quins ous! (5)

les últimes tòfones d'estiu

El meu poble no destaca en gaire coses, llevat del seu clima a l'estiu, que històricament ha atret molts estiuejants, i els seus embotits, però tenim un altre tresor gastronòmic: els bolets en general i, especialment, la tòfona. Sobretot, la tòfona negra (tuber melanosporum), a l'hivern, però també la d'estiu, la tuber aestivium. I moltes de les tòfones que es troben aquí i fora d'aquí passen per les mans del Manel Coll, de conserves Coll.
El Manel és un bon amic, gran amant dels esports, i des de fa un temps s'ha afegit a la "grupeta" ciclista dels dissabtes; ahir també va venir, però darrera les bicicletes es va oblidar que li havien de portar tòfones i a l'hora d'esmorzar ho va haver d'arreglar per telèfon.
El fet és que jo em pensava que la temporada ja s'havia acabat, però em va explicar que no, que aquest any s'ha allargat una mica i que les d'ahir serien, segurament, les darreres tòfones d'estiu que tindria. I em va prometre que me'n portaria. D'acord, li vaig contestar, però veniu a sopar i ens les menjarem avui mateix amb puré de patata i ou ferrat.
La tòfona d'estiu no és tan apreciada com la d'hivern, perquè el seu gust i la seva aroma és molt inferior, però el seu preu també, i la veritat és que aquestes últimes de la temporada van sortir molt aromàtiques i ens van deixar prou satisfets. Són altament recomanables per a qui no vulgui gastar-se quinze euros en una tofoneta negra i també per aquells que els molesta l'aroma tan penetrant a gas que desprèn aquesta quan és fresca.
La qüestió és que va ser un sopar molt agradable, perquè el Manel i la Montse van venir amb dos dels seus tres fills i nosaltres també hi teníem l'Aleix, i vaig improvitzar una coca de pasta de full (la recepta, dimarts), una pizza i uns entrants per fer boca.
Però l'estrella havia de ser la tòfona, i per això vaig preparar un puré amb patates vermelles bullides en aigua salada i ben aixafades i aromatitzades amb pebre blanc, nou moscada i oli d'oliva suau. Abans de servir, hi vaig ratllar tòfona, i vaig posar el puré a la base del plat. A sobre, un ou ferrat acabat de fer, amb les puntes torrades però el rovell cru, i més tòfona ratllada per sobre. N'hi vaig posar amb moderació i vaig treure a la taula el ratllador amb una tòfona perquè cadascú s'hi acabés d'afegir la que li vingués de gust.
És un plat senzill però extraordinari amb tòfona negra, i la veritat és que el resultat amb aquesta tòfona d'estiu també ens va agradar molt.
Ara, que sóc ben burro, perquè ahir que la tòfona sobrava i tenia ous de corral acabats de pondre, vaig fer just de puré i no vam poder repetir. Haurem de repetir a l'hivern amb la melanosporum.