dimecres, 4 de novembre de 2009

una disculpa i una explicació

Abans de res deixeu-me demanar disculpes per aquest llarg silenci de gairebé tres setmanes sense publicar res en el bloc, després de més d'un any i mig de tenir-hi presència com a mínim un parell de cops a la setmana. Moltes gràcies als que ho heu notat i us heu interessat per si em passava res. La culpa és meva per no haver penjat abans una nota com aquesta per avisar que estaria uns dies sense publicar.
És evident que hi ha un motiu, sempre hi és, però no és una excusa. Simplement, no deia res perquè tenia ganes de seguir explicant coses però m'ha estat materialment impossible, ha anat passant el temps i això ja és impresentable.
El motiu, que repeteixo que no és excusa, és que la meva vida està fent un tomb molt important, que dura ja uns mesos, però que aquestes darreres setmanes s'ha accelerat. Abans de l'estiu amb la meva dona vam decidir separar-nos, i vaig haver de començar la recerca d'un lloc on anar a viure, recerca que d'altra banda no va durar gaire perquè de seguida vaig trobar un àtic molt cèntric, a Castellterçol mateix, i a un peu assequible. L'única dificultat ha estat trobar un banc que em deixés els diners, cosa relativament senzilla, però que a més me'ls deixés en unes condicions assumibles, cosa que ja ha estat més complicada.
Finalment, dimecres passat vaig firmar la hipoteca i la compra del pis, i la cursa per adequar-lo i poder-hi anar a viure s'ha convertit en una cosa frenètica. L'àtic no ha estat habitat mai i per tant no tenia ni aigua, ni llum, ni gas, ni res més que el mobiliari de la cuina i els sanitaris del bany, de manera que aquests dies els dedico a empaitar les companyies de serveis, a presentar arreu els mateixos papers, i quan em queda una estona, a muntar mobles (això de l'Ikea és un gran invent, però porta molta feina!) amb l'ajuda a vegades dels meus fills i el meu pare. Alhora toca anar fent el trasllat i preparar-ho tot per anar-hi a viure ben aviat, suposo que la setmana vinent.
Per això, quan surto de la feina el vespre, cada dia em proposo asseure'm com he fet avui i redactar una nota, però sempre ha quedat pendent alguna cosa durant el dia que em distreu.
Perdoneu, doncs, tants dies sense de silenci, i gràcies per la vostra fidelitat. Espero que aviat podré reprendre l'activitat amb normalitat, no sé si amb el mateix nom o no, perquè la filosofia que va inspirar aquest bloc, que cuinar és un acte que es fa principalment per als altres, deixarà de tenir sentit la major part dels dies perquè ho faré per a mi sol. Però ja trobarem la manera de reconduir el bloc i prometo ensenyar-vos abans que res la nova cuina, a la qual espero treure tant profit com a la que aviat hauré de deixar.

P.S.: us deixo una foto dels panellets que vam fer dissabte amb la Lara, perquè ja n'estic tip de veure cada dia els peus de porc de l'últim post!


44 comentaris:

  1. Manel, et trobavem a faltar però si has pogut arreglar tots els teus assumptes be... doncs això és el que compte.
    Fins aviat..

    ResponElimina
  2. Molta sort en la nova etapa vital i també en el bloc.

    ResponElimina
  3. Manel, a rependre el blog i les pedalades. La grupeta ciclista et troba a faltar. Salut i sort.

    Manel C.

    ResponElimina
  4. Aquí t'estarem esperant! Molta sort a la teva nova vida!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Ei Manel,
    Et trobávem a faltar, així que ben retornat. En aquest mateix bloc o en un altre et seguirem com sempre. Molta sort.

