dimarts, 16 de desembre de 2008

amanida de brots amb formatge fresc a l'orenga

Hi ha gent que voluntàriament menja amanida cada dia un o dos cops, com la Rakel, la fisio que em va arreglar el braç i per a qui vaig crear precisament una amanida amb enciam, verdures i poma. I d'altres, com l'amic Enric de Samfaina d'arts, que quan entra en aquesta pàgina i veu fulles i herbes, arrufa el nas i gira cua.
Jo també en menjo gairebé cada dia, però no tant per plaer com per convicció que cal menjar fruita, verdura i hortalisses crues per a una alimentació sana. I per transmetre aquesta necessitat als nostres fills. I perquè abans d'un bon rostit com el del post anterior, per exemple, no et pots pas menjar un plat de pasta, sinó un aliment que també actuï com a desengreixant de l'organisme.
Però si el verd cru no et diu gran cosa, què fas? Doncs busques un amaniment que li doni un gust diferent, com una bona vinagreta de mostassa, per exemple, o hi poses uns entrebancs que donin alegria a les fulles, des d'unes simples olives a unes anxoves o uns llagostins.
A mi, amb les amanides, m'hi agrada molt el formatge, Ja he posat aquí una amanida d'espinacs amb formatge de cabra, una amanida d'herbes del canonge amb tomaquets i formatge fresc i una amanida de mongetes tendres amb tres formatges, entre d'altres, perquè trobo que els formatges, ja siguin secs o tendres, lliguem molt bé amb les amanides. Per exemple, no hi ha res com unes rodanxes de bon tomàquet amanides amb una mica d'oli, sal i orenga i unes llesques ben fines de formatge sec tipus manxec o parmesà per sobre.
Aquesta amanida d'avui és ben senzilla, porta tomàquet a la base i un mesclum dels que es compren preparats amb brots tendres (espinacs verds i vermells, enciam, ruca, batavia), amanit amb oli, sal i vinagre de Mòdena. Per cert, que si compreu vinagre una mica bo proveu els que porten un vaporitzador, perquè t'assegures que amb poca quantitat n'arribi a totes les fulles i evites, com passa a vegades, que te'n caigui massa i mal repartit i formi un bassal de vinagre i oli al fons del plat.
En aquesta ocasió, hi vaig posar formatge fresc artesà tallat en bastonets i posat una estona abans a macerar amb orenga i oli d'oliva verge. Ben simple, però de bon menjar, fins i tot per als que ho fem una mica per força.

9 comentaris:

  1. Aquesta amanida té una pinta estupenda. A mi també m'agraden molt les amanides amb formatge, de fet la meva preferida és la que porta formatge de cabra, anous i vinagreta de mel.
    salut!

    ResponElimina
  2. Em quedo amb les dues propostes la teva Manel i la de l'Eva. Mmm, que bones.
    Petons.

    ResponElimina
  3. M'encanten els brots, és una altra aposta per tal de no aborrir les amanides d'enciam de tota la vida.
    Salut!!!

    ResponElimina
  4. -Doncs si Manel , a mi també m´agraden molt les amanides, un cop al día amanida o verdura perquè a part de que són boníssimes i ténen molt de joc , amb el que ens agrada el gra fort ho hem de compensar una mica , i les de brots tendres...mmm , amb fruits secs, codony i formatge ideals ( veus ? ja li he posat teca i es tractaba d´alleugerir oi? ).
    salud amic

    ResponElimina
  5. Jo també sóc d'amanides, encara que amb el fred, a vegades les aparco una mica i les substitueixo per les cremes de verdures. De totes maneres, depèn del segon plat, una amanida és imprescindible!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  6. Manel, a la que em descuido ja ni tinc temps de fer-te cap comentari.. No pares eh! Tu i la Mercè us tinc sempre a dalt dels enllaços.. M'ha agradat això de macerar el formatge fresc per donar-li més gust..

    ResponElimina
  7. eva, la teva amanida preferida agrada fins i tot als que no som d'amanides.

    parella, el que tenen de bo les amanides és que n'agafes dues, les barreges i també queden ben bones.

    olles, amb aquestes noves presentacions que es troben ara arreu de fulles de tota mena que abans no es trobaven, hem guanyat molt en varietat.

    mai, ja he dit que a mi no em diuen gran cosa, les amanides, però aquesta que dius amb fruita seca, codony i formatge la vaig publicar dies enrere i aquestes festes la penso tornar a fer. encara que no sigui gaire lleugera.

    glòria, a casa no les puc aparcar perquè els nens estan en ple creixement, que sinó... ara, abans d'un bon rostit, estic d'acord que és imprescindible.

    maria, és que a mi el formatge m'agrada sec i ben gustós, i si és fresc, necessito alguna cosa que li doni potència.

    ResponElimina
  8. MMMMMM!!! M'encanten, les amanides! Les diferents combinacions que es poden fer amb el verd que aporta caa verdura en estat natural fa que elsh meush ullsh sh'obrin... Oshtresh Maneeeeel! Que m'eshtic quedant shenshe dents!!!!!! :))

    ResponElimina
  9. enric, no dissimulis, que això dels espinacs crus ja m'ho has dit moltes vegades, que no t'agraden. però pensa que si cada dia fes peus de porcs i les porqueries que m'agraden a mi, hi ha algunes lectores que coneixes prou bé que no tornarien més, i vull conservar tota la parròquia.
    i no despistis, que segueixes tenint uns ullals ben esmolats (i per molts anys!).

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...