la trobada blocaire ja és un (molt grat) record

Castellterçol va ser ahir, durant gairebé 12 hores, centre de trobada, aprenentatge i intercanvi d'una part important, i molt significativa, del món dels blocs de cuina que es fan a Catalunya. Més de trenta amigues i amics de tot arreu van venir a compartir unes hores malgrat el fred i les males condicions de les carreteres que alguns van transitar.

Les setmanes precedents ja he anat parlant de les empreses que col·laboraven en la trobada i que ens van oferir una bona mostra de les seves activitats; després faré un petit resum del que ens van ensenyar, perquè com a organitzador la meva opinió serà necessàriament parcial i prefereixo que la valoració global la facin els assistents segons la seva experiència.

Jo només puc parlar de la meva, d'experiència, més centrada en el tracte amb les persones que no pas en les matèries que vam 'estudiar' en les tres sessions de treball a can Sosa, amb els Coll i amb l'Elies Miró.

Com sempre en aquestes trobades, el més important va ser compartir moments i experiències amb persones de tota mena: retrobar vells coneguts que per raons personals no havia vist de feia temps i amb els quals compartim, com a mínim, l'afició a la cuina i a la gastronomia, quan no moltes més coses.
Trobar-ne d'altres que només coneixia virtualment, i que van venir de ben lluny, com Reus i Balaguer, superant la mandra per haver de matinar o la por pel mal estat de la carretera.
I redescobrir alguna persona d'aquelles que has vist alguna vegada però no hi havies parlat gaire i amb poca estona t'hi sents com si la coneguessis de tota la vida i et veus capaç d'establir-hi una intensa amistat.
Per venir i per permetre'm compartir aquestes hores i per l'alegria i gratitud que tots vau demostrar, moltes gràcies.
També em pertoca donar les gràcies als industrials que van perdre unes hores del dissabte (i unes quantes hores prèvies de preparació) per ensenyar-nos què fan i descobrir als nostres visitants que a Castellterçol, un poblet no pas gaire gran i potser tampoc gaire rellevant en el conjunt del país, hi ha una indústria agroalimentària molt potent que en alguns sectors és capdavantera al país i fins i tot al món.

Sosa

En aquests moments, Sosa és potser la més puntera d'aquestes empreses, i durant unes hores (força, perquè vam haver de fer dos torns) el fundador de l'empresa i la seva filla Sònia ens van obrir les portes i ens van posar dos dels seus cuiners-investigadors a mostrar-nos les 'virgueries' que es poden fer amb alguns dels seus productes.
Només diré els noms i deixaré una foto de les quatre receptes pensades pel Sergi i l'Òscar per demostrar-nos l'aplicació pràctica dels seus ingredients:

- mousse de maduixa, perles de taronja, grills de mandarina i elàstic d'or. Una mousse lleugera, molt saborosa, feta amb un producte emulsionant que es diu instangel i coronada amb una gelatina elàstica coberta amb pols d'or.
- ravioli líquid de mango amb pols de nata i peta zeta de xocolata. L'alternativa a les esferificacions de Ferran Adrià, un recobriment de puré de mango i aigua amb gelificant natural que amagava un interior líquid formant una mena de rovell d'ou que t'explotava dins la boca omplint-la de sabor. Vam quedar tots extasiats.
- cassoleta especiada amb instantgel de foie i caviar de porto, millor la tartaleta (ja m'he guardat la recepta) que el contingut, però demostració de noves possibilitats en el món dels entrants salats.
- sandvitx de xocolata blanca, rosa i crispi de maracuià. Com només amb xocolata i ingredients de la casa es pot fer un bombó delicat i ple de matisos i sabors, coronat amb pols d'or i flors de rosa cristal·litzada.
Un món impressionant de possibilitats per a la cuina que tots ens vam quedar amb ganes de començar a experimentar.

Coll

La Montse i el Manel Coll es van guanyar els blocaires amb la seva simpatia, senzillesa i coneixement del món dels bolets i de la tòfona, un tresor que alguns es van endur per enriquir la seva cuina.
Una sorpresa per a molts, no pas per a mi que els conec fa temps i gaudeixo de la seva amistat, i en aquest cas, de la seva inestimable col·laboració per acompanyar els grups per carrers i camins del poble que cap més assistent coneixia.

Miró

L'Elies Miró també s'hi va lluir. A les noves instal·lacions on preparen els bombons de la seva àmplia gamma, es va arremangar i en lloc de limitar-se a fer-nos una demostració de com funciona la fàbrica, ens va ensenyar com fer bombons a casa; en dues hores ens en va fer unes quantes dotzenes de dos tipus, un bombó contrast de kikos i sal maldon, amb cor de pralinés, i un altre del que porten el cor de trufa, un bombó de gerds.
L'Elies ens va explicar els secrets de la xocolata, sobretot el més important: la temperatura a la qual s'ha de treballar cada tipus, com s'ha de fondre, com s'ha de refredar, en quin punt es pot començar a treballar i, en definitiva, com fer uns bombons tan deliciosos com aquests:

El dinar de l'Hostal Castellterçol va estar a l'alçada, i només en vaig sentir comentaris elogiosos, alguns destacant la bona relació qualitat-preu del menú. I, com si volguéssim tancar el cercle, el dinar va acabar amb un deliciós gelat de galetes maria en el qual vam poder experimentar una aplicació ben pràctica d'un dels ingredients de can Sosa que potencia d'una manera extraordinària l'olor i el sabor de la humil galeta maria.