... aquí seguim. Potser no som els mateixos, però aquí seguim. Segur que molts de vosaltres no hi éreu, quan fa quatre anys va començar a caminar aquest bloc, però n'hi ha uns quants que sí, i em sembla que els tinc força identificats. Però ni tan sols aquests, ni jo, no som els mateixos, encara que mantinguem els mateixos noms.
En el meu cas, aquests quatre anys han estat molt i molt importants, no ho sabeu pas; o potser sí. No diré que han estat els més importants de la meva vida perquè abans me n'han passat moltes, de coses, i algunes ben meravelloses: néixer, enamorar-se per primera vegada i, sobretot, els fills, són experiències que marquen per tota la vida. Després d'aquests, no tinc cap dubte que els darrers quatre anys he viscut alguns dels moments més meravelloses que recordo. I també algun dels més tristos, per no dir el que més.
Els que em llegiu amb paciència des de fa temps heu pogut seguir, d'una manera més o menys explícita, algunes d'aquestes experiències vitals, perquè no m'ha recat explicar-les quan em feien feliç, ni tampoc quan les coses no han anat tan bé. Excepte una sobre la qual un dia vull escriure abastament però que requereix molta profunditat i reflexió
Ara, el bloc, com a reflex de la meva situació personal, està una mica al ralentí, perquè, com ja he explicat aquí, la vida a vegades passa per davant i és bo que així sigui, perquè tampoc no vull ser un esclau ni un addicte a aquest lloc, per més que l'estimo molt i us estimo a tots vosaltres.
Però quan es tracta precisament d'amor, d'amor a una filla i d'amor a una dona, els altres queden en segon terme, i aquestes dues passions em xuclen ara amb tal força, i per motius ben diferents, que exhaureixen la meva capacitat de creació i de comunicació.
Per això, el quart aniversari del bloc, que s'escau avui mateix, i que coincideix amb la superació dels 600 articles publicats i a punt d'arribar a 500.000 visites rebudes, és per a mi un motiu d'alegria i satisfacció, però també d'una certa tristesa perquè no coincideix amb un moment àlgid de la meva vida blocaire com va ser, per exemple, l'any passat.
Però igual que fa dos anys vaig passar una època allunyat del bloc i després vaig tornar amb força renovada, ara em sento d'una manera semblant, i ja us aviso que 'cuinar és generós' no és pas un bloc mort, sinó que segueix viu, i molt viu, perquè jo no el vull enterrar i, sobretot, perquè vosaltres el manteniu viu amb les vostres visites diàries, hi hagi novetats o no n'hi hagi.
Amb aquest escalf, amb l'amor dels meus fills Aleix i Lara i amb la força extraordinària que em dóna la Marina, no patiu que el bloc seguirà, com a mínim, quatre anys més. Moltes, moltíssimes gràcies, a ells i a tots vosaltres.
4 anys!!!!! com passa de ràpid el temps...i evidentment que no som els mateixos... per sort tot evoluciona i fem camí...lo important és ser-hi...i aquí estem en el teu aniversari...desitjant poder continuar gaudint del teu blog 4 anys més i els que vinguin!!!
ResponEliminaFelicitats Manel!
Petunets,
Eva.
hola, eva petunets :-)) m'agrada molt seguir-te veient aquí després de tants anys i després de tantes coses que ens han passat, per a tu han estat també uns anys importantíssims, oi?
Eliminapetonets!
Per molts anys Manel!
ResponEliminaEls que érem aquí fa 4 anys i coneixem tot això que mig expliques, et seguirem durant els propers 4 anys, amb els alts i baixos que calgui.
M'alegro que altres coses a la vida et facin deixar el blog en segon terme ;)
Una abraçada!
hola, gemma! vas ser de les primeres que vas venir i deixar un comentari, i la primera de les persones que he tingut després el plaer de conèixer.
Eliminahi ha coses bones que no em deixen dedicar-me prou al bloc, però també de dolentes, ja ho saps, espero que ben aviat tindrem ocasió de parlar-ne amb tranquil·litat, sobretot de les primeres :-)
Muchas felicidades Manel, 4 años y estas 500.000 visitas, más las entradas dan cuenta de que tu cocina, tus reflexiones en voz alta y tu persona interesan en este mundo, yo solo llevo casi 2 años y siguiéndote y pienso que el blog ha de ser para disfrutar y pasarlo bien. Disfruta de la vida y cuando puedas publicar aquí nos veremos.
ResponEliminaUna abraçada
moltes gràcies, miquel, estic segur que ens seguirem veient aquí durant molt de temps! una abraçada!
