dilluns, 25 d’agost del 2008

galetes d'oli quelis farcides

L'Aleix, el meu fill gran, ja ha fet 17 anys, i aquest estiu, per primera vegada, ha canviat les vacances amb la família per unes vacances amb els seus amics a Mallorca. Ens va portar braçalets per a tots, i per a mi devia pensar que també m'havia de dur alguna cosa de menjar i com que no li devien sobrar els diners per comprar-me una bona sobrassada, em va portar un paquet de quelis, les famoses galetes d'oli cruixents.
Aquestes galetes són ideals per untar amb sobrassada, però admeten molts més acompanyaments. Per exemple, estan la mar de bones embolicades amb pernil salat, i acompanyen molt bé els formatges. Com que són petites, es poden menjar amb una sola mossegada, tal i com venen, però a mi m'agrada partir-les per la meitat i farcir-les. Es poden servir en un bufet fred en diferents plates, i c
om que són planes, apilades les unes sobre les altres.
L'altra dia en vaig fer amb tres farciments, que són els que es veuen a la foto: amb sobrassada de porc ibèric, que no podia faltar; amb crema de formatge blau d'Auvergne (feta amb nata i formatge); i amb mousse d'escórpora (que venen ja preparada en terrines i surt força bona).
La veritat és que les quelis que va dur l'Aleix les vaig trobar més bones que les que compro a vegades aquí, potser per l'elaboració artesana, o potser per qui les va portar.

13 comentaris:

  1. Jo tinc dos fills -ja grans-, Manel, i et puc assegurar que ja sé perquè et van agradar més aquestes Quelis que no pas les que compres a la botiga. ;)

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Ai Manel, recordo tant les meves vacances sense els pares, van ser la bomba!!!! Que el teu fill t'hagi portat un obsequi gastronomic senyal que t'ha trobat a faltar!!!! petons!

    ResponElimina
  3. Cada vegada que vaig a Mallorca, m’afarto de Quelis....farcides amb una bona sobrassada o amb mantega, estan boníssimes. Però curiosament aquí no em dona mai per menjar-ne.

    ResponElimina
  4. enric, tu em portes molt avantatge en aquest aspecte, però per a mi moltes coses encara són noves..
    una abraçada, amic.

    parella vermella, ja m'imagino que l'aleix recordarà temps aquestes primeres vacances sense els pares. la veritat és que ens va portar també brçalets per a tots i un collaret per a la seva mare, però ja devia ensumar-se que el meu no me'l posaré gaire sovint.

    ResponElimina
  5. Les quelis de Mallorca són un gran invent i van bé farcides amb quasi tot. A mi m'agraden amb Nutella, sobrassada, cuixot... el que li vulgues posar. Nyam!

    ResponElimina
  6. xaro, a mi em passa igual, però com que el meu fill me'n va dur...

    francesc, estem d'acord, però amb cosa dolça com la nutella no les he provat (encara).

    ResponElimina
  7. Ostres Manel, ja tens un fill de 17 anys...ara us toca patir, no??? jeje!!! Pero veus, els fills encara que marxem de vacances trobem a faltar als pares...No havia sentit mai aquest tipus de galetes xo fan una pinta...
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  8. Manel,

    És molt simple, però amb sal i un bon oli, també són boníssimes.

    Fins aviat

    ResponElimina
  9. eva, efectivament ara toca patir una mica, de fet ja fa temps, i em sembla que encara durarà. però també té moltes coses positives, o sigui que una cosa va per l'altra.

    glòria, a mi se'm conquistaria amb qualsevol llesca de pa, torradeta o galeta, i en general amb qualsevol cosa feta amb farina i cuita al forn i untada amb oli i sal.

    ResponElimina
  10. Ja s'ho debia passar bé per Mallorca amb els amics. I sempre fa ilu que et portin alguna cosa, per tonteria que sigui, i si a sobre és el teu fill....

    ResponElimina
  11. anna, quant de temps! suposo que deus haver estat de vacances, espero veure aviat al kiwi blau totes les coses que segur que has après i imaginat.

    ResponElimina
  12. Estic segura que aquestes galetes eran mes bones perquè portaban molt de carinyo afegit.
    No et feia jo amb un noi de 17 anys si ets molt jove.

    ResponElimina
  13. rosalisabel, no saps com t'agraeixo el piropo, però sí, tinc un fill de 17 anys i de fet en podria tenir 20 o més, perquè jo ja n'he fet 48.
    ara sí que m'has fet destapar totes les cartes!
    fins aviat.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte