torradeta nòrdica per a una ocasió especialDissabte vaig convidar cinc persones a esmorzar, una parella de Barcelona que aprecio molt i tres amigues blocaires que o bé no coneixia en persona o bé tenia ganes de conèixer molt millor. Tenia tantes ganes que s'ho passessin bé i es trobessin a gust que ho vaig organitzar fatal, volia fer massa coses sense tenir en compte que teníem poc temps i que en aquest poc temps en lloc d'estar a la cuina el que ha de fer l'amfitrió és estar amb els convidats. Sigui com sigui, ara ja no té remei, i espero que no m'ho tindran en compte la pròxima vegada que els convidi.
Tot això ve a tomb perquè entre d'altres coses vaig pensar fer aquest mosset que a l'hora de la veritat va acabar de preparar una de les convidades, perquè jo no havia tingut temps de fer-ho abans. El cert és que hi havia massa coses per menjar i no teníem gaire temps, i aquesta torradeta alguns ni la van tastar; a mi em va agradar, com sempre que he combinat un formatge amb un fumat com en aquest cas.
Per a la base vaig fer servir uns triangles de pa de sègol suec (de l'Ikea, com tot el meu pis) i el vaig untar amb una barreja de formatge de cabra de rull (del que venen en rodanxes sense crosta) i formatge d'untar tipus philadelphia. A sobre, salmó fumat, també del nord, com el pa, i finalment herbes i tomàquets.
En el cas de les herbes, vaig comprar una bossa de ruca i fulles de mostassa vermella, que donen un gust molt especial, i els tomàquets eren els minitomàquets de colors dels quals ja he parlat aquí. Les herbes les vaig amanir amb oli, sal i vinagre de mòdena, i els tomàquets, només amb una mica d'oli i sal.
Avui me n'he tornat a fer per dinar, sobretot per poder fer la foto (amb el fons nevat, gairebé igual com estava dissabte, i d'acord amb el toc nòrdic del plat), i m'ha tornat a agradar. Llàstima que no tots els tastessin, però en tornaré a fer quan tingui convidats.
Segur que els teus convidats van estar ben contents!!! sempre ens pasa que pensem que no ho hem fet prou bé!
ResponEliminaBoníssima la torradeta, en prenc nota!!
Una abraçada!
Bona recepta, però sobretot... bona foto!
ResponEliminaEl que et va passar a tots ens passa, voldries fer tantes coses que al final... fas el que pots.
ResponEliminaLa vista del plat i del poble es impresionant.
Un petó
Ja passa aixó, vols fer tantes coses que al final el temps es posa al damunt i no fas ni una ni altres coses. Però estic segura que aquestes persones van disfrutar moltíssim amb tot y sobretot de tú, lo més important, que et mereixes un monument per organitzar tal trobada tant bé i amb tanta gent. Petons
ResponEliminaPD; la foto d'exposició, maquíssima
Sempre passa el mateix , Manel!!
ResponEliminaQuan més bé vols quedar......però ,tranquil que esta estupendo.
Manel, com a una de les cinc persones que vam venir a esmorzar et vull dir que de cap manera vas quedar malament, potser també vam arribar una mica tard i això també va fer que poguessim estar menys temps. Però estic encantada d'haver passat pel teu àtic-IKEA de meravelloses vistes , haver compartit el teu esmorzar i aquella estona tan agradable amb tu i els altres quatre i, et puc assegurar (jo si que la vaig tastar) que aquesta torradeta està bonissima! (el que no vaig tastar van ser els menuts)
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per tot, van ser 11 hores precioses, de veritat!
I espero que es pugui repetir!
PTNTS
Dolça
Manel,
ResponEliminaaixò ens pasa sempre a tots.
Un postal molt bonica.
ptns.
estic segura que les teves convidades van quedar satisfetes de l'anfitrió.
ResponEliminaA veure si la propera m'animo a venir, que estem ben aprop
ptns
Segur que els teus convidats van quedar tots encantats!!!!!!
ResponEliminaPtnts
Jo sííííííí que vaig tastar aquesta torradeta i em va agradar molt! i les tartaletes, i la truita de verdures, i la botifarra negra amb les patates i els cigronets, tot boníííísim!. Em van quedar pendents els menuts, ja, ja.
ResponEliminaJo crec que quan tenim convidats, tots tenim sempre la sensació que no ho fem prou bé, però segur que és una apreciació nostra.
Nosaltres vam estar encantats, tant amb l'amfitrió com amb la companyia de les altres convidades. Quan ho repetim?
Petonets
Ara entenc que no hi fóssis a la Plaça mentre ens anavem convertint en glaçonets blocaires!!! ;-)
ResponEliminaLa foto és preciosa i me'n menjaria una ara mateix! Quina bona pinta!!!
Una abraçada!
Ina recepta molt bona!
ResponEliminaI molt ben acompanyada amb aquest fons!
Bon any!!
Manel, tot l'esmorzar va estar deliciòs...(menys els menuts els vaig deixar per a la propera ocasió...o no..?) i la torrada de sègol de l'Ikea i tot el que duia a sobre boníssima, com lal truita de verdures i les tartaletes de formatge amb mermelada de tomàquet, i la llangonissa amb patates,ceba i cigrons...
ResponEliminaAquell esmorzar prometia un gran dia...
I el més important...la companyia!
De tot cor moltes gràcies
Ptnts
M
I jo que sóc la última , de moment seré la botxina ( es diu així? ) i com veig que per molt que t´ho diguem tu t´has proposat sentir el contrari allà va.
ResponEliminaHo vas fer molt molt malament , l´esmorzar ohhhhh, doleeeeeennnnttttt tot, tot i tot ,( bé l´únic que em va quedar de tastar la truita , pel demès el que em va faltar va ser temps per repetir)
L´organització pèssima , i l´organitzador diuen que va deixar als convidatsi va marxar de parranda, oh, una catàstrofe, però tot i així , ens ho vam passar collonut i volem repetir aviat, i tot i que organitzes molt malament volem que hi tornis i que ens en preparis un altra i un altre esmorzar, amb pa d´ikea que tot i que a mi no m´agrada el salmó en vaig menjar i el proper dia que vagi a ikea compro pa i salmó.
I que , estas mes content ara? doncs ves preparant el proper esmorzar que venim.
PETONETS KING RICE
Ei! Fa uns dies que tombava per internet buscan idees per fer el meu blog de cuina, i he topat amb aquest. En primer lloc, m'agradaria felicitar-te, m'encanten les teves receptes i ja en tinc algunes d'apuntades per tastar-les.
ResponEliminaI en segon lloc, diré que m'has ajudat a decidir una part important del meu futur blog: he decidit que l'escriuré en català.
Moltes gràcies!
Manel ,ja veig que em vaig perdre un esmorzar espectacular! Clar que amb els cigrons i els menuts no sé pas si podria a les 8 del matí, je je je...
ResponEliminaPerò amb aquesta deliciosa torradeta de la foto, t'asseguro que sí!
Una torrada espectacular, amb un fons encara mes bonic, quines vistes tens renoi.
ResponEliminaPetons
Quina barra, em moro de l'enveja, a veure si la propera em toca a mi.
ResponEliminaPel que dieu: un esmorzar espectacular per a un dia de cine. M'encanta la foto, a part que la llesca que deu estar d'allò tan bona... i amb paisatge nevat de fons.
ResponEliminapetons!
Ja sabem com les gastes quan convides a esmorzar??? :-) Veig que totes i cadascuna de les afortunades a esmorzar el dissabte han quedat encantades, i no m'extranya gens ni mica, cuines de manera excel·lent i la teva companyia i saber fer és de les millors que una persona pot gaudir.
ResponEliminaPetons amic.
Pd: penso que les afortunades t'haurien també de convidar a esmorzar, ja saps quan vulguis organitzem una sortida cap al Sud del País!!! nosaltres dos t'acompanyem segur! Muac.
Hola Manel! A mi sempre em passa quan convido gent a casa que estic més temps a la cuina que cap altra cosa.
ResponEliminaAquesta torrada nòrdica jo l'hauria tastada segur, me perd el salmó i la combinació d'ingredientes és molt bona.
La foto i la presentació de 10!
pt!
Hola Manel t'he descobert a través del blog dels vermells i porto aquí..... bueno no sé el temps. Felicitats! i aquest mos té una pinta exquisita.
ResponEliminaMuas!
Nosaltres gelant-nos a la plaça... I crec que tindrà cua per esmorzars a partir d'ara... Jo m'apunto als menuts!!!
ResponEliminaQuina pintaaaaa!! No m'estranya que les teves convidades estiguin encantades...jo també m'ho hagués menjat TOT!!! :)
ResponEliminaJo també penso que és una sensació nostra que quan tenim convidats no estem prou pendent de tot...xo ja veus que totes van estar de luxe al teu piset!
Petunets,
Eva.