeixis de tots aquest dies dels teus, i sobre tot
de les maravelles culinaries que ens envoltan. Molts petons i una forta abraçada per a tots vosaltres. :).
Aquests consells que dónes per al peix els trobe molt interessants. Els tindré molt en compte. Gràcies
ResponEliminaester, és veritat que aquest són plats que es posen bé, però t'haig de confessr que jo gaudeixo molt més amb els que he penjat aquests darrers dies, rostits, arrossos... però com que no es poden menjar cada dia i a casa els agrada molt el peix fet així, també el faig i me'l menjo de gust.
ResponEliminagràcies per venir i molt bones festes :))
eva, aprofita doncs els dies set i vuit, perquè el nou tornem a tenir sopar. durarà poc el règim, aquest any!
petonassos de festa!!!!
txell, a casa també ens agraden més les patates, i gràcies a elles els nens es mengen el peix. et dic el mateix que a l'eva, perquè el 9 tots a sopar a sabadell.
records al kike i que ho passeu molt rebé!
maria, que no vindràs a sabadell? doncs poc durarà el règim.
el pernil d'ànec només em va durar uns quants dies, però a la nevera embolicat amb el mateix drat es guardava molt bé.
una abraçada i bones festes!
victòria, celebro tornar a llegir-te i m'alegra molt que ja estiguis plenament ficada amb els arrossos.
sobre això del professor, t'ho agraeixo i, com que no en sóc, prometo que m'esforçaré més per no decebre't. i si necessites qualsevol cosa, ja ho saps.
passa-ho molt bé i fins aviat!
josep, també et dic el que ja he dit a l'eva, la txell i la maria, bondat només dos dies, perquè al tercer, a sabadell.
ens veurem allà, mentrestant que vagi tot molt rebé :))
mome, faré el que pugui per gaudir del que tenim a mà... sense passar-me gaire, espero que tot puguem fer el mateix. una abraçada a tu i a tots els teus :))
francesc, he rebut una petició teva al facebook per donar su port a una campanya i vaig veure la teva salutació, però la veritat és que el tinc de casualitat i no els faig servir, i no sé ni com donar-te el meu suport en aquest cas. però t'agraeixo que m'hagis agregat com a amic.
a veure si aquestes vacances m'hi poso. una abraçada i que vagin molt bé les festes, amic!
Estic d'acord qe aquesta és una de les millors maneres que existeixen de menjar el peix. I, al revés del que diuen els comentaris de dalt, per mi no és plat a partir del 7 de gener, no em faria res menjar-ne cada dia! ;)
ResponEliminaL'orada és un dels peixos que més consumeixo. Fins i tot a la planxa. Aquesta és una bona recepta, ja que combina el peix amb les verduretes i els hidrats de carboni, que més es pot demanar?
ResponEliminaMolt bones festes i bon any 9.
Salut!!!!!
Manel, saps que tenia apuntat aquest plat a la llista de plats que volia fer aquests dies que estic per aquí? L'orada al forn feta així m'encanta! Bones Festes i Feliç 2009 per a tu i els teus! Ens veiem el dia 9! Una abraçada!
ResponEliminaM'agraden molt les orades i si són salvatges ufff, un plaer cuinar-les a la sal.
ResponEliminaManuel, que tinguis un molt bon any, ple de tot el que et fa feliç.
Petons.
gemma, és que els comentaris de dalt i jo tenim o tindrem a conseqüència d'aquestes festes un problema que tu de moment no tens ni sembla que hagis de tenir, i per tant pots menjar el peix amb patates o amb el que vulguis. sort que tens, i per molts anys :))
ResponEliminaolles, efectivament, què més es pot demanar? doncs el que desitges tu, que tinguis un any 9 excel·lent. fins aviat :))
mercè, m'alegro de saber de tu, que després de tant de temps de publicar al bloc gairebé cada dia, ja eto trobem a faltar, però fas bé d'aprofitar que ets aquí per fer altres coses.
fins al dia 9, que vagi molt bé l'estada. un petó!
canela, espero que aquest any nou sigui millor en tot i per a tots, i que ho puguem compartir com fins ara, o més si és possible.
una abraçada :))
I què et diré jo, un "peixater" (dels que mengen peix, eh?) d'un bon peix al forn?... Només delícies! Tot i així, em permetré fer un petit apunt: Com de més bona mida és el peix, més gustós queda fet al forn. Jo, per desgràcia, sóc l'únic a qui li agrada tota mena de peix a casa, i no saps com enyoro un besugo per a cinc o sis persones fet al forn amb patatetes... MMM!!!!..., i no pas els de ració, que són els que m'he de fer si en vull menjar.
ResponEliminaenric, com gairebé sempre tens tota la raó, els peixos més grossos són més gustosos, aquests dies mateix es troben llobarros i orades de bona mida i em sembla que en compraré un pel dia del meu sant. aquestes orades de la foto eren més grosses que les de ració, n'hi havia ben bé per dos, però si en trobo de salvatges d'aquelles que fan un quilo i mig o dos, caura segur.
ResponElimina