amanida de llenties amb rovellons a la vinagreta

anem al gra (19)

Quan el temps o la imaginació van escassos, a la cuina ens dediquem a repetir allò que tenim més costum de fer, ja siguin verdura i planxa, per als que vigilen més la dieta, o bé pasta i pizza, per als que no tenen manies o no saben fer res més. O aquells plats que ens surten més bé i tenim més per mà, com un arròs, un estofat o un rostit, aquells que ens agrada més cuinar però no tenim la xispa d'altres temporades.
Hi ha, però, una alternativa, que és agafar una recepta i versionar-la, ja sigui alguna cosa que hem vist fora o alguna recepta pròpia a la que donem un aire nou. 
L'amanida de llenties és un dels plats més antics d'aquest bloc, i amb el temps l'he anat enriquint amb ingredients, el darrer, uns rovellons amb vinagreta. 
Les llenties donen molt de joc, conec gent que hi està enganxada i en menja molt sovint, i realment és un llegum molt complert. No només per les seves propietats, sinó per com es pot preparar. 
Al principi del bloc feia campanya a favor de coure el llegum a casa, perquè la majoria de la gent no ho fa, prefereix comprar-lo cuit en establiments especialitzats, o directament en conserva, que no dic que no sigui bo, i jo també en menjo, però és clar que no té comparació si el fem a casa. Unes mongetes acabades de coure, ben calentones, regades amb un fil d'oli d'oliva verge, és un plaer que no pot donar el mateix llegum en conserva, per més que l'escalfem al microones.
Amb les llenties passa una mica el mateix: si en posem a coure mig quilo amb una ceba a la que haurem clavat un parell de claus (d'espècie), un os de pernil, una fulla de llorer i unes pastanagues, tenim menjar per dies, i diferent.
Per exemple, quan les llenties estiguin cuines, en traiem una part i les escorrem, i a les de l'olla els afegim un bon tros de xoriç tallat a rodanxes, que acabi de coure uns minuts. Les servim amb una mica del seu suc, la pastanaga tallada també a rodanxes, una mica de pebre vermell i un bon raig d'oli d'oliva, i tenim un plat de cullera fantàstic. 
Les llenties que hem tret abans les rentem i reservem en un bol, ben escorregudes, i hi afegim ceba i pastanagues crues tallades en una 'brunoise' fina, de la mida de les mateixes llenties. Hi posem també cogombres en vinagre tallats de la mateixa mida, i uns rovellons a la vinagreta, també tallats petits.
Els bolets els vaig comprar, com sempre, a can Coll, tenen pots de rovellons a trossos i de rovellons botó, que són més car perquè són els petits i sencers. És una conserva que es pot fer a casa; de fet, en vaig comprar perquè fa anys que els meus pares no en fan (o no me'n donen) i m'agradava molt com els quedava, amb un gust de vinagre una mica pujat, d'aquells que et fa tancar un moment els ulls quan te'l menges, però que després et deixa un gust molt agradable. La veritat és que no n'he menjat mai més com aquells, els demanaré la recepta i quan sigui temporada en faré i us explicaré la recepta.
Tornem a l'amanida: afegim la ceba, la pastanaga, el cogombre i els rovellons picats a les llenties, i ho amanim amb oli d'oliva i vinagre al gust, per anar bé que es noti. Un amanida que va bé a qualsevol hora, sobretot ara que ja no fa fred, i que es guarda molt bé uns quants dies a la nevera.