amanida rakel

Els lectors habituals d'aquest bloc saben que he anat durant molts mesos a rehabilitació per una lesió al colze esquerre, i que la meva fisio de capçalera es diu Rakel, té unes mans càlides en el tracte i precises i fermes en el tractament. Durant més de nou mesos, com un embaràs llarg, hi he anat cada dia, però al final ha aconseguit deixar-me'l, no com nou, però gairebé. I tot i que li he portat algun detall per mostrar-li la meva amistat i gratitud, fa dies que pensava en una cosa diferent i que recordi, i se'm va ocórrer fer un plat que porti el seu nom i amb productes que li agradin. La Rakel és mig vegetariana, com diu ella, tot i que fa excepcions com els peus de porc (ja tinc dit aquí que no deixa de sorprendre'm, aquesta noia). Com que cada dia per dinar menja amanida amb algun afegitó, vaig pensar dedicar-li això, una amanida, perquè uns "peus de porc Rakel" hagués sonat lleig; i com que moltes vegades per sopar, sobretot quan està cansada, es menja només una poma, aquesta fruita no podia pas faltar en un plat que porti el seu nom. De fet, a la seva taula de treball sempre n'hi he vist, de pomes.
Per fer aquesta amanida, cal pelar pastanagues i tallar-les en forma de bastonets regulars que bullirem en aigua amb sal. També netejarem i tallarem a la mateixa mida mongetes tendres rodones, i les bullirem. I finalment pelarem i bullirem patates de la mateixa mida; si es vol, es poden substituir per espàrrecs frescos o en conserva. Les verdures han de quedar 'al dente' i, un cop bullides, les anirem posant en aigua amb gel per fixar un color intens i que no quedin toves.Presentarem les verdures al voltant d'una plata gran alternant-les per colors (blanc, verd i taronja), i al mig hi posarem enciam tallat petit (jo vaig fer servir la varietat fulla de roure). Prepararem una vinagreta amb un rovell d'ou, oli i vinagre (en proporció 3 a 1 o 4 a 1, segons els gustos), sal i pebre blanc. A l'últim moment, abans de servir, pelarem pomes i les ratllarem a sobre de l'enciam; si ho fem abans, la fruita s'oxida. Finalment, amanirem amb la vinagreta, només una mica a la mateixa plata, i la resta la servirem en salsera per a qui en vulgui més.
Espero que us agradi i sobretot que li agradi a la Rakel, perquè sinó li hauré de fer en aquesta cuina virtual uns peus de porc que es pugui llepar els dit.