amb nom propi (2)

oli del raig antara

Aquests últims dies, i després de la trobada blocaire del 9 de gener, he descuidat el bloc, en part perquè estava una mica cansat, en part perquè tampoc no he cuinat gaire, com tothom després de les festes, i en part per raons personals que no són ben bé l'objectiu d'aquesta pàgina, tot i que hi tenen molt a veure.
Això no vol pas dir que no hagi tingut experiències gastronòmiques interessants o, fins i tot, inoblidables, però per posar-me a escriure em falta una empenteta, i per sort tinc algú que de tant en tant me la dóna.
Una de les coses que tenia ganes de comentar d'aquests dies és aquest obsequi, que vaig rebre a través d'un 'intercanvi gastronòmic' amb una estimada amiga de Reus a qui, al seu torn, vaig obsequiar amb uns fruits de la terra molt preuats, de color negre, que es produeixen o es conserven a Castellterçol.
No puc dir, per tant, el preu d'aquest producte, que no sé si és igual o menor que el de la tòfona,però sí que puc dir que està al mateix nivell, el de la màxima categoria de la producció agroalimentària catalana.
L'Oli del Raig Antara és el resultat de la primera premsada de l'oliva, envasat directament en una ampolla de litre i el tap tradicional de les ampolles de gasosa; s'ha de consumir el més aviat possible, segons que s'adverteix en l'etiqueta, perquè "el seu primer despullat natural el fa a l'envàs". Com ja haureu deduït per l'origen, és fet amb olives arbequines i suposo que està emparat per la DO Siurana, tot i que l'etiqueta no ho diu, però la resta de la gamma sí que ho és.
L'he buscat al web de Coselva, la Cooperativa de la Selva del Camp que el produeix, però no hi apareix, perquè em sembla que és un producte escàs que es ven directament a les cooperatives associades (aquesta ampolla va sortir de la cooperativa de l'Aleixar) i només deuen poder comprar-lo uns quants privilegiats, entre els quals aquest any la fortuna m'ha inclòs.
No us sabria fer una nota de tast, però sí que us puc explicar que és un oli espès, fins i tot tèrbol, perquè no ha rebut cap mena de refinat, i amb l'aroma i el sabor més intens que he sentit en un oli. L'he fet servir per amanir una verdura bullida, un arròs blanc, unes fulles d'enciam, i té la virtut de transformar-los en plats de luxe, encara que soni a tòpic.
Però com més m'agrada és simplement abocat en un plat, amb un pessic de sal, per anar-hi sucant pa fins que el cor em diu prou. És el que m'agrada més ara, aprofitar l'avinentesa i gaudir d'aquest delícia, però el cor no em diu mai prou.