divendres, 8 de gener del 2010

un inesperat i magnífic regal de reis

La meva mare em va fer dimecres un magnífic i inesperat regal de Reis. Per culpa o gràcies a la foto, ja heu endevinat de què es tracta: un arròs amb gambots, o com diuen els castellans, amb 'carabineros'.
Que la mare et faci un arròs entra dins del que sol ser habitual, i que sigui bo segurament també és freqüent, per tant, probablement us haureu preguntat com ho puc qualificar de magnífic i inesperat regal. És senzill. Magnífic ho dic perquè ho era, un dels millors arrossos que he menjat, molt millor que els que faig jo sens dubte, després us explicaré com el va fer. Això sol ja seria un bon regal per un dia com aquest, que tots els nens en tenen i jo, com que ja no sóc un nen i enguany no dec haver fet prou bondat, no en tenia.
Però també he dit que va ser un regal inesperat, no pas perquè em convidessin a darrera hora, sinó perquè la meva mare és gran i està malalta, té una malaltia que no fa al cas però que
fa uns mesos es va agreujar arran d'una caiguda. Tot plegat la va afectar força i va perdre molt. Tant, que no esperava pas que em pogués oferir un obsequi com aquest, fins que d'un temps ençà el seu estat no només no ha empitjorat sinó que ha millorat. La malaltia no té cura, però sembla que la medicació l'ha aturat i pot fer una vida força normal, tot i que amb moltes limitacions.
Malgrat aquestes limitacions, no vol deixar de fer el que ha fet sempre, sortir a comprar i a passeig, llegir, fer encreuats i, és clar, cuinar per a la família. Dimecres, dia de Reis, ho va fer per a mi (els meus fills no van poder venir) i per al pare, que és deleix pel marisc de color vermell i uns dies abans havia comprat una caixa de gambots congelats preciosos.
Ja veieu que aquest arròs m'hauria agradat encara que no hagués quedat al punt, però us puc ben assegurar que qualsevol altre s'hi hagués llepat també els dits.

La recepta és la clàssica amb algunes variacions: va començar fregint els gambots a la paella i, abans de reservar-los, els va aixafar el cap per treure'n part del suc: encara que la presentació final no quedés tan maca, en aquest llit saborós es va coure el pollastre, la ceba, poc a poc perquè quedi ben cuita, l'all i el tomàquet, la sípia, i si s'asseca, una mica de brou. Després, l'arròs, ben sofregit, una bona estona, que s'amari bé dels sabors, i finalment el brou de peix calent; a mitja cocció, uns musclos i unes cloïsses, i cap al final, els 'carabineros' a muntar guàrdia sobre el conjunt. Tan senzill com memorable: ho va corroborar el pare, que fa cinquanta anys que gaudeix la cuina de la mare.

18 comentaris:

  1. Manel,
    M'he emocionat llegint el teu post parlant de la teva mare. Custodia bé aquest tresor que tens com a mare, doncs és un luxe poder gaudir de la cuina d'elles.
    Com pinta el temps per dissabte? les noticies fan tenir por i tot, bé ja ens mantindrats informats oi?
    Apa,
    Salut,

    ResponElimina
  2. L'arròs de les mares sempre és el millor del món! Però en aquest cas és ben cert. I més que regal de Reis, gairebé diria que era un regal del cel, pel que ens has explicat. Tant de bo te'l pugui fer durant molts anys!
    Una abraçada a tots dos!

    ResponElimina
  3. Manel, has fet un post preciós i, tot i que l'arròs, pel que expliques i per la foto, havia de ser BONÍSSIM. El que menys m'ha importat ha estat això. M'ha emocionat molt (més del que t'imagines) el veure com descrius ta mare, com l'estimes i com aprecies la seua art culinària i el seu esperit de superació malgrat l'edat i les dificultats inherents. Preciós, tendre i propi d'una persona tan generosa i agraïda com tu. Els qui hem perdut la mare de fa temps, apreciem molt aquestes coses. Tant de bo la teua puga fer-te milers d'arrossos i plats d'aquells que només les mares saben fer com ningú. Rep una abraçada ben grossa.

