el típic pastís salat d'estiuQuè seria d'un bloc de cuina a l'estiu sense el seu pastís salat? En aquesta casa tampoc falta, perquè és el que toca i perquè, de fet, és un plat fàcil que agrada tothom i no podem pas menjar cada dia gotets i culleres amb petites racions.
Per tant, vaig agafar un pa de motlle tallat de llarg, que en aquest cas eren 'tramezzini' italians (pa fresc amb llet), i els vaig farcir d'una barreja d'enciam, olives farcides, ou dur i tonyina, tot tallat ben petit i barrejat amb una bona cullerada de maionesa. Hi vaig posar dues capes de farciment, sobre dues llesques de pa untades amb una mica de maionesa i sobre les quals abans havia posat unes llesques de pernil dolç. La tercera capa de pa la vaig untar amb maionesa i la vaig guarnir amb ou dur, olives farcides, olives negres, pebrot escalivat i tomàquet fregit, més que res, aquest darrer, per donar-hi color sobre un fons tan groc.
A casa va agradar força, potser no tant la presència del tomàquet, que tenia una intenció més decorativa que no pas gustativa; el cert és que el pastís surt bé i alimenta força, perquè porta molts i variats ingredients.
que bó!! és una versió una mica diferent de la que faig jo, tambè ho vaig fer fa unes setmanes..i es que estàn tan bons..Per cert a mi em costa molt de trobar aquestes plaques de pà de motlle...on l'has comprat??
ResponEliminaPetons
Núria
núria, en alguns supers venen pa de motlle tallat de través, però aquests concretament són del lidl, que des de dijous fan una promoció de productes italians, i en vaig comprar perquè la canella de "la zuccheriera" els recomana.
ResponEliminaEsto no es un plato
ResponEliminaes ... un espectaculo
Lo voy a hacer y te cuento el exito
Ep Manel, tu no pares, eh?
ResponEliminaAquests pastissos freds d'estiu són boníssims i ben fresquets de nevera sempre venen de gust...
Per cert, vaig fer els colls de les Dolomites (jo en cotxe) i estava ple de biciclistes! És el paradís dels escaladors i de les bicletes :) Hi has d'anar, t'encantarà!
su, tu siempre tan amable, ya ves que es muy fácil de hacer y como dice gemma, bien fresquito, pas la mar de bien.
ResponEliminagemma, benvinguda, espero que t'hagi anat tot molt bé. ja m'explicaràs si aquests colls són tan durs com semblen per la tele, suposo que amb el cotxe també ho devíeu notar. quan estigui més fort, a la que pugui m'hi escapo.
fins aviat!
Manel, és tant bonica la decoració del teu pastís que sembla una catifa de flors, d'aquelles que es fan per corpus a la Garriga!
ResponEliminaQuina xulada!
Manel, aquest pastís és el plat estrella del meu marit! En totes les celebracions d'amics en fa un i sempre triunfa!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
hola, parella! gràcies pel comentari i que passeu una bona festa major, que ja la teniu a sobre!
ResponEliminaeva, entre els dos vallès hi ha més coses que ens uneixen que no pas que ens separen, m'alegra que a la cuina estiguem tan a prop.
petunets.
La veritat Manel es que t’ha quedat espectacular!!!!!
ResponEliminaJo tenia el mateix problema que la Snur, tenia que esperar a anar algun dia a Girona per comprar el pa, però com que dius que al Lidl en venen demà hi aniré. Gràcies per la infomació
La veritat Manel es que t’ha quedat espectacular!!!!!
ResponEliminaJo tenia el mateix problema que la Snur, tenia que esperar a anar algun dia a Girona per comprar el pa, però com que dius que al Lidl en venen demà hi aniré. Gràcies per la infomació
gràcies, xaro; a part dels supermercats, també hi ha forns que fan pa de motlle, i si els ho demanes, te'l tallen de llarg. aquest del lidl és italià i és una mica diferent, li dóna un altre toc.
ResponEliminaCom l'estimat Riki de l'Eva, a casa poques vegades falta en les celebracions en què ens reunim força gent un d'aquests pastissos. Agraden molt, es poden preparar amb una mica d'antel·lació i, si en sobra, l'endemà ens els acabem de cruspir. :))
ResponEliminaPel que fa al pa, jo també utilitzo normalment tramenzzinis, però el pa de motlle (tipus bimbo)llescat i sense crosta també va bé, ja que ajuntant dues llesques el pastís queda, si fa o no fa, de la mateixa mida, ja que quan untes amb la maionesa el pa les llesques queden completament unides. Alguna vegada, fins i tot he fet un d'aquests pastissos una mica més gran ajuntant-ne tres, de llesques.
Molt bona la imatge de la parella vermella dient-te que sembla una catifa de flors de la processó del Corpus.
enric, veig que fora del peix cru, coincidim força en gustos, me n'alegro!
ResponElimina