divendres, 16 d’octubre del 2009

la cuina dels menuts (11)




peus de porc 'a la jardinera'

La cuina tradicional té uns noms que a vegades fan molta gràcia, com això de dir-li "a la jardinera" a una preparació perquè porta quatre verdures, que d'altra banda no vénen del jardí sinó de l'hort. Vés a saber com va sorgir aquest nom!

El fet és que dimecres vaig bullir peus de porc, un dels meus plats preferits i producte amb grans seguidors i grans detractors, entre d'altres algunes lectores d'aquest bloc. Acabats de bullir, no em vaig poder estar de menjar-ne un parell de trossos (aquest cop estaven partits per la meitat de la meitat, o sigui, quatre trossos de cada peu). La resta els volia fer arrebossats amb farina de galeta, una preparació de la meva mare senzilla alhora que deliciosa que un altre dia penjaré aquí, però he preferit fer un plat més complert i he decidit estofar-los amb verdures. Mentre els feia m'he recordat d'això de la jardinera, una definició que, només cal que feu una ullada a internet, tant serveix per explicar l'acompanyament d'unes mandonguilles com el farcit d'una lassanya.
Anem al gra. Els peus aquest cop no els vaig fer a l'olla ràpida sinó en una olla normal amb aigua, ceba, pastanaga, llorer, sal, pebre negra en gra abundant, una branca de romaní i un parell de julivert. No cal dir que els peus han de ser ben nets, i si no són prou de confiança, feu bullir primer l'aigua, els escaldeu, llenceu l'aigua i comenceu de nou el procés posant tots els ingredients en aigua freda i deixant que, un cop arrenqui el bull, vagi coent almenys un parell d'hores. Cal tenir en compte que després farem servir el brou de la cocció i, per tant, quan comenci a bullir hem de desescumar bé, traient totes les impureses que aniran surant.
Quan tinguem els peus cuits, els escorrem i en una cassola ampla hi posem oli i posem a enrossir unes patates petites senceres, o a trossos si són grosses, pastanaga a rodanxes i pèsols (si són congelats poseu-los més tard perquè sinó es desfaran). Quan la verdura ha estat una bona estona sofregint-se, hi aboquem brou de la cocció dels peus, no massa, no cal que arribi a cobrir, perquè taparem la cassola i deixarem coure a foc suau, remenant de tant en tant, i així quedarà una salsa espesseta i les verdures es faran igual encara que no estiguin ben cobertes de líquid.
Si els peus són ben tous, no cal posar-los a la cassola fins els minuts finals, i si han quedat poc fets, els hi posem al principi perquè acabin de coure. No cal res més, el brou ja és ric en sabors de les verdures i les espècies, i la minestra (també podia haver posat aquest nom al plat d'avui, però m'ha fet més gràcia això de la jardinera) quedarà d'allò més gustosa.

24 comentaris:

  1. Manel, les verduretes si, però els peus no em fan gens el pes (dec ser una d' aquestes lectores que anomenes)...

    Ara el suquet deu ser de vici!!

    Un petó! Beth

    ResponElimina
  2. la textura i sabor dels peus ens semblen sublims, a més els teus amb totes aquestes verduretes, fan un goig impressionant. Petons.

    ResponElimina
  3. M'agraden molt els peus de porc... Mai els he cuinat degut a que el meu entorn no en menja... Però a la que tinc oportunitat de menjar-ne, no la deixo passar... Fins i tot m'agraden bullits i prou (tal com comentes) o bullits i la brasa...

    ResponElimina
  4. Manel, ja saps que jo i els peus de porc no som gaire amics... En aquest cas, em quedo amb les mandonguilles a la jardinera, je je je... Encara que sigui amb verdures de l'hort ;)

    Per cert, ja saps algun altre nom de les puaroses?

    ResponElimina
  5. Ohhh Manel, t'han quedat boníssims!!I quin goig de acompanyament!!

    Petonets maco.

    Vanesuky.

