dijous, 28 d’agost de 2008

fideuada de romesco, gambes i cloïsses

Fa un parell o tres d'anys se'm va ocórrer aquesta fideuada de romesco com a alternativa a la que faig habitualment, amb el seu sofregit i varietat de marisc; aquesta es caracteritza per la seva senzillesa i profunditat gustativa alhora. Després de provar-la a casa, la vaig fer en un sopar de Nadal de la família de la meva dona, que preparem amb una neboda a la cuina del seu restaurant, i la veritat és que tot i no ser potser un plat gaire adequat per a l'ocasió i anar acompanyat de moltes altres coses tan o més bones que vam preparar abans i després, va tenir un gran succés, com ha passat sempre que l'he repetit.
El darrer cop va ser dilluns passat, el dilluns de la Festa Major, l'únic dia que no vam dinar fora ni teníem convidats, i com que al matí vam anar a la caminada, em va semblar una bona alternativa perquè dóna poca feina i no cal disposar de molts ingredients.
Primer de tot, agafarem unes gambes ben maques, no cal que siguin fresques, perquè de congelades n'hi ha de molt bones i ara a molt bon preu, i les pelem. Els caps i les pells els sofregirem en una cassola amb oli, mitja ceba, una pastanaga i una fulla de llorer, i quan estigui tot ben sofregit, ho cobrirem d'aigua i deixarem bullir durant mitja hora per fer el fumet que tirarem als fideus.
Aleshores, en una paella posarem a sofregir en oli d'oliva ceba tendra i pebrot verd tallat en juliana, i quan s'hagin estovat i abans no s'enrosseixin massa, hi posarem el romesco. Aquesta salsa a mi, que sóc d'interior, em fa molt de respecte, a casa no n'havien fet mai i a mi em costa, de manera que he optat per buscar una bona marca que em permeti sortir del pas, i faig servir la de conserves Ferrer, fabricada ben a prop de casa, a Santpedor, de notable qualitat, a un preu assequible i presentada en pots petits ideals per a una paella d'aquesta mida per a quatre o cinc persones..
Barregem la salsa amb les verdures i ja hi podem posar els fideus, que han de ser prims, del número 1 o del 2, els donem unes voltes perquè s'impregnin del sofregit de romesco i els cobrim justet amb el fumet de gambes. Segons el calibre, triguen de 4 a 6 minuts a fer-se, de manera que tot seguit hi podem posar les gambes pelades i les cloïsses, que jo obro sempre a banda per evitar que si en surt una de dolenta, m'espatlli tota la paella.
Només hem de deixar la paella tres o quatre minuts al foc i tot seguit passar-la al forn, que tindrem calent i amb el gratinador encès, perquè se'ns acabi de fer un o dos minuts més. Quan més prims són els fideus, més drets es posen al forn i se'ls torren les puntes, de manera que quan es presenten a taula ofereixen un bell espectacle.
És una fideuada diferent i que us asseguro que amb la poca feina que ja veieu que dóna, garanteix un resultat espectacular. Digne d'un dinar, ni que sigui ràpid, de Festa Major.
Per cert, el meu fill gran s'hi va posar allioli, com si fos una fideuada normal, però això no ho puc pas recomanar; malgrat que va dir que li havia quedat molt bona, lògicament perd tot el sabor del romesco que li dóna personalitat.

15 comentaris:

  1. Vilatans i vilatanes alceu ben alt el porró que s'ha de brindar ben fort per la Festa Major!!!! i per la teva fideuada amb romesco! Carai que n'ha de ser de bona!!!
    Petons ben forts!

    ResponElimina
  2. Ohhhh!! cosa bona aquesta fideuà de romesco...uhmmmm. Manel, amb el teus arroços i fideuàs m'has ben conquerit...jajaja.

    Núria

    ResponElimina
  3. Trobe que és una "fideuà" heterodoxa però que ha de ser boníssima. Als llepafils gandians de la "fideuà" canònica no sé que els pareixeria, però a mi no m'importaria gens tastar-la. Per cert, com es fa un bon romesco? S'hi podrien substituir els pebrots de romesco per unes nyores valencianes sense que el gust diferira massa? Salutacions

    ResponElimina
  4. parella vermella, moltes gràcies pel brindis amb porró i una abraçada per vosaltres!

    núria, veig que tantes hores als fogons han valgut la pena i hauré de seguir fent treballar la paella.

    francesc, fixat que ja no li he dit fideuà sinó fideuada per evitar problemes amb els puristes.
    ja he dit que de romescos no hi entenc gaire, que no és propi de la meva zona, però els pebrots de romesco són nyores i segur que són iguales que les valencianes.

    ResponElimina
  5. Després de l'aperitiu d'abans i d'aquesta magnífica fideuada, em permeto continuar amb el brindis iniciat per la parella vermella afegint-hi:

    I brindem pel Manel que ens mostra
    de la seva cuina el millor,
    i si la roba minva que minva,
    és problema de la roba: Nostre, no!


    Fantástic dinar, Manel, ja bé sigui de Festa Major, de Nadal o de Dijous Sant!

    ResponElimina
  6. enric, m'encanta el teu verset, i proposo que en la propera trobada de blocaires s'adopti com a himne (traient en meu nom, és clar):

    I brindem pels blocs que mostren
    de la seva cuina el millor,
    i si les peces de roba minven,
    és problema de la roba: Nostre, no!

    gràcies per la teva amabilitat, i fins aviat!

    ResponElimina
  7. Fantàstic, Manel: Ja tens el meu vot! :))

    ResponElimina
  8. Eres la pera..lo que metes en paellera es que es superior...que arte...

    ResponElimina
  9. M'encanta aquesta versió de la fideuà! La veritat és que mai se m'hagués acudit posar-hi romesco, però és una gran idea per donar-li gustet. Ho provaré!

    Jo, com tu, amb el romesco no m'hi atreveixo massa i la casa Ferrer sempre dóna bon resultat.

    Però per als més atrevits, voleu saber el secret del romesco de la iaia Maria (l'àvia de l'Aleix)? Un puntet de sobrassada.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. su, me gusta todo lo que se hace en la paella, los arroces, las fideuás, los guisos de pescado... te gradezco mucho el comentario.

    anna, si un dia faig una salsa romesco, ho provaré amb un punt de sobrassada, espro que provis tu aquesta recepta perquè és senzilla i molt "resultona".

    ResponElimina
  11. Veí, què fideua t'ha sortit. Té un aspecte insuperable i no vull pensar com sap. La faré en breu.

    Moltes gràcies per les teves visites i comentaris. Ets molt amable. Ara ja estic recuperada i vindré a visitar-te sovint. Un petó.

    canela

    ResponElimina
  12. hola, veina, m'alegra que ja estiguis recuperada, i vine quan vulguis que sempre seràs ben rebuda.
    fins aviat!

    ResponElimina
  13. Hola Manel! Com sempre ens deixes plens d'admiració. M'agrada molt la salsa romesco i realment em sembla que ha de lligar molt bé. A veure si ho puc provar ben aviat!

    petons!

    ResponElimina
  14. hola, anna, veig que ja has acabat les vacances i tornes amb un dels teus fantàstics batuts.
    t'agraeixo molt el compliment i espero que puguis provar aquesta recepta ben viat, ja veuràs que és senzilla.
    fins aviat!

    ResponElimina
  15. Sabieu que a Franc,a no es troben Fideus? I ara com provare jo aquesta fideua tant bona?????

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...