    ResponElimina
  6. Manel, me n'alegro de tornar-te a llegir. Espero que el teu canvi, sigui bó i et dessitjo molta sort.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Je je je... jo també prefereixo la foto dels panellets que la dels peus de porc :)))
    Ànims Manel, segur que tot anirà bé. Molt sort en aquesta nova etapa de la vida, ja saps que tens tota la colla blocaire a la teva disposició!!!!
    I si mai tens ganes de cuinar per colla, avisa'ns, que amb els amics
    escaladors de Castellterçol ens plantem a la porta del teu àtic en un tres i no res :)
    Una abraçada molt molt molt forta!

    ResponElimina
  8. Manel, molts ànims i espero que tot et vagi molt bé en aquesta nova etapa!
    I malgrat que ara cuinis per menys colla, espero poder seguir llegint-te!! ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Hola Manel! Molta sort en la teva nova etapa. Espero poder-te retrobar per aquí aviat.
    pt!
    Eva

    ResponElimina
  10. Molta sort amb la nova etapa, i ànims sempre estarem esperant las teves receptes.
    Una abrasada

    ResponElimina
  11. Eiiiiiiii Manel i tant que et trobavem a faltar ... jo com tú estava fins el monyo dels peus de porc a sobre no m'agrada ho sigui que imaginat ...
    T'envio molts ànims perque començis amb molt bon peu (i que no siguin de porc !!!) aquesta nova vida ... treu el millor de l'anterior i amb lo bon cuiiner que ets fes una bona recepta amb el futur !!!!!
    petonetsssssssssssss

    ResponElimina
  12. Ei Manel, porta algun panellet si és que van sobrar-ne.
    Núria

    ResponElimina
  13. jo també nestava tipa!! ecs!!
    els panellets tenen molt bona pinta, però no nhauries de portar, com diu la núria, per saber com us van quedar!
    fins ara!
    la nàpies...

    ResponElimina
  14. Manel, avui mateix pensava en tu ..també he estat una mica separada del mon blocaire per temes de salut. T'escric un correu i a veure si podem quedar un dia.

    M'en alegro que les cosses es vagin arreglant, encara que sigui poc a poc.


    una abraçada
    Núria

    ResponElimina
  15. La vida dóna moltes voltes.. comencen etapes.. en tanquem altres.. Que vagi molt bé i molta sort!

    ResponElimina
  16. Bona sort, i continuem...

    Concepció

    ResponElimina
  17. Estima, la veritat és que et trobavem a faltar. A veure si tambe pots venir als cursos de cuina... I si, primer ens has d'ensenyar la teva nova cuina!!!!

    ResponElimina
  18. També et trobàvem a faltar molt i et desitgem el millor!
    Esperem veure aquesta nova cuina ben aviadet! i per les classes de la Mireia Carbó...
    Tu decidiràs si canvies el blog, o el seu nom..., però només et direm una cosa: malgrat que cuinis per a tu, el fet de compartir les receptes amb nosaltres fa gala de la teva generositat...
    Petons i el nostre suport!

    PD Queden panellets...?

    ResponElimina
  19. Manel, molts ànims i molta sort en aquesta nova etapa...Jo no canviaria pas el nom del blog...cuinar hauras de cuinar...i hi ha molta gent que cuina per un o per dos...així que ens continuaras donant mil idees com fins ara...Endavant!
    Els panellets perfectes!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  20. Manel, molta sort en aquesta nova etapa. Jo també em vaig separar i tot i que és dolorós perque canvia la teva vida casi per complert, al final, t'acabes acostumant, i quan es tanca un porta, s'obre un altre

    Ptns

    ResponElimina
  21. Molts petonets i una abraçada, Manel!

    ResponElimina
  22. Manel, jo també prefereixo els panellets..je..je!!!
    Que tinguis molta sort en la nova etapa i que ben aviat poguem tornar a seguir les teves receptes!!
    Ptnts

    ResponElimina
  23. Ànims, Manel. Segur que a poc a poc tot anirà millor. Jo no li canviaria el nom al blog. Encara que ara, potser, cuinaràs per a menys persones (o no), pensa que som molts els seguidors teu i també cuines per a tots nosaltres. Rep una abraçada ben grossa.

    ResponElimina
  24. Manel... jo mirava cada dia i no et veia... però avui ja t'he llegit de nou... En primer lloc dir-te que BENVINGUT al CLUB!!!... :-).
    Jo ja fa 10 anys que ho vaig fer... i t'asseguro que es precisament quan he après a cuinar... i gent per provar els teus plats, segur que no et faltaran,,, Per tans... res de canviar el nom!!!.

    ResponElimina
  25. Manel,primer de tot , els panallets genials i amb aquesta cuinera que tens tant eixirida , dir-vos, que han quedat poturruuu de foie!!.

    No calíen les disculpes, la parròquia segueix sempre, tots tenim moments de moltes menas, i desde aquí t´envio una forta abraçada i les millors energies que tinc.

    Molts petons i endevant.

    ResponElimina
  26. Bentrobat de nou, Manel. T'ho diu un altre mig desaparegut (per raons diferents a les teves) i que, de mica en mica, intenta agafar de nou el ritme.

    Malgrat que jo sí que vaig haver de buscar un nou nom pel blog, el meu consell és que tu no ho facis. "Cuinar és generós" és un títol molt i molt adient amb la teva generositat a l'hora de compartir, tant si cuines per tu sol com si cuines per vint-i-cinc!

    Molts ànims i una forta abraçada.

    ResponElimina
  27. Amic, estic amb els companys que diuen que no canviis el nom del bloc, perquè ara hauràs de cuinar per tu (i no hi ha cosa al món que faci més mandra que cuinar per un mateix), per tant cada dia hauràs de fer un acte de generositat amb la teva persona!!
    Així doncs, que si mai tens ganes de cuinar per la colla ja ho saps, avisa'ns que vindrem tots!!! un petó molt i molt gran i molts èxits amb el teu nou periple!!

    ResponElimina
  28. Hola Manel , veig que estas bé .
    Que siguis molt Feliç amb la teva nova vida i que els teus fills t'estimin molt , que s'oposo que en aquests moments fa molta falta..
    Aquest Panellets tenen una pinta estupenda!!
    L'altre dia vaig acompanyar al meu fill a jugar Hokey , i no se com amb vaig trobar a Castellterçol.
    Fins aviat , Manel.

    Ahh!!!si fas un dinar per tothom , jo també vull venir...ja,ja.

    ResponElimina
  29. Manel, és cert que s'ha notat el teu silenci, però per això no t'has pas de disculpar. Tots passem èpoques més frenètiques en que cada dia pensem que "demà potser tinc un xic més de temps". El cas`, però és que s'agraeix la teva tornada i entendrem que triguis uns dies més a publicar amb regularitat.
    Pel que fa a aquesta nova vida en solitari et desitjo tota la sort i, pel que fa al nom del blog, penso que la teva cuina continuarà sent generosa mentre la comparteixis amb tots nosaltres, encara que sigui virtualment.
    Una abraçada ben forta!
    Ànims!
    I moooooooooooolta paciència amb els bancs i les companyies de serveis!!!

    ResponElimina
  30. Hola Manel! Doncs que t'haig de dir...que tinguis molta sort en aquesta nova etapa que tot just comença!
    Una abraçada ben forta

    ResponElimina
  31. Estimat Manel,
    Ens n'alegrem de tornar-te a llegir i que mica a mica tot vagi tornant a la normalitat. Et desitgem molta sort en aquesta nova etapa i ja saps on som per al que calgui. Esperem veuren's ben aviat. Una abraçada

    ResponElimina
  32. Manel.... ara que en teoria tens més temps lliure... ens encantaria tenir-te a la propera trobada del Club Gastronòmic del dia 13 (divendres vinent). I en el futur que et convertissis en cuiner actiu.... Ja saps el meu mail que tb trobaràs al blog. De veritat que ens encantaria...