EliminaManel,
ResponEliminaHa passat el temps però aquí seguim, com els vells rockers. Sortosament no som els mateixos que fa quatre anys i dins de quatre més, encara ho serem menys, però el que importa es ser-hi i seguir endavant.
Una forta abraçada i per molts anys.
Glòria i Josep
josep, m'agrada molt això dels vells rockers, perquè no moren mai! ens seguirem veient durant molt de temps! una abraçada
EliminaL'important és fer camí amb els seus alts i baixos. Les pauses són bones per tornar amb forces renovades... Pensa que, malauradament, hi ha persones que durant que aquests 4 anys han deixat de fer camí...
ResponEliminahola, cristina! me n'he adonat, d'això que dius, rellegint els primers posts i mirant els primers comentaris, molt de persones que aleshores feien un bloc i ho han deixat per diverses causes. l'important és fer camí, en prenc bona nota. una abraçada!
EliminaFelicitats pel teu cumpleblog!!!! com diu en Josep el que importa es seguir endavant!!
ResponEliminaPetonets
gràcies, marylou, seguirem, segur! un petó
EliminaMoltes felicitats per aquests 4 anys!! En aquells temps jo encara no voltava pel món dels blogs i el teu el vaig començar a mirar fa un anyet, però de seguida em va enganxar! Com diuen, el blog ha de ser per diversió però mai ens n'hem de sentir esclaus. Estic contenta que aquests motius que passen per davant de l'activitat del blog siguin tan bons! Cadascú ha de fer el camí al seu ritme... Una abraçada!
ResponEliminagràcies, bet! tu encara ets molt jove, fa quatre anys vés a saber on paraves :-) hi ha motius molt bons, i altres no tant, per no poder donar el mateix que abans al bloc, però seguirem fent camí. gràcies per ser-hi!
Elimina"...per més que l'estimo molt i us estimo a tots vosaltres"... Jo crec que és justament per que l'estimes i ens estimes, si no fos així ja l'haguessis enviat i ens haguessis enviat a pastar fang. Moltes gràcies per ser-hi, i moltes felicitats!
ResponEliminaSara Maria
http://delicies.blogspot.com
sara maria, com us puc enviar a pastar fang, tant importants com sou per a mi... ja ho saps, oi? gràcies i fins ben aviat!
EliminaMalgrat els sotracs i bonys de la carretera, hem de procurar viure com el paio que condueix el BMW de l'anunci, el de la ma al vent per la finestra. T'agrada viure? Doncs aixó.
ResponEliminaI si ara condueixes més per altres camins simplement es tracta de la vida. Felicitats per els kilòmetres fets i els paisatges.
Una abraçada
Oscar
òscar, no he vist l'anunci, ni tinc un bmw, jo tinc un cotxe més modest, i saps prou bé que a la carretera hi ha sotracs, però també unes rectes fantàstiques on puc accelerar i córrer com m'agrada! viure, en definitiva, a vegades amb bona companyia com la teva.
Eliminauna abraçada!
Òstres, quatre anys, sí que passa ràpid el temps!!! I, en aquests quatre anys, els nostres blogs han anat canviant de fesomia i les nostres vides han anat evolucionant, amb moments més feliços, que no oblidarem, i altres de més tristos, que també haurem de recordar...
ResponEliminaLes reflexions de l'Òscar m'han fet pensar en uns versos de Machado que sempre m'ajuden en moments baixos: "todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar".
Una abraçada ben forta i PER MOOOOOOLTS ANYS!!!!
Anna
moltes gràcies, anna! efectivament, tot passa i tot queda, i també deia machado que el camí es fa en caminar, i en això estem tots, oi? gràcies per compartir a vegades el camí!
Eliminabuffff,enhorabona crack!!! 4 anys son molts,que ho poguis anar fent salut manel.....
ResponEliminaquatre anys són molts, però vés-hi pensat que segur que amb el teu també hi arribaràs, perquè ets una persona prou constant, ho demostres cada dia des que et segueixo. fins aviat!
EliminaMés o menys vam nèixer a la vegada, i coses de la vida, t'he aant seguint des del principi. Què ets de visita obligada per a molts de nosaltres ja ho saps, no cal que t'afalagui més ;-D,. Per a mi ets d'obligada visita ( i ara no te m'enfadis heheh) potser més pel què dius i com ho dius que per les receptes. Ep! que amb això no vulll dir que no m'agradi la teva cuina, eh!!!
ResponEliminaSegueix així, la vida és nostra, el bloc forma part d'ella i el tenim per gaudir-ne, gaudeix de tot el que tens i si de tant en tant ens creuem pel camí perfecte!!
Felicitats pels 4 anys i per tot el demés que ens has dit, que m'ha encantat saber-ho.
(caram, mai havia fet un comentari tan llarg ;-D )
PTNTS
Dolça
dolça, efectivament ets de les que tinc comptades des del prncipi :-) i sé de la teva fidelitat. no m'enfado pel que dius, al contrari, per a mi la paraula és el més important del bloc, i celebro que t'agradi.
Eliminaestic segur que ens seguirem veient pel camí, encara que no tant sovint com m'agradaria, i et podré explicar les coses bones que m'han passat, i també les dolentes, que n'hi ha. una abraçada!
Per a mi també es motiu “de orgullo y honda satisfacción” llegir el teu bloc, compartir una cervesa o copa de vi de tant en tant, riure plegats i certs cops gaudir d’una bona conversació i una bona taula. Apa ànims i per quan un bon arròs?
ResponEliminatiriti, ets un cas, quan ho escrivia, també em vaig adonar que semblava un discurs del rei :-)
Eliminaseguirem compartint tot això que dius, i també l'arròs, per què no? comencem a pensar el lloc i la manera, val?
Enhorabona, gràcies a tu, varem posar cara a molts blocaires' deixant-nos entrar en el vostre món tot i no tenir bloc. Ànims i endevant.
ResponEliminaRosa
rosa, moltes gràcies a tu per seguir aquí, va ser un plaer conèixer-vos i segur que tindrem ocasió de tornar-nos a trobar!
ResponEliminaMoltes felicitats tito Manuè, i molts records de tota la familia!
ResponEliminaMartines.
martines, quin dia vindreu a celebrar-ho?
EliminaEt llegeixo sovint, però no t'havia fet mai cap comentari, crec que avui és un bon dia per inagurar-ho: FELICITATS!!!
ResponEliminaCesca
avui és un dia immillorable per deixar el primer comentari, m'ha fet molta il·lusió saber que hi ets. gràcies, i fins quan vulguis!
EliminaSoc petita i nomès porto un any ;) peró seguirè amb tu molts més ....
ResponEliminapetonets
moltes gràcies, isabel, això que dius és molt bonic, t'ho agraeixo de veritat.
Eliminaun petonet.
ei fantastic com sempre el teu blog, el segueixo!! ah si voleu participar al meu sorteig o si en vols fer difussió? : http://www.etiametiam.blogspot.com/2012/03/concurs-blog-etiam-by-maite-amics.html
ResponEliminagràcies per tottt
maite, els nostres blocs van néixer amb un dia de diferència, m'ha fet molta il·lusió adonar-me'n mirant el teu. que per molts anys ho poguem celebrar!
EliminaI que en siguin molts més Manel, que els "clàssics" no han de morir! ;)
ResponEliminaPetons i felicitats!
Sandra
ostres, sandra, això de 'clàssic' m'ha arribat, perquè estic segur que no ho dius pas per jubilar-me, oi? :-))
Eliminagràcies i fins aviat!
Senyor Manel,
ResponEliminaA parte de tu blog, he tenido la fortuna de conocerte en persona y verte disfrutar de uno u otro sarao. Todo un placer.
Todos los bloggers pasamos por épocas un tanto oscuras, sean causas personales o laborables, pero blogs como el tuyo no deberían perderse. Dentro de la amalgama de "blogs recetarios" es de lo mejorcito, en contenido y estética fotográfica, que conozco. Más incluso que algunos con "premios" que se han visto, se ven y se verán por la blogosfera, pero eso es otro post...
Animo, energia y fogones (también con C y con J)!
Una forta abraçada.
senyor pantxeta,
Eliminaespero poder-te agraïr algun dia aquest comentari. no pateixis que de fogons n'anirem fent, d'ànim procuraré que no me'n falti, d'energia ja hi ha qui me'n dóna, i d'allò altre que dius, espero tenir-ne prous.
una abraçada!
Enhorabona Manel!! efectivament la vida s'ha de viure segons se'ns presenta, però no abandonis aquest espai!! Necessitem de la teva cuina tan propera, dels teus comentaris tan amigables, encara que sigui una miqueta de tant en tant... Una abraçada
ResponEliminamoltíssimes gràcies, montse, no pateixis que no abandonaré pas, no mentre hi hagi gent com tu que em digui aquestes coses.
Eliminauna abraçada!
4 anys Manel, i el meu a punt de fer-los tambè, t'en recordes, el meu va començar tambè més o menys. I jo tambè publico quan puc, el temps i altres cosses de la vida m'ho permeten.
ResponEliminaQue segueixis molt i molt de temps compartint aquestes boníssimes receptes.
Una abraçada amic
núria, me'n recordo molt bé, ets de les que tinc controlades del principi :-) espero que durant molts anys seguirem aquí, com diuen en castellà, contra viento y marea.
Eliminaun petó.
Manel, per molts anys!!
ResponEliminaCrec que els blocaires que et seguim, podem entendre perfectament el que comentes i a tots alguna vegada o altra també ens ha passat.
Una abraçada!
gràcies, mercè, tu has passat situacions molt pitjors, i espero que també molt millors. gràcies per ser-hi. una abraçada!
EliminaMolts d'anys!!! Estic molt content de llegir-te sempre que puc, és a dir, quan la feina m'ho permet. M'agrada molt com descrius les teues receptes. Transmets tota una filosofia de vida en el que escrius i això traspua per tot el teu blog. Novament, FELICITATS!!! I que continues molts i molts anys alegrant-los l'existència amb el teu blog.
ResponEliminaSalutacions des del sud del País Valencià
moltes gràcies, francesc. a tu també et tinc 'fitxat' entre els primers i més fidels seguidors d'aquesta cuina, i he de dir que una de les majors satisfaccions d'aquests anys ha estat poder-vos conèixer a tu i l'oreto.
Eliminauna abraçada!
Manel, felicitar-te per aquests quatre anys és un plaer. Enhorabona. Jo t'he conegut fa poquet però sort que t'he conegut! Petons
ResponEliminamoltes gràcies, marina.
Eliminael descobriment del teu bloc jovencell va suposar una alenada d'aire fresc i un exemple per a aquest bloc veterà. m'agrada que ambdos tinguin tant en comú: l'amor a la cuina i a les coses ben fetes, a la terra i els seus productes, a la cultura que l'envolta, a les coses noves... estic segur que això seguirà sent així durant molt de temps, i que seguiran convivint i creixent mantenint cadascun la seva personalitat.
Felicitats per els quatre anys i que continuïs molts més. La vida ens dona molts sotracs dolents, però també ens dona carreteres molt i molt bones, que son a les que ens em de agafar amb totes les nostres forces per seguir endavant.
ResponEliminaUna abraçada
tens raó, sión, la vida ens dóna coses molt bones que ens ajuden a seguir endavant, gràcies per recordar-ho i per ser-hi.
ResponEliminaMoltes felicitats Manel.
ResponEliminaContinua amb la mateixa il·usió que fins ara i ens faràs feliços a tots.
Francesc
moltes gràcies, francesc. és un plaer saber que em llegeixes, i poder compartir ni que sigui una estona de tant en tant com dimarts. una abraçada!
EliminaFelicitar-te pels 4 anys i a esperar que tornis a agafar esbranzida en la teva productivitat al blog. Una abraçada.
ResponEliminagràcies, ricard. en això estem, agafant embranzida per seguir, cosa fàcil amb el vostre escalf. una abraçada!
EliminaFelicitats Manel, ni que siguin endarrerides. Jo que sóc un deixeble teu en aixó del bloc, estic passant per la mateixa 'crisis'. No es tracta de tancar el bloc, si no que la propia vida t'emporti allà on sigui i al ritme del moment.
ResponEliminaSalut
moltes gràcies, jose. malgrat la crisi, veig que vas publicant, i potser també et convenia un descans, després de tanta activitat, però tens raó que cal anar-se adaptant a cada moment i ara ja ho sé prou que tens molta feina.
Eliminasalut!
Ja quatre anys! Com passa el temps!
ResponEliminaJa ho pots ben dir... no som els mateixos! Ens els darrers quatre anys ens n'han passat moltes de coses a tots plegats algunes extraordinàries, algunes punyents i doloroses, però això és la vida oi? ;)
Gràcies per aquests quatre anys d'experiències compartides i pels anys que vindran amb més o menys activitat al bloc, però al cap i a la fi, i d'una manera o altre, compartides!
Una abraçada!
Nuni
moltes gràcies, nuni!
Eliminatens tota la raó, ens han passat moltes coses en aquests anys, i a vosaltres us ha canviat força la vida, oi?
estic segur que també tens raó que seguirem compartint esperiències, i espero que no només quatre anys, sinó molts més.
una abraçada!