el principal aliment del món (9) - arròs de muntanya

A l'estiu, la meva afició a fer arrossos a la cassola o a la paella baixa una mica, però en segueixo fent sovint, a vegades per petició popular, com aquest que em va demanar la meva dona diumenge.
Els avis ens havien portat dissabte unes mongetes tendres de l'hort i un conillet criat a casa i teníem pollastre de pagès, de manera que els ingredients van venir rodats.
Pel que fa a l'arròs, aquest cop no vaig utilitzar el de gra rodó del Delta que faig servir habitualment, sinó que vaig provar amb una varietat italiana, l'arborio, que vaig comprar per fer risotto i que fet així a la cassola també em va agradar força, perquè queda molt solt i sencer, i absorbeix prou bé els gustos.
Com sempre, primer vaig preparar un brou fosc amb pastanaga, ceba i porro i les parts menys nobles del pollastre, que vaig rostir en una olla amb oli, i quan va estar tot ben torrat, però no cremat, ho vaig cobrir amb aigua i hi vaig tirar una fulla de llorer.
Mentre es feia el brou, a la cassola hi vaig posar a sofregir amb uns grans d'all sencers el conill i el pollastre i uns trossets de costella de porc, que hi dóna molt bon gust, tot ben salpebrat; després hi vaig posar les mongetes i pebrot verd i vermell tallat a tires, ceba ben picada i una mica més de pebrot picat també ben petit. Quan va estar tot ben sofregit, vaig treure els alls i hi vaig afegir tomàquet ratllat perquè s'anés confitant a foc lent una bona estona, amb un pessic de sal i de sucre.
Un quart abans de dinar, vaig apujar el foc i hi vaig abocar pèsols congelats i l'arròs, 100 grams per persona (de fet el meu fill no hi era, però al vespre o l'endemà li agrada igual i no em perdonaria si no n'hi guardés), el vaig remenar bé perquè s'impregnés dels gustos del sofregit, i vaig cobrir amb el brou. La mida exacta no la vaig mirar, perquè utilitzant com en aquest cas una cassola de ferro colat és més difícil que s'enganxi i si falta líquid, se n'hi afegeix fins que queda al nostre gust.