    ResponElimina
  33. Manel,
    Salut, peles i endavant que al final tot torna al seu lloc lloc.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  34. Molts d'ànims en estos dies difícils de trasllat i canvis. I espero que tot vagi molt bé en el nou canvi de vida.

    ResponElimina
  35. Manel!! I tant que s'enten la teva absència, els canvis a la vida no són fàcils. Estic segura que aquesta frenada a la cuina farà que agafis força i carrereta per reprendre el bloc!! Aquí t'esperem els teus seguidors i seguidores!! Molta sort amb tot!! I ànims!!

    ResponElimina
  36. Nosaltres com sempre estem molt de temps desconectades del blog, però també t'havien trobat a faltar.

    Et desitgem bona sort en aquesta nova etapa, i esperem les teves receptes tan i tan bones, uns panellets perfectes. Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  37. Bé, la vida continua i després d'una mala o no tan bona época, en surt una de millor!!

    Espero que a partir d'ara tot el que et vingui sigui positiu i de ben segur que aquest nou enfoc del que parles ens agradarà!!

    Petonets maco,

    Vanesuky.

    ResponElimina
  38. Manel, com anem? després de que ens tens acostumats a una cuina que no para , aquest repòs és llarg i el que més preocupa no és que no publiquis si no que no cuinis, suposo que menjar menges oi? però no et passis al bando del bocates , trobo a faltar el" king rice" i ja no em comformo amb un panellets, per molts bons que fossin.
    Au, ànim acaba el trasllat i deixa-ho tot ben maco que potser amb la neu t´arribin les visites.
    un petonàs
    mai

    ResponElimina
  39. Manel, sempre es tira endavant, malgrat les adversitats i si s'afronten amb ganes de tot se'n treu profit. Seguiràs cuinant, i seguiràs deleitant-nos amb les teves receptes, ho portes a la sang, amés nosaltres (tots els blocaires que et som fidels) així ho desitgem.
    Una abraçada i ànims.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  40. estimats amics,

    moltíssimes gràcies a tots per les vostres paraules, no sabeu pas que bé que em va llegir-les i sentir-vos tant a prop. perdoneu que no us contesti d'un en un, però ni tinc temps ni sabria què dir-vos més enllà de donar-vos les gràcies i i que faré el possible per reprendre l'activitat ben aviat.
    als que teniu bloc, deixeu-me dir-vos que no he deixat pas de llegir-vos, encara que no em vagui deixar-vos comentaris, estic 'al loro' de tot el que feu i el que deixeu de fer, i no sabeu com m'ajuda a desconnectar una estona al dia de tots els maldecats.
    fins ben aviat, una abraçada ben forta

    ResponElimina
  41. Manel, espero que tornis aviat a explicar-nos les teves receptes i les teves expriències tan interessants.
    Una abraçada!
    Mònica

    ResponElimina
  42. Hola Manel!
    Et trobava a falta però no he dit res perquè entenc que de vegades els blocs es callen per motius diversos. Què m'has de dir: hem estat mes i escaig sense dir res i per raons menys complicades!!!

    D'altra banda, no calia l'excusa... Però ja que l'has donada, molts ànims i endavant amb la nova etapa. I, per la part que més ens afecta, espero que la cuina sigui millor que la que tenies!!! ;-)

    Salut!

    ResponElimina
  43. hola Manel, se'ns dubte és un canvi ben gros. Espero que sigui un gir positiu (tot i que segurament necessitaràs un temps d'adaptació). Quan puguis tornar a postejar serem aquí per llegir-te!

    petons!

    ResponElimina
  44. Molts ànims i endavant, ja veuràs com mica en mica tot torna ala normalitat. Ei i volem receptes ben aviat, i jo estic amb l' Eva i la Txell que ni pensar-hi de canviar el nom del Bloc!!

    Una abraçada ben generosa!!

    Beth

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...