    ResponElimina
  4. Manel, quina entrada més bonica que has dedicat a la teva mare! Recordo els mals moments que heu passat arran de la seva malaltia i estic super contenta que t'hagi pogut fer aquest regalàs tan bo... L'arròs de la mare sempre és el més bo, però en aquest cas, el mèrit és molt més gran...
    Cuida-la bé, eh? (ja sé que ho fas, eh? :) )
    Fins demà!

    ResponElimina
  5. Manel.
    Aiiiiiii, com m'has emocionat, m'ha pasat com els reste dels cometarites. El que menys importa es l'arros que per el fet de estar fet per la Mare sempre tenen el seu toc especial que nomes les Mares saben.
    Un regal precios i clar també inesperat.
    Disfruta dels Pares.
    Tere

    ResponElimina
  6. Manel, t'entenc perfectament, sens dubte ha estat el millor regal que et podien fer.
    De fet quan penses que haurà coses impossibles, en aquest cas un arròs cuinat per la teva mare, i de sobte es produeix, la felicitat i l'alegria no es poden descriure.
    Me'n alegro molt, te'l mereixes aquest regal i molts més.
    Un petó.

    ResponElimina
  7. quin regal més bonic, aquests són els millor, no tenen preu.

    ResponElimina
  8. Felicita a la cuinera de part meva! Un autentic regal!!

    ResponElimina
  9. Com molt be dius l`arròs fet per la mare es el millor del mon i si a sobre i afegim la problemàtica actual dons encara mes espero i desitjo que pugui fer-te l`arròs molts mes anys
    Petons

    ResponElimina
  10. Ja sé d'on surt que tu siguis el rei dels arrossos! Felicitats a la cuinera, com la mare res!!!
    Ptnts

    ResponElimina
  11. Manel......no tinc paraules, tu ho has dit tot

    felicitats per a tu i per a la mare que et va parir

    petons

    ResponElimina
  12. Manel, i tant que és el millor regal!! Que la teva mare encara us pugui deleitar amb aquesta meravella es lo millor...Realment té una pinta deliciosa, i has fet bé de dedicar-li aquesta bonica entrada.

    Ens veiem demà!!

    Núria

    ResponElimina
  13. Manel,
    Un arròs sensacional, però més sensacional és tota la història que l'acompanya i que tan be has explicat.
    Aprofito per agrair-te la extraordinària organització i el "contingut" de les interessants visites que ens vas oferir ahir a tots els blocaires que ens vam desplaçar fins al teu Castellterçol.
    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  14. Hola Manel, em va alegrar coneixer-te en persona durant la trobada blocaire. Gràcies de nou i fins a la propera!

    ResponElimina
  15. Manel, com m'has emocionat! Quin post tan bonic que li has dedicat a la teva mare...i com me'n alegro que almenys a malaltia no vagi a més i podeu gaudir aquest i molts d'altres del seu talent a la cuina i de la seva conversa...Aquesta és la millor herencia que ens poden deixar...la seva companyia!
    Petunets,
    Eva.
    Pd. ja tinc ganes que feu crònica i poseu fotos d'ahir!!!

    ResponElimina
  16. FELICITATS PER TENIR UNA MARE TAN MACA I AMB TANTES GANES DE VIURE.

    ResponElimina
  17. Manel, sóc la Núria (feina), felicitats, sens dubte és el millor i més preuat regal. Enhorabona de tot cor

    ResponElimina
  18. moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
    el meu germà li va imprimir el post i li va agradar molt, i diumenge la vaig asseure davant l'ordinador per llegir els comentaris, i us puc dir que li vau arribar endins. gràcies per ser-hi!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte