diumenge, 11 de març de 2012

quatre anys, sis-centes entrades i mig milió de visites després...

... aquí seguim. Potser no som els mateixos, però aquí seguim. Segur que molts de vosaltres no hi éreu, quan fa quatre anys va començar a caminar aquest bloc, però n'hi ha uns quants que sí, i em sembla que els tinc força identificats. Però ni tan sols aquests, ni jo, no som els mateixos, encara que mantinguem els mateixos noms.
En el meu cas, aquests quatre anys han estat molt i molt importants, no ho sabeu pas; o potser sí. No diré que han estat els més importants de la meva vida perquè abans me n'han passat moltes, de coses, i algunes ben meravelloses: néixer, enamorar-se per primera vegada i, sobretot, els fills, són experiències que marquen per tota la vida. Després d'aquests, no tinc cap dubte que els darrers quatre anys he viscut alguns dels moments més meravelloses que recordo. I també algun dels més tristos, per no dir el que més.
Els que em llegiu amb paciència des de fa temps heu pogut seguir, d'una manera més o menys explícita, algunes d'aquestes experiències vitals, perquè no m'ha recat explicar-les quan em feien feliç, ni tampoc quan les coses no han anat tan bé. Excepte una sobre la qual un dia vull escriure abastament però que requereix molta profunditat i reflexió
Ara, el bloc, com a reflex de la meva situació personal, està una mica al ralentí, perquè, com ja he explicat aquí, la vida a vegades passa per davant i és bo que així sigui, perquè tampoc no vull ser un esclau ni un addicte a aquest lloc, per més que l'estimo molt i us estimo a tots vosaltres.
Però quan es tracta precisament d'amor, d'amor a una filla i d'amor a una dona, els altres queden en segon terme, i aquestes dues passions em xuclen ara amb tal força, i per motius ben diferents, que exhaureixen la meva capacitat de creació i de comunicació.
Per això, el quart aniversari del bloc, que s'escau avui mateix, i que coincideix amb la superació dels 600 articles publicats i a punt d'arribar a 500.000 visites rebudes, és per a mi un motiu d'alegria i satisfacció, però també d'una certa tristesa perquè no coincideix amb un moment àlgid de la meva vida blocaire com va ser, per exemple, l'any passat.
Però igual que fa dos anys vaig passar una època allunyat del bloc i després vaig tornar amb força renovada, ara em sento d'una manera semblant, i ja us aviso que 'cuinar és generós' no és pas un bloc mort, sinó que segueix viu, i molt viu, perquè jo no el vull enterrar i, sobretot, perquè vosaltres el manteniu viu amb les vostres visites diàries, hi hagi novetats o no n'hi hagi.
Amb aquest escalf, amb l'amor dels meus fills Aleix i Lara i amb la força extraordinària que em dóna la Marina, no patiu que el bloc seguirà, com a mínim, quatre anys més. Moltes, moltíssimes gràcies, a ells i a tots vosaltres.

60 comentaris:

  1. 4 anys!!!!! com passa de ràpid el temps...i evidentment que no som els mateixos... per sort tot evoluciona i fem camí...lo important és ser-hi...i aquí estem en el teu aniversari...desitjant poder continuar gaudint del teu blog 4 anys més i els que vinguin!!!
    Felicitats Manel!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola, eva petunets :-)) m'agrada molt seguir-te veient aquí després de tants anys i després de tantes coses que ens han passat, per a tu han estat també uns anys importantíssims, oi?
      petonets!

      Elimina
  2. Per molts anys Manel!
    Els que érem aquí fa 4 anys i coneixem tot això que mig expliques, et seguirem durant els propers 4 anys, amb els alts i baixos que calgui.
    M'alegro que altres coses a la vida et facin deixar el blog en segon terme ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola, gemma! vas ser de les primeres que vas venir i deixar un comentari, i la primera de les persones que he tingut després el plaer de conèixer.
      hi ha coses bones que no em deixen dedicar-me prou al bloc, però també de dolentes, ja ho saps, espero que ben aviat tindrem ocasió de parlar-ne amb tranquil·litat, sobretot de les primeres :-)

      Elimina
  3. Muchas felicidades Manel, 4 años y estas 500.000 visitas, más las entradas dan cuenta de que tu cocina, tus reflexiones en voz alta y tu persona interesan en este mundo, yo solo llevo casi 2 años y siguiéndote y pienso que el blog ha de ser para disfrutar y pasarlo bien. Disfruta de la vida y cuando puedas publicar aquí nos veremos.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, miquel, estic segur que ens seguirem veient aquí durant molt de temps! una abraçada!

      Elimina
  4. Manel,
    Ha passat el temps però aquí seguim, com els vells rockers. Sortosament no som els mateixos que fa quatre anys i dins de quatre més, encara ho serem menys, però el que importa es ser-hi i seguir endavant.
    Una forta abraçada i per molts anys.

    Glòria i Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep, m'agrada molt això dels vells rockers, perquè no moren mai! ens seguirem veient durant molt de temps! una abraçada

      Elimina
  5. L'important és fer camí amb els seus alts i baixos. Les pauses són bones per tornar amb forces renovades... Pensa que, malauradament, hi ha persones que durant que aquests 4 anys han deixat de fer camí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola, cristina! me n'he adonat, d'això que dius, rellegint els primers posts i mirant els primers comentaris, molt de persones que aleshores feien un bloc i ho han deixat per diverses causes. l'important és fer camí, en prenc bona nota. una abraçada!

      Elimina
  6. Felicitats pel teu cumpleblog!!!! com diu en Josep el que importa es seguir endavant!!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, marylou, seguirem, segur! un petó

      Elimina
  7. Moltes felicitats per aquests 4 anys!! En aquells temps jo encara no voltava pel món dels blogs i el teu el vaig començar a mirar fa un anyet, però de seguida em va enganxar! Com diuen, el blog ha de ser per diversió però mai ens n'hem de sentir esclaus. Estic contenta que aquests motius que passen per davant de l'activitat del blog siguin tan bons! Cadascú ha de fer el camí al seu ritme... Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, bet! tu encara ets molt jove, fa quatre anys vés a saber on paraves :-) hi ha motius molt bons, i altres no tant, per no poder donar el mateix que abans al bloc, però seguirem fent camí. gràcies per ser-hi!

      Elimina
  8. "...per més que l'estimo molt i us estimo a tots vosaltres"... Jo crec que és justament per que l'estimes i ens estimes, si no fos així ja l'haguessis enviat i ens haguessis enviat a pastar fang. Moltes gràcies per ser-hi, i moltes felicitats!
    Sara Maria
    http://delicies.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. sara maria, com us puc enviar a pastar fang, tant importants com sou per a mi... ja ho saps, oi? gràcies i fins ben aviat!

      Elimina
  9. Malgrat els sotracs i bonys de la carretera, hem de procurar viure com el paio que condueix el BMW de l'anunci, el de la ma al vent per la finestra. T'agrada viure? Doncs aixó.
    I si ara condueixes més per altres camins simplement es tracta de la vida. Felicitats per els kilòmetres fets i els paisatges.
    Una abraçada

    Oscar

    ResponElimina
    Respostes
    1. òscar, no he vist l'anunci, ni tinc un bmw, jo tinc un cotxe més modest, i saps prou bé que a la carretera hi ha sotracs, però també unes rectes fantàstiques on puc accelerar i córrer com m'agrada! viure, en definitiva, a vegades amb bona companyia com la teva.
      una abraçada!

      Elimina
  10. Òstres, quatre anys, sí que passa ràpid el temps!!! I, en aquests quatre anys, els nostres blogs han anat canviant de fesomia i les nostres vides han anat evolucionant, amb moments més feliços, que no oblidarem, i altres de més tristos, que també haurem de recordar...
    Les reflexions de l'Òscar m'han fet pensar en uns versos de Machado que sempre m'ajuden en moments baixos: "todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar".

    Una abraçada ben forta i PER MOOOOOOLTS ANYS!!!!
    Anna

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, anna! efectivament, tot passa i tot queda, i també deia machado que el camí es fa en caminar, i en això estem tots, oi? gràcies per compartir a vegades el camí!

      Elimina
  11. buffff,enhorabona crack!!! 4 anys son molts,que ho poguis anar fent salut manel.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. quatre anys són molts, però vés-hi pensat que segur que amb el teu també hi arribaràs, perquè ets una persona prou constant, ho demostres cada dia des que et segueixo. fins aviat!

      Elimina
  12. Més o menys vam nèixer a la vegada, i coses de la vida, t'he aant seguint des del principi. Què ets de visita obligada per a molts de nosaltres ja ho saps, no cal que t'afalagui més ;-D,. Per a mi ets d'obligada visita ( i ara no te m'enfadis heheh) potser més pel què dius i com ho dius que per les receptes. Ep! que amb això no vulll dir que no m'agradi la teva cuina, eh!!!
    Segueix així, la vida és nostra, el bloc forma part d'ella i el tenim per gaudir-ne, gaudeix de tot el que tens i si de tant en tant ens creuem pel camí perfecte!!
    Felicitats pels 4 anys i per tot el demés que ens has dit, que m'ha encantat saber-ho.
    (caram, mai havia fet un comentari tan llarg ;-D )


    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. dolça, efectivament ets de les que tinc comptades des del prncipi :-) i sé de la teva fidelitat. no m'enfado pel que dius, al contrari, per a mi la paraula és el més important del bloc, i celebro que t'agradi.
      estic segur que ens seguirem veient pel camí, encara que no tant sovint com m'agradaria, i et podré explicar les coses bones que m'han passat, i també les dolentes, que n'hi ha. una abraçada!

      Elimina
  13. Per a mi també es motiu “de orgullo y honda satisfacción” llegir el teu bloc, compartir una cervesa o copa de vi de tant en tant, riure plegats i certs cops gaudir d’una bona conversació i una bona taula. Apa ànims i per quan un bon arròs?

    ResponElimina
    Respostes
    1. tiriti, ets un cas, quan ho escrivia, també em vaig adonar que semblava un discurs del rei :-)
      seguirem compartint tot això que dius, i també l'arròs, per què no? comencem a pensar el lloc i la manera, val?

      Elimina
  14. Enhorabona, gràcies a tu, varem posar cara a molts blocaires' deixant-nos entrar en el vostre món tot i no tenir bloc. Ànims i endevant.
    Rosa

    ResponElimina
  15. rosa, moltes gràcies a tu per seguir aquí, va ser un plaer conèixer-vos i segur que tindrem ocasió de tornar-nos a trobar!

    ResponElimina
  16. Moltes felicitats tito Manuè, i molts records de tota la familia!
    Martines.

    ResponElimina
    Respostes
    1. martines, quin dia vindreu a celebrar-ho?

      Elimina
  17. Et llegeixo sovint, però no t'havia fet mai cap comentari, crec que avui és un bon dia per inagurar-ho: FELICITATS!!!
    Cesca

    ResponElimina
    Respostes
    1. avui és un dia immillorable per deixar el primer comentari, m'ha fet molta il·lusió saber que hi ets. gràcies, i fins quan vulguis!

      Elimina
  18. Soc petita i nomès porto un any ;) peró seguirè amb tu molts més ....

    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, isabel, això que dius és molt bonic, t'ho agraeixo de veritat.
      un petonet.

      Elimina
  19. ei fantastic com sempre el teu blog, el segueixo!! ah si voleu participar al meu sorteig o si en vols fer difussió? : http://www.etiametiam.blogspot.com/2012/03/concurs-blog-etiam-by-maite-amics.html


    gràcies per tottt

    ResponElimina
    Respostes
    1. maite, els nostres blocs van néixer amb un dia de diferència, m'ha fet molta il·lusió adonar-me'n mirant el teu. que per molts anys ho poguem celebrar!

      Elimina
  20. I que en siguin molts més Manel, que els "clàssics" no han de morir! ;)
    Petons i felicitats!
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostres, sandra, això de 'clàssic' m'ha arribat, perquè estic segur que no ho dius pas per jubilar-me, oi? :-))
      gràcies i fins aviat!

      Elimina
  21. Senyor Manel,
    A parte de tu blog, he tenido la fortuna de conocerte en persona y verte disfrutar de uno u otro sarao. Todo un placer.
    Todos los bloggers pasamos por épocas un tanto oscuras, sean causas personales o laborables, pero blogs como el tuyo no deberían perderse. Dentro de la amalgama de "blogs recetarios" es de lo mejorcito, en contenido y estética fotográfica, que conozco. Más incluso que algunos con "premios" que se han visto, se ven y se verán por la blogosfera, pero eso es otro post...
    Animo, energia y fogones (también con C y con J)!
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. senyor pantxeta,
      espero poder-te agraïr algun dia aquest comentari. no pateixis que de fogons n'anirem fent, d'ànim procuraré que no me'n falti, d'energia ja hi ha qui me'n dóna, i d'allò altre que dius, espero tenir-ne prous.
      una abraçada!

      Elimina
  22. Enhorabona Manel!! efectivament la vida s'ha de viure segons se'ns presenta, però no abandonis aquest espai!! Necessitem de la teva cuina tan propera, dels teus comentaris tan amigables, encara que sigui una miqueta de tant en tant... Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltíssimes gràcies, montse, no pateixis que no abandonaré pas, no mentre hi hagi gent com tu que em digui aquestes coses.
      una abraçada!

      Elimina
  23. 4 anys Manel, i el meu a punt de fer-los tambè, t'en recordes, el meu va començar tambè més o menys. I jo tambè publico quan puc, el temps i altres cosses de la vida m'ho permeten.
    Que segueixis molt i molt de temps compartint aquestes boníssimes receptes.

    Una abraçada amic

    ResponElimina
    Respostes
    1. núria, me'n recordo molt bé, ets de les que tinc controlades del principi :-) espero que durant molts anys seguirem aquí, com diuen en castellà, contra viento y marea.
      un petó.

      Elimina
  24. Manel, per molts anys!!
    Crec que els blocaires que et seguim, podem entendre perfectament el que comentes i a tots alguna vegada o altra també ens ha passat.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, mercè, tu has passat situacions molt pitjors, i espero que també molt millors. gràcies per ser-hi. una abraçada!

      Elimina
  25. Molts d'anys!!! Estic molt content de llegir-te sempre que puc, és a dir, quan la feina m'ho permet. M'agrada molt com descrius les teues receptes. Transmets tota una filosofia de vida en el que escrius i això traspua per tot el teu blog. Novament, FELICITATS!!! I que continues molts i molts anys alegrant-los l'existència amb el teu blog.
    Salutacions des del sud del País Valencià

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, francesc. a tu també et tinc 'fitxat' entre els primers i més fidels seguidors d'aquesta cuina, i he de dir que una de les majors satisfaccions d'aquests anys ha estat poder-vos conèixer a tu i l'oreto.
      una abraçada!

      Elimina
  26. Manel, felicitar-te per aquests quatre anys és un plaer. Enhorabona. Jo t'he conegut fa poquet però sort que t'he conegut! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, marina.
      el descobriment del teu bloc jovencell va suposar una alenada d'aire fresc i un exemple per a aquest bloc veterà. m'agrada que ambdos tinguin tant en comú: l'amor a la cuina i a les coses ben fetes, a la terra i els seus productes, a la cultura que l'envolta, a les coses noves... estic segur que això seguirà sent així durant molt de temps, i que seguiran convivint i creixent mantenint cadascun la seva personalitat.

      Elimina
  27. Felicitats per els quatre anys i que continuïs molts més. La vida ens dona molts sotracs dolents, però també ens dona carreteres molt i molt bones, que son a les que ens em de agafar amb totes les nostres forces per seguir endavant.
    Una abraçada

    ResponElimina
  28. tens raó, sión, la vida ens dóna coses molt bones que ens ajuden a seguir endavant, gràcies per recordar-ho i per ser-hi.

    ResponElimina
  29. Moltes felicitats Manel.
    Continua amb la mateixa il·usió que fins ara i ens faràs feliços a tots.

    Francesc

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, francesc. és un plaer saber que em llegeixes, i poder compartir ni que sigui una estona de tant en tant com dimarts. una abraçada!

      Elimina
  30. Felicitar-te pels 4 anys i a esperar que tornis a agafar esbranzida en la teva productivitat al blog. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, ricard. en això estem, agafant embranzida per seguir, cosa fàcil amb el vostre escalf. una abraçada!

      Elimina
  31. Felicitats Manel, ni que siguin endarrerides. Jo que sóc un deixeble teu en aixó del bloc, estic passant per la mateixa 'crisis'. No es tracta de tancar el bloc, si no que la propia vida t'emporti allà on sigui i al ritme del moment.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, jose. malgrat la crisi, veig que vas publicant, i potser també et convenia un descans, després de tanta activitat, però tens raó que cal anar-se adaptant a cada moment i ara ja ho sé prou que tens molta feina.
      salut!

      Elimina
  32. Ja quatre anys! Com passa el temps!
    Ja ho pots ben dir... no som els mateixos! Ens els darrers quatre anys ens n'han passat moltes de coses a tots plegats algunes extraordinàries, algunes punyents i doloroses, però això és la vida oi? ;)
    Gràcies per aquests quatre anys d'experiències compartides i pels anys que vindran amb més o menys activitat al bloc, però al cap i a la fi, i d'una manera o altre, compartides!
    Una abraçada!

    Nuni

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, nuni!
      tens tota la raó, ens han passat moltes coses en aquests anys, i a vosaltres us ha canviat força la vida, oi?
      estic segur que també tens raó que seguirem compartint esperiències, i espero que no només quatre anys, sinó molts més.
      una abraçada!

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...