    ResponElimina
  6. Els peus estan bons amb tot lo que li posis, així amb verduretas no els he provat mai, mels apunto.
    salutacions

    ResponElimina
  7. Molt bons!!!
    Amb verduretes han de estar boníssims!!!
    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  8. Aquest peus , han quedat perfectes !! Els meus és van des fer tots.

    ResponElimina
  9. Mágraden els menuts, quasi tots i els peus de porc cada vegada mes, aquests t´han quedat sencerets i es veuen tendres, la jardinera ( que suposo que ve pel fet de moltes verduretes en un mateix lloc ) és ideal per acompanyar coses que per si soles ja constitueixen un plat complert i aquests peus deporc teu en son molt sde complerts.
    uUna abraçada amic meu.

    Mai

    ResponElimina
  10. pues yo adoro los peus dep orc, aunque sea solo para mi me los cocino, y los congelo asi los tengo siempre que quiero, mi marido es vegetariano asi que el ni mirarlos, me encanto tu receta y la voy a hacer, deliciosa! besitos desde londres

    ResponElimina
  11. Jo sóc dels que no estimen gaire els peus de porc... però igualment felicitats per la recepta, una forma sana de menjar porc.

    salut!

    ResponElimina
  12. Això és una recepta de 10, sí senyor. Que bona i saludable.Salut!!!

    ResponElimina
  13. A mí tampoc m'agraden els peus de porc, però els faig, per als meus parents. Farè sens falta aquesta recepta teva!
    Petonets

    ResponElimina
  14. Fa un munt de temps que no en menge, de peus de porc. Ma mare en posava en el "putxero" i, després, en feia un arròs al forn per a llepar-se'n els dits!!! Aquests teus, es diguen "a la jardinera" o "a l'hort" o com vulgues dir-li, han de ser boníssims... Salutacions

    ResponElimina
  15. Snif a mi no m'agraden els peus de porc .. .quina llàstima pq tenen una pinta ... si que és divertit aixó de a la jardinera quan, el que justament dius tú, si algo són és al hortelana .. si ens parèssim a pensar la quantitat de noms que hi ha curiosos.. podriem escriure un llibre..

    apali petonets

    ResponElimina
  16. Les receptes que penges de "cuina de menuts" són les que sempre, sempre, van a la llista de pendents!! Tenim un vici comú!

    ResponElimina
  17. A la jardinera o com siguin, els peus de porc són una delícia!! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  18. Si ja me costa menjar carn no te conto este tipus de menjars jajaja.

    Jo sempre ho he vist fer a ma mare amb salses ben picants :)

    ResponElimina
  19. Tito Manel, crec que vaig ser la visita núm. 100000, no hi ha premi?, ja podries estirarte una mica eh! jo menjo poc i si vols al papa no cal que el convidis.

    ResponElimina
  20. Boníssims amb aquesta combinació tan sana. La gent pensa que els peus de porc són greixosos i només són gelatina, que va be per als ossos i no engreixa.

    ResponElimina
  21. Dels menuts amb l'unic que m'atreveixo és amb els peus de porc i no massa sovint, però aquests que ens presentes es veuen molt bons (.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  22. Que pasa Manel , estas bé ??? o s´ha espatllat el meu ordinador???
    Fa molts dies que no cuines , oi??
    Esper-ho que tot vagi molt bé.

    ResponElimina
  23. A casa meva són del bàndol dels detractors i, com que la meva mare és l'enemiga número u del cap-i-pota, els peus de porc només els he provat al restaurant quan el meu tiet els demana. I jo he de dir que em passo de bàndol: la textura dels peus de porc, igual que als nostres amics vermells, em sembla sublim.
    Potser ja arribar l'hora que em decideixi a guisar-los a casa...
    Els teus, acompanyats d'aquestes verduretes tan apetitoses, m'han fet venir salivera.
    Petons!

    ResponElimina
  24. Mas cosas sobre cocinar con estas materias primas.

    http://ladespensadecarpanta.blogspot.com/2010/02/cocina-visceral.